L'escala mirador de la Vall del Paradís i l'Anònima de Manresa aspiren als Premis Arquitectura 2026

El Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) ha anunciat aquest dijous les 209 propostes seleccionades per a la cinquena edició dels Premis Arquitectura 2026, 32 de les quals són de Catalunya. Entre aquestes, n'hi ha dues de Manresa.

Per una banda, hi ha l'escala inaugurada l'any passat per anar des de la Creu del Tort, al carrer Nou de Santa Clara, fins al passeig del Riu, amb vistes a la coneguda com a Vall del Paradís, lligada a sant Ignasi, que és molt probable que hi passés durant la seva estada a Manresa el 1522. La infraestructura va permetre recuperar el camí de la Font de Fans, que va quedar anul·lat durant 30 anys. La formen set trams amb 11 graons cada tram i, en total, pesa 16 tones.

Per l'altra banda, hi ha l'aconseguida rehabilitació de l'edifici de l'Anònima, exemple de la recuperació del patrimoni industrial com a motor de regeneració urbana i social del Centre Històric de Manresa. Un treball que ha sabut trobar l'equilibri perfecte entre el respecte pel passat adequat a uns usos per al present.

Els projectes seleccionats pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya són 17 en la categoria d'edificació, 7 en treballs d'urbanisme, 6 propostes en arquitectures efímeres, 1 en divulgació i 1 en interiorisme. Una de les propostes competirà pel Premi a la Permanència. Els guanyadors s'anunciaran durant la gala que tindrà lloc el 9 de juny, al Teatro Alcázar, a Madrid.

Recorregut per la nova escala-mirador al sector Santa Clara de Manresa

Una escala molt especial

L'escala de Manresa, que s'inclou en la categoria de paisatge, va ser obra de Comas-Pont arquitectes, Jordi Comas i Anna Pont. Salva un desnivell de 13 metres per poder arribar des d’un camí que comença a pocs metres del Pont Vell fins a la Creu del Tort, al carrer Nou de Santa Clara. Es tracta d’un camí que, si bé no existeix oficialment, sí que era conegut extraoficialment i, sobretot, molt utilitzat. De fet, des de principis del segle XX, quan es va construir la línia de Ferrocarril, ja hi havia hagut una escala per transitar-lo. La instal·lació està feta a base de barres corrugades, un material que li confereix molta lleugeresa i transparència i, sobretot, la capacitat d'integrar-se totalment en el paisatge. La sostenen unes columnes de ferro ancorades verticalment a terra i, per la part superior, horitzontalment, a la paret natural. Cada dos trams hi ha un replà que fa, alhora, de mirador.

La va construir Tallers Vidal Amill i les obres es van iniciar el setembre del 2024 amb un pressupost de 383.237,47 euros que van comptar amb una subvenció dels fons Next Generation.

La inauguració es va fer el 3 de juny de l'any passat i va ser un acte especialment participat, amb l'assistència de mig centenar de persones. Jordi Comas, autor del projecte, va explicar que, tenint en compte el «paisatge impressionant» on s’havia de fer l’escala, la seva principal obsessió va ser que «gairebé desaparegués». 

Sensibilitat pel passat

L'Anònima ha viscut una profunda transformació després de dos anys de treballs que han suposat una inversió de prop de quatre milions d’euros, la major part dels quals de fons europeus. L’Ajuntament de Manresa hi ha aportat un milió. Construïda a finals del XIX i projectada per l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa, és on es va generar per primera vegada energia elèctrica a la ciutat, l’any 1894. Des dels seus orígens es va destinar a fàbrica tèxtil i a la producció d’electricitat a base de carbó que va permetre encendre els primers fanals de llum a la plaça Major. Els darrers anys va ser la seu de la companyia elèctrica Endesa, fins que el 2014 es va traslladar a la Catalana, anant cap al Xup. L’Ajuntament va adquirir l’edifici i part els terrenys de l’entorn.

La rehabilitació és obra de l'arquitecta vigatana Meritxell Inaraja i al certamen d'arquitectura competeix en la categoria d'edificació. Del seu treball en destaca la capacitat per mantenir i respectar l'esperit modernista. Les tres plantes que fins al 2014 eren una zona d'oficines i l'interior de la nau petita s'han convertit en espais diàfans, sense parets interiors. Destaca la llum natural que envaeix tot l’espai. S’han conservat els paviments originals i les parets de maons i de totxo, pilars de ferro i les encavallades de sota coberta.

El mes passat es van fer dues jornades de portes obertes per poder admirar els canvis en directe. Hi van assistir més de 650 persones.  

L'anònima de Manresa després de les reformes

Subscriu-te per seguir llegint