Marc Aloy, alcalde de Manresa: "Els que governem hi som quatre anys, però els funcionaris hi són tota la vida"

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, creu que els canvis legislatius i les xarxes socials són les principals transformacions que afecten l'administració local. Ho ha assenyalat en la seva intervenció durant la primera edició del Fòrum Municipalisme, que s'està celebrant avui a Viladecans, organitzat per Prensa Ibérica, grup editor de Regió7, i El Periódico.

El primer problema, l'ha elevat a la categoria de "drama". Sobre les plataformes 2.0 ha recalcat: "Vivim massa condicionats pel soroll que generen, i ni tan sols sabem qui el produeix". Aquesta distorsió "ens obliga a mantenir un ritme vertiginós que fa mal a la política", ha agregat davant d'un auditori amb més de 150 representants públics i tècnics del país.

Entre altres, hi han acudit alcaldes i alcaldesses procedents de la regió central, com Berga, Iván Sánchez; la Seu d'Urgell, Joan Barrera; Sallent, Oriol Ribalta; Sant Fruitós de Bages, Joan Carles Batanés, Puig-reig, Eva Serra; o Sant Esteve Sesrovires, Roser Brosed. Un dels participants en la sessió a la qual ha estat convidat Aloy era el batlle de Badalona, Xavier García Albiol, el qual li ha donat la raó sobre les limitacions que comporta "la contractació pública". 

"Els que governem hi som quatre anys, però els funcionaris, tota la vida. I no ho dic per criticar-los. El que passa és que massa sovint sentim que no manem nosaltres, sinó que hi ha una maquinària que ens esclafa", ha reconegut l'alcalde de Manresa. Tot referint-se al discurs que acabava de pronunciar el president català, Salvador Illa, Aloy ha apuntat: "El Govern aposta per la densitat i la intensificació de l'habitatge. Molt bé. Doncs si nosaltres aconseguim portar una proposta d'aquest tipus a la Generalitat, ens la tomben".

Des del seu punt de vista, els seus col·legues i ell estan immersos "en una cursa d'obstacles constant", amb "una fiscalització de l'Estat inadmissible". "Necessito 15 policies més, tinc diners per pagar-los i no m'ho deixen fer", ha lamentat. "A més, a Manresa, patim els desavantatges de no ser capital de província, la qual cosa ens resta competitivitat", ha recordat abans de confessar que hauria agradat parlar de "finançament municipal".

Uns minuts abans, Salvador Illa havia demanat als alcaldes de Catalunya "coratge" per resoldre "l'actual crisi de l'habitatge". "Qui vulgui avançar no es trobarà sol". Precisament la capital del Bages ha estat mencionada per Illa mentre repassava exemples de ciutats "que han millorat en els últims anys". El president ha insistit en la seva intenció d'"estendre la mà" per aconseguir "més densitat a les ciutats" i alhora "protegir els veïns sense especular".

"Tenim més recursos, hem aprovat el Pla de barris més ambiciós de la història per a les vuit vegueries i l'Estatut de municipis rurals", ha afegit. Per a Illa, "la prosperitat ha de ser compartida, a favor de la cohesió social". "La Generalitat ha tornat a estar amb els ajuntaments. Catalunya no es pot governar sense els municipis. Sembla obvi, però no sempre ha estat així", ha denunciat el cap de l'Executiu català.

Ha volgut il·lustrar aquesta afirmació amb la seguretat als pobles. "El país és més segur des que soc president. Hi ha menys delictes perquè disposem de més Mossos d'Esquadra i, ara també, de més jutges". Igualment, ha expressat la seva preocupació per l'educació. "Ens hem trobat un parc de centres envellits. El 25% són dels anys seixanta o anteriors a aquesta dècada", ha indicat.

Com Salvador Illa, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha manifestat la voluntat de seguir "al servei" de les administracions locals. Des del sector de la comunicació, el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll, ha reiterat el compromís de "capil·laritat" i "proximitat", exercit a través de 27 capçaleres a tot l'Estat i més de 2.500 professionals.

Subscriu-te per seguir llegint