Una taula rodona sobre el col·lapse de Rodalies constata els efectes negatius que està tenint per a Manresa i el Bages

Els problemes de Rodalies no són cap novetat. Fa dècades que el Bages en general i Manresa en particular pateixen les mancances d'un servei que, en lloc de millorar o, com a mínim, de mantenir-se, cada vegada va a pitjor. És una situació que es manté en somort, fins que passa una desgràcia com la de l'accident mortal de Gelida que hi posa el focus al damunt o que hi ha algú que alça la veu. Aquest dimarts al vespre una trentena de persones van assistir a la taula rodona organitzada per la revista El Pou de la Gallina coincidint amb la publicació del número d'abril, dedicada a El col·lapse de Rodalies, que també va servir d'enunciat de l'acte.

No hi va haver temps per donar veu al públic assistent perquè es va fer a la sala d'actes del Centre Cultural el Casino i era hora de tancar. Només va parlar un dels assistents molt breument, que va resumir la situació amb poques paraules: "Som l'última estació d'una línia de metro que ens està convertint en un suburbi". Els efectes negatius que està tenint en el territori no tenir un servei de Rodalies eficient va ser una de les conclusions més doloroses de la vetllada.

Josep Tomàs va ser la persona que va alçar la veu. Ell és docent al Vallès i pateix cada dia què representa haver de dependre d'un tren indigne. Com que fa anys ja havia col·laborat amb el Pou els va oferir escriure un reportatge sobre el tema aprofitant que havia anat recollint el testimoni de "companys del drama".

"De cada tres trens un no arriba"

És el cas de Mercè Argemí, tècnica de l'Ajuntament de Manresa, que va decidir optar a la plaça pels lligams familiars que té amb la ciutat, perquè era la feina que volia i perquè hi havia un transport públic directe que, a priori, era una garantia de sostenibilitat, confort i tranquil·litat, que "s'ha transformat en un drama". Va admetre que "mai m'hauria pensat que aniria a pitjor", però hi ha anat. L'estiu passat, fruit d'unes obres a la xarxa, el desastre que ja era el servei va empitjorar. "Ningú no informava de res i les aplicacions no funcionaven". I així ha continuat. "El servei no funciona" i "els informadors no tenen informació". "De cada tres trens un no arriba". Per anar a treballar set hores havia de passar-se cinc hores al tren per anar i tornar. Per a ella, no només és un tema personal, també suposa menys intercanvi de professionals, menys integració del país i, en definitiva, un país pitjor.

"Estem tirant enrere"

Miquel Rovira, director de l’àrea de Sostenibilitat d’Eurecat Centre Tecnològic, va repassar els beneficis de tenir una xarxa ferroviària com cal i va atribuir els problemes que arrossega a "la manca de propòsit". Va citar els efectes positius pel que fa a la sostenibilitat, a la descarbonització, a la millora de l'aire de les ciutats, a la mitigació del canvi climàtic, a la implicació econòmica en l'àmbit de la feina, del transport de turistes i de mercaderies, i al fet que és accessible per a tothom. Va afirmar que "estem tirant enrere" en lloc d'anar endavant i va parlar d'una "Manresa desconnectada de Barcelona", amb tot el que això implica.

"No ho podem normalitzar"

Daniel Mauriz, alcalde de Sant Vicenç de Castellet, va exposar la contradicció que suposa el privilegi de ser un municipi de poc més de 10.000 habitants amb dues línies de ferrocarril al costat d'un servei precari en què "l'excepcionalitat acaba sent normalitat", referint-se als problemes. Va afirmar que "no és acceptable" i que ha esdevingut un problema "estructural". Va fer notar "totes les oportunitats que es perden", juntament amb el temps perdut i la manca de qualitat de vida. Al seu entendre, "no ho podem normalitzar i hem d'exigir solucions reals" pel que fa a la inversió, als calendaris clars i a les responsabilitats definides, si bé va admetre que "és tot una incògnita i ningú no sap com resoldre-ho".

"Biaix classista"

Marc Aloy, alcalde de Manresa, es va referir a la creació, fa quatre anys, d'una taula d'usuaris del bus interurbà que, amb l'Ajuntament com a intermediari, "ha ajudat molt a configurar el servei" per millorar-lo. Qui vulgui agafar el guant, ja ho sap. Va retreure durament l'aposta que ha fet l'Estat per l'alta velocitat actuant com un país ric sense ser-ho i en detriment d'un servei que té cada dia molts més usuaris, però que rep molta menys inversió. Va dir que en aquesta situació hi ha un clar "biaix classista". "No sé com ho hem d'arreglar perquè és un desastre absolut", va reconèixer. Al seu entendre, l'única solució és la inversió continuada.

Com a part positiva, Aloy va aportar que, com a mínim, "hi ha una diagnosi ben feta". Va aprofitar l'ocasió per criticar l'alliberament de l'AP-7 i que es comenci a parlar d'un tren transversal. "Primer arreglem el que no funciona", va demanar visiblement indignat.

Desinformació i impunitat

En un segon torn de paraula, Tomàs va criticar la manca de comunicació a l'usuari, el desgavell, que es passin la pilota els uns als altres, la irresponsabilitat i la impunitat. Argemí es va afegir a aquesta crítica. En els 19 anys que fa que utilitza el servei, va explicar que només una vegada un maquinista els va demanar disculpes pel retard. Va insistir en els perjudicis que té per a Manresa no disposar d'un bon servei. Per exemple, a l'hora d'atraure estudiants a les universitats. "Més aviat els allunya". Rovira es va sumar a la queixa de Tomàs i Argemí.

L'alcalde de Sant Vicenç va fer notar que a un Rodalies col·lapsat s'hi suma una C-55 en obres i també col·lapsada que dona com a resultat un territori col·lapsat, que és "la tempesta perfecta" per allunyar a estudiants i treballadors.

"Una taula d'alcaldes de Rodalies"

Per a Aloy, avui dia les distàncies ja no es compten en quilòmetres sinó en temps i va exposar la contradicció que suposa que Manresa estigui a 1 hora i 25 minuts de Barcelona en tren i Girona hi estigui 35 minuts tot i quedar més lluny. Va assegurar que "els alcaldes no tenim informació" i que havia demanat al conseller Dalmau "una taula d'alcaldes de Rodalies".

A l'acte d'ahir, que va introduir Jaume Puig, president de l'Associació Cultural El Pou de la Gallina, hi havia convidats tres usuaris més que, finalment, no hi van poder ser. Excepcionalment, en aquesta ocasió no va ser per cap retard de la Renfe sinó per altres motius. Puig va aprofitar per presentar la revista d'aquest mes i per anunciar que el 6 de maig, també al Casino, es lliuraran els Premis Oleguer Bisbal, i va convidar els presents a votar-los.

Subscriu-te per seguir llegint