La manca de contenidors de roba usada a Manresa: menys de 30 per 466 de cada una de les altres fraccions

La roba és el material impropi que més es troba als contenidors de resta i orgànica de Manresa. La causa és la manca d’aquest tipus de contenidors, que no es poden incrementar perquè les fundacions que els gestionen lluiten contra una conjuntura global desfavorable d'enfonsament del mercat exterior per comercialitzar-la.

La manca de contenidors de roba és quantificable i comparable. A Manresa, de gestió pública mitjançant Solidança, entitat social que promou la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables, n’hi ha 16 a la via pública als quals cal afegir 8 de Càritas i alguns altres situats en supermercats. N'hi ha dos al Casal de l'Església i un a les parròquies de Crist Rei, Sant Josep, Mare de Déu de l'Esperança, Sagrada Família, Santa Maria de Montserrat i la Cova. En total, menys d’una trentena. Càritas també recull roba a la botiga Moda-re.

Per contra, hi ha 466 àrees d’aportació distribuïdes per Manresa que tenen cada una de les fraccions de paper, vidre, orgànica, envasos i resta. Si es multipliqués per 15 el nombre de contenidors de roba usada s’igualaria la proporció i, potser, això no és necessari, però, segurament, i donat que la roba és un impropi molt abundant en altres contenidors, caldria disposar d’un nombre més gran.

El regidor d’Acció Climàtica, Pol Huguet, va explicar en el darrer ple municipal que, pel que fa als contenidors de roba, «en convindrien molts, perquè justament el material que trobem més com a impropi als contenidors de resta i orgànica és la roba». I va afegir que «molta gent està tirant roba a contenidors segurament perquè els de roba són pocs i distribuïts lluny de casa seva».

Model "en crisi profunda"

El problema, segons va dir, és que el model està «en una crisi profunda», perquè de la roba que es recull hi ha un terç que es troba en bones condicions i es pot revendre a les pròpies botigues de Solidança, un terç que es recicla i un terç que s’exporta. Bé, s’exportava.

«El terç de la roba que s’exporta a la Xina i països africans ha entrat en una crisi absoluta. Van tancar la porta, ja no en volen més. Hi ha un excés de roba arreu del món i no hi ha prou consum i demanda de roba reutilitzada», va explicar Huguet. Per tant, «s’estan arruïnant aquestes fundacions i estan esperant a veure com aguanten l’any perquè s’apliqui una nova llei estatal que incorpori el que se’n diu SCRAP, que és el que es fa a dia d’avui amb els envasos i amb el vidre». Consisteix en el fet que «els productors avancen una petita bestreta de 10 cèntims per producte que després retorna al famós Ecoembes i Ecovidrio».