David Fernàndez denuncia a Manresa que els desnonaments s’han convertit en pandèmia

Càritas Manresa ha exposat amb tota la seva cruesa les dificultats de bona part de la població per accedir a un habitatge digne. No cal ser vulnerable ni patir una situació de pobresa extrema per patir-ho. És una problemàtica que angoixa la societat i «fins i tot l’emprenya», ha assegurat el president de l’entitat, Joan Grau. Ho ha dit aquest dimecres al vespre en un acte a l’Espai Plana de l’Om on aquests dies es pot veure l’exposició Aixopluc de cases que no ho són, algunes de les quals de persones sense llar.

L’acte ha comptat amb la participació de l’exdiputat de la CUP, periodista i activista social David Fernàndez, per parlar amb el lema Gent sense cases, cases sense gent, títol d’una cançó reivindicativa, ha precisat.

Entre 1 i 1,2 milions de desnonats

Amb el seu habitual to pausat, Fernández ha entrat de ple, ja d’entrada, en xifres demolidores: des del 2010 fins ara hi ha hagut 400.000 desnonaments als Països Catalans, que han afectat entre 1 i 1,2 milions de persones. «És una veritable pandèmia, però el problema és l’ocupació», ha ironitzat. Ha afirmat que el 96% de les ocupacions són en espais buits, i que el 80% en propietats de fons voltor.

Un dels grans problemes de l’habitatge, que és mundial segons ha precisat, és que s’especula amb un dret social. «L’habitatge o és un dret o és un negoci, però les dues coses no poden ser» malgrat que així ho defensi el govern espanyol «que s’anomena el més progressista de la història». «Només pot ser un dret de mercat quan estigui garantit per tothom», ha conclòs.

Vulnerabilitat extrema, o no

Ha afirmat que s’equivoca qui pensi que només afecta persones amb vulnerabilitat extrema, i ha citat casos de grans empreses que fan fora veïns de tota la vida per fer apartaments turístics o models d’habitatges compartits.

Fernàndez ha fet un repàs a desnonaments com el de la B9 de Badalona, que va deixar sense sostre 400 persones, o el de la Zona Franca, més discret, que va afectar cop de 200 persones, i ha alertat que «ha tornat el barraquisme».

Les alternatives? Polítiques públiques sòlides amb convicció ètica i democràtica, i models com el cooperativisme. «Qui diu que no es pot fer res és perquè no vol fer res. És difícil sortir-ne, però serà molt pitjor no fer-ho». Entre altres coses perquè una societat es mesura per com protegeix la vida humana i les persones vulnerables i no la «propietat buida», ha dit.

La problemàtica de l’habitatge, però, també genera solidaritat, ha volgut remarcar Fernàndez. «Quan es diu: on són els joves? Molts estan aturant desnonaments».

Una línia molt fina

El president de Càritas, Joan Grau, ha presentat l’acte. Durant la seva intervenció ha afirmat que s’han trobat amb famílies que podien viure dignament, però per diverses circumstàncies les han hagut d’emparar. La línia entre una situació i una altra és molt fina, ha assegurat. Ha denunciat el «drama dels desnonaments» i ha reafirmat el compromís de Càritas de fer «costat als qui més pateixen per justícia social». Per poder fer això, però, calen recursos, ha recordat.

Aprofitant que l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha assistit a l’acte, Grau ha demanat que quan el convent de les caputxines del carrer Talamanca passi a ser públic, es destini un espai per acollir un alberg per a persones i famílies necessitades.

També ha parlat la responsable del programa d’habitatge de Càritas Manresa, Núria Garriga.