L’investigador de Manresa Ignasi Ribas: “La missió Artemis II a la Lluna és menys ambiciosa que la de l’Apolo VIII”

Aquests dies tothom mira cap a la Lluna d’una altra forma perquè sap que per allà hi ha astronautes viatjant en una missió que l'exdirector de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya adverteix que té llums, però també grans ombres

El manresà Ignasi Ribas Canudas, professor d’investigació a l’Institut de Ciències de l’Espai de Consell Superior d’Investigacions Científiques amb responsabilitats d’alt nivell en diverses missions espacials, ha parlat amb Regió7 sobre les llums, però també sobre les ombres de la missió Artemis II a la Lluna.

Pel que fa a les llums, afirma que «és una molt bona notícia que es porti a terme un tipus de missió que no s’afrontava des de fa més de mig segle. Torna a haver-hi un programa de vols tripulats a la Lluna i amb perspectives de fer-ne més i, fins i tot, un assentament».

Això faria que «els humans tinguem, a banda de la Terra i de l’Estació Espacial Internacional, en situació de jubilació, un altre lloc on estar». Missions com aquesta expandeixen la consciència humana explorant llocs nous i satisfent «la necessitat exploradora que tenim i que ens ha portat on som ara».

També hi ha la part tecnològica perquè els avenços que es desenvolupen pel programa espacial acaben beneficiant la ciència i la societat, ja que amb els anys el coneixement acaba tenint un ús més quotidià. Una tecnologia puntera que, de vegades, troba aplicacions en qüestions més pràctiques. «Aquestes són les llums del projecte, que portem astronautes a la Lluna de nou, que no trigarem molt a veure que algun d’ells posi el peu a la Lluna i que això sigui l’avantsala d’una base permanent que permeti fer recerca científica».

Però adverteix que també hi veu «moltes ombres», perquè «la motivació no és aquesta, no és que els humans globalment facin passes endavant, sinó que té una motivació política i estratègica, perquè hi ha una pugna entre potències interessades -entre els Estats Units i la Xina, mentre que fa mig segle era amb la URSS- a posar una base permanent a la Lluna».

Explica que la Xina, «molt més silenciosament i sense fer tanta propaganda, va fent molta feina i no m’estranyaria gens que els acabés passant la mà per la cara als americans».

Així que «ara el que hi ha és una forta campanya mediàtica per captar l’atenció del món sencer. Aquí es nota la potència comunicativa de la NASA, de la qual tothom està molt pendent». El resultat és posar el focus en el que considera que és "una cursa imperialista per demostrar que són els millors del món i els més grans", que Trump utilitza políticament.

Menys ambició que l'Apolo VIII

Alerta que a l’hora de comunicar tot això hi ha molts malentesos i es diuen coses que no són veritat o s'emfatitzen més del que tocaria. Opina que «Artemis II, que porta quatre astronautes a fer una volta a la Lluna i no orbitar-la, és molt menys ambiciosa del que va ser l’Apolo VIII en el seu moment». Explica que molts components del coet són reciclats o redissenyats de components que ja hi havia.

«I tots piquem en això, acríticament ens prenem aquesta missió com si fos la cosa més espectacular del món quan no és tot el que es diu». Per exemple, considera que «és molt poc ambiciosa, s’hi faran molt pocs experiments científics i no és veritat que sigui la primera vegada que els ulls humans puguin veure la cara oculta de la Lluna. Hi ha coses concretes que s’han vist millor ara que abans per temes d’il·luminació, però no és tan espectacular com s’ha pintat».

Es mostra sorprès per la «manca d’habilitat comunicativa de l’Agència Espacial Europea». Explica que està passant molt desapercebuda la notable contribució europea. El mòdul de servei que proporciona corrent elèctric, oxigen i la temperatura correcta als astronautes a la nau Orió és europeu, "una part clau de la missió de la qual aquí s’ha tret molt poc pit. La tecnologia que tenim a Europa no té res a envejar a la que tenen els americans. Això sí la NASA té quatre vegades més pressupost que l’Agència Espacial Europea, i per això poden fer el que estan fent".

Subscriu-te per seguir llegint