Quin paper va tenir Antoni Gaudí en la projecció de la façana de ponent de la Seu de Manresa?

Aquest any 2026 se celebra l’Any Gaudí per commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte català més universal, Antoni Gaudí Cornet (1852-1926).

Gaudí va venir a la nostra ciutat quan s’estava projectant la gran façana neogòtica de ponent de la Seu pel cantó de la Reforma i d’una manera indirecta -com veurem- els manresans també vàrem contribuir en els primers temps en la construcció de la Sagrada Família.

Però la història comença un temps abans, concretament el 1912, quan l’arquitecte Alexandre Soler Mach es va trobar al carrer Sant Miquel al patrici Prudenci Comellas, que li va explicar que venia d’assistir a les festes celebrades a Barcelona amb motiu de l’acabament de la façana neogòtica i cimbori de la catedral pagades per Manel Girona.

I, entusiasmat per l’obra que havia vist, va dir: «Per què, no podem fer una cosa semblant a Manresa, on la nostra Seu admirable està mancada de la façana apropiada que la tanqui decorosament?».

I li va comentar que ell ajudaria a pagar la façana de la Seu pel cantó de la Reforma que estava per fer i li va demanar que fes uns plànols. Al cap de mig any, li va tornar a demanar a Alexandre Soler March els plànols i, finalment, l’arquitecte va fer un esbós de com podia quedar una façana per a la Seu de Manresa i va escriure: «Vaig proposar-me d’imitar o inspirar-me en l’edifici de santa Maria del Mar de Barcelona, per veure’l el més representatiu de la Seu (va ser fet pel mateix arquitecte Berenguer de Montagut) ... "Res de teulades a la vista, res de portes, dues torres o campanars laterals, coberts amb terrats com a santa Maria, una porta similar i unes finestres en arc per a la sala museu-arxiu".

El diari Pla de Bages de finals d’octubre d’aquell 1913 deia: «Hem sentit dir (...) que començaran les obres per a la construcció de la façana de la Catedral a la cara del Llironer (...) la obra sembla que serà costejada per alguns benemèrits patricis (...) ha fet algun treball el distingit arquitecte manresà Alexandre Soler March. Per avui no podem ser més explícits».

El projecte de Soler March va agradar a Prudenci Comellas, a l’alcalde Maurici Fius i Palà, al capítol de canonges de la Seu, diputats, comerciants i industrials, entre altres, però calia l’aprovació del bisbe de Vic, que aleshores era Josep Torres i Bages.

El bisbe va voler que l’avantprojecte de Soler March fos validat per una comissió d’arquitectes formada per l’arquitecte diocesà Josep Mª Pericas, a qui tocava de dret consultar, l’arquitecte Josep Font i Gumà, reconegut pel seu bon gust i patriotisme, i Antoni Gaudí.

Malgrat la creació de la comissió estava clar que el bisbe confiava plenament en Gaudí, amic a qui admirava pel seu talent i virtuts. Per això, en Font i Gumà va dir: «Es farà el que digui en Gaudí, els altres no hi tenim res a fer en aquest assumpte». I va afegir: «La fórmula que demana el senyor bisbe ve a ser com una píndola tal com l’elaboren els apotecaris. En el centre hi posen una petita quantitat de substància fortament activa que aquí ve representada per en Gaudí i després la rodegen d’una massa farinosa que no té altre objecte que el públic se l’empassi millor. El Pericas i jo, en el cas actual, som la massa farinosa inactiva del voltant».

Es va fer una reunió de la comissió i Alexandre Soler March en el lloc de treball de Gaudí a la Sagrada Família. Sembla que quan Gaudí va veure el projecte que havia fet Alexandre Soler March va mostrar la seva disconformitat amb expressions molestes i iròniques, va criticar obertament les adaptacions de caràcter historicista que havia projectat l’arquitecte manresà, ja que ell buscava en la construcció de la nova façana una relació amb la litúrgia i qüestions més filosòfiques.

Tractant-se d'un encàrrec del bisbe amic i dilecte, Gaudí hi va posar el major interès i -malgrat que va costar molt- va decidir venir a Manresa.