Un audiòfon pot canviar la vida: la història d'un caçador i boletaire que va recuperar els sons del bosc

Helena Moreno López és Tècnica Superior en Audiologia Protèsica i fa 25 anys que treballa a l’establiment d’òptica i audiologia Cottet de Manresa. Per mostrar la importància que té sentir-hi bé recorda el cas d’un pacient que és caçador i boletaire que «es va emocionar molt la primera vegada que es va posar els audiòfons i va xafar el bosc perquè li semblava que els ocells havien marxat i va tornar a sentir que hi havia vida, que hi havia ocells, que sentia les seves passes sobre la pinassa».

Admet que, a l’hora de posar-se audiòfons, encara «hi ha una mica de rebuig. Així com les ulleres ho tenim molt acceptat, portar audiòfons encara costa». Ho demostra que «des que una persona comença a tenir problemes auditius fins que fa el pas de posar-se’n poden passar una mitjana de deu anys». Dit això, «cada cop hi ha menys persones que no facin el pas per motius estètics. Com que estem molt capficats a millorar les condicions de vida, la salut, l’exercici i la dieta, és un pas més». Els perfils de gent gran han canviat. Són molt actius intel·lectualment i socialment, i això els fa valorar molt més les millores per sentir-hi bé, remarca.

Lògicament, atès que la pèrdua auditiva va lligada a la vellesa, hi va més gent d’edat avançada, però «cada vegada més hi ha pacients més joves en edat activa». Ho atribueix al fet que «hi ha patologies relacionades amb el sistema auditiu que poden provocar una pèrdua auditiva, sobretot en pacients joves. Venen de perfils familiars amb algun problema auditiu i, com que els repercuteix en el dia a dia, fan el pas abans».

Corrobora que hi ha poques ajudes per part de la sanitat pública i que, sobretot, són per a infants. Uns audiòfons amb unes bones prestacions i amb carregador poden costar 3.800 euros.

Els acúfens

Hi ha afectacions, com la dels acúfens, que és la percepció de sons o sorolls d’una manera contínua o intermitent sense que hi hagi un estímul sonor exterior que els origini, que no s’han pogut resoldre. «No hi ha remei i el que es procura és intentar reduir-lo i que la relació del pacient amb el seu acufen sigui el més portable possible. És un tema molt emocional i un cercle molt viciós: em preocupo, m’augmenta l’acufen, això em provoca un desconfort que m’irrita i augmenta l’acufen. Hi ha pacients que fins i tot tenen limitacions per treballar, per descansar». Si va acompanyat amb una pèrdua auditiva «el simple fet de compensar aquesta pèrdua auditiva millora molt la relació de pacient amb l’acufen perquè te’l distreu. Com que tens més sensació auditiva de l’entorn fa que quedi més dissimulat. Moltes vegades és suficient». Hi afegeix que «hi ha audiòfons que tenen un programa afegit per al tractament actiu de l’acufen que els pacients poden gestionar des d’una aplicació al mòbil».

Fer seguiment: bàsic

Pel que fa a la part de negoci, constata que «la competència és ferotge» i insisteix molt en la importància del servei postvenda i el seguiment del pacient, que no tothom garanteix. «Vam veure fa cert temps que, quan fèiem les trucades de màrqueting per recordar l’audiometria que oferim, molta gent ens deia: Ui! Si fa mesos que no el porto, que el tinc al calaix. Això ens va fer veure que necessita un seguiment més exhaustiu i oferim visites trimestrals. D’aquesta manera, els abandonaments s’han reduït dràsticament». A més, recalca, «moltes vegades pots sospitar que hi ha un problema de demència quan és un problema de falta d’audició. La persona s’aïlla i no participa en les converses perquè no hi sent. Si no es tracta a temps pot derivar en una demència o en una degeneració més ràpida. Per això sempre insistim que les persones que viuen soles portin l’audiòfon sempre posat, que l’orella s’estimuli perquè així estem connectats a l’entorn. Sinó, l’audició, com que és un tema adquirit, s’oblida».

Subscriu-te per seguir llegint