La família Òrrit Pires: «Un desaparegut té drets i les seves famílies també»
Una de les fites que persegueixen és que s'aprovi l’Estatut de la Persona Desapareguda

A Còrdova participant en la trobada de familiars organitzada per Paco Lobatón / Arxiu particular

Un pilar de l’activitat de Mari Carme Orrit, com a presidenta de l’Associació de Familiars de Desapareguts i Desaparegudes (Afades) és l’impuls a l’Estatut de la Persona Desapareguda. Treballa perquè es reconeguin els drets jurídics i socials tant dels desapareguts com els seus familiars. «Un desaparegut té drets i les seves famílies també», explica. Sense aquest estatut «el cobrament de l’orfandat o la viduïtat és una odissea». I afegeix que cal «legislar en conseqüència».
Hi ha massa preguntes sense una resposta clarament reglada: «Què passa si cries els fills de la teva germana desapareguda? I les herències?», manifesta.
L’objectiu de l’Estatut de la Persona Desapareguda és que es reconegui la condició de desaparegut (especialment sense causa aparent) i establir drets específics, superant la manca d’un marc jurídic integral.
S’insta el Congrés a aprovar-lo amb rang de llei per protegir les famílies i contempla la suspensió o ajornament automàtic d’obligacions civils durant almenys un any, tret de l’obligació de prestar aliments per resolució judicial ferma. També, el dret que s’iniciï la cerca sense esperes innecessàries i el reconeixement de drets als familiars per evitar el desemparament legal. L’any passat van desaparèixer 235 persones amb deteriorament cognitiu i 681 sense causa aparent.
El percentatge d’homes és superior al de dones
Pel que fa a la distribució per sexe de les denúncies de desaparició, el percentatge d’homes és superior al de dones. En concret, el 58,3% correspon a homes i el 41,7% a dones.
Tenint en compte la variable edat, les dades palesen que, entre els menors d’edat, els percentatges són molt similars (52,4% homes i 47,6% dones), mentre que en els majors d’edat, el percentatge de desaparicions és notablement superior en homes (67,7%) respecte al de dones (32,3%).
El grup d’edat amb major incidència l’any 2025 correspon a menors d’entre 13 i 17 anys, on se situen el 59,1% del total de denúncies registrades en el període anual. També cal destacar que el 4,7% d’aquestes denúncies correspon a persones de 65 anys o més.
En data de 31 de desembre de 2025, existia un total de 6.874 denúncies actives, sobre les quals hi ha una investigació policial en curs i un assenyalament policial actiu.
La tendència en els informes anuals publicats en els darrers anys ha marcat una evolució ascendent i, concretament en aquest últim any de referència, s’ha produït un increment del 2,3% respecte a les 6.722 denúncies de l’informe precedent.
Aquesta tendència es deu al petit percentatge de casos que romanen pendents de resoldre, que acostuma a ser d’entorn el 2,0% del total de denúncies recollides en el sistema.
Una gran part de les denúncies que romanen actives corresponen a persones la desaparició de les quals va ser reportada l’últim any 2025; concretament, 2.133 de les 6.874 denúncies actives corresponen a aquest període, la qual cosa suposa un 31,0% sobre el total.
Subscriu-te per seguir llegint
- Mor als 57 anys Sílvia Flotats, ànima de polítiques per a joves a l’Ajuntament de Manresa
- L’animal més letal del planeta: mata més que les guerres i encara el subestimem
- Cal Marcelino abaixa la persiana: “Per a mi serà un dia trist”
- Col·legis i instituts han d'eliminar totalment les begudes ensucrades i la brioixeria dels seus centres des d'aquest dijous
- Una jove d'Artés de voluntariat a la República Dominicana: 'Va ser increïble, vaig passar la majoria dels dies plorant de l'emoció
- ICL té localitzades a la mina de Súria reserves per a 20 anys, com a mínim
- Un operatiu dels Mossos al centre de Sant Fruitós causa alarma entre els veïns
- Aquest és el passeig més bonic de Catalunya, segons National Geographic