Manresa avança en la salut auditiva amb la gent gran com a assignatura pendent

Els problemes que genera la hipoacúsia -pèrdua parcial o total de la capacitat auditiva- van estretament lligats a la qualitat de vida de qui els té. Més del 20% de la població pateix pèrdua auditiva i un de cada tres adults presenta síndrome vertiginosa. En l’àmbit de la salut, malgrat que pugui semblar una afectació oblidada, s’han anat fent passes endavant importants en la seva atenció per donar resposta a una demanda creixent.

A Manresa, el servei d’Otorrinolaringologia de la Fundació Althaia va incorporar fa un any i mig un audiòleg, i el Centre de Salut Integral de Referència (CSIR) al CAP Barri Antic -també d’Althaia- tindrà ben aviat una consulta d’audiologia, la primera a Catalunya en aquest tipus de centres. A Manresa, també n’hi ha al CAP Bages. Per altra banda, des del 2010 hi ha un protocol de cribratge auditiu als nadons i els registres sanitaris cada vegada tenen més en compte las informació del pacient referida a l’audició.

Els efectes en la gent gran

Fins aquí, les passes endavant. La feina pendent, fa notar el doctor Guillem Viscasillas, cap de servei d’Otorrinolaringologia d’Althaia, té com a protagonistes les persones grans. «La hipoacúsia en la gent gran, que és molt prevalent, està abandonada, avui dia». Posa com a exemple que «els audiòfons, que és el tractament que necessiten els pacients, no són finançats. Ho estan fins als 26 anys. Quan mires les dades d’envelliment de la població, la cosa va a més i, evidentment, en tota la patologia relacionada amb la hipoacúsia i també el vertigen o els acúfens, els sorolls a les orelles, que hi va molt lligat, tenim unes expectatives d’augment de la incidència, en els pròxims anys, i això genera una demanda, perquè la gent demana solucions». Assenyala, a més, que «hi ha bastanta literatura des de fa uns quants anys que ha demostrat que la hipoacúsia és un factor agreujant del deteriorament cognitiu en gent gran. A una persona gran que no hi sent bé, si no l’ajudes a restaurar l’audició, el que fa és aïllar-se i això accelera i empitjora el deteriorament cognitiu».

«Un excés de soroll no només pot impactar en una pèrdua o disminució de l’audició»

Roser Martínez

— Directora de sector de la Regió Sanitària Catalunya Central

Pel que fa a la feina feta, Roser Martínez, directora del sector sanitari del Solsonès, Bages, Berguedà, Moianès i de Calaf de la Regió Sanitària Catalunya Central del CatSalut, destaca que «des del 2010 tenim el cribratge de la hipoacúsia neonatal que coneixen totes les famílies perquè totes hi passen». Un programa que «al llarg dels anys s’ha implementat també als centres privats, és a dir, que ja és universal. Això fa que si detectes el problema en un nadó tens l’oportunitat d’intervenir. Alguns poden acabar amb un implant coclear que el que fa és que puguin desenvolupar-se amb normalitat». Viscasillas apunta que «s’estan començant a fer estudis pilot, que encara no estan validats, per fer cribratge d’hipoacúsia en gent de 60-70 anys igual que es va fer en el seu moment amb els nounats».

Martínez afegeix que la salut auditiva «és un problema de salut que emmarca l'OMS i que hi dona importància i posa en valor. Penseu que una de cada deu persones pot tenir un problema d’hipoacúsia al llarg de la seva vida». És per això, remarca, que «cada dia intentem anar millorant la prevenció, la detecció i la recuperació».

Esmenta, també, els consells que es poden trobar al Canal Salut. «Per què és important i hi insistim més? Per molts problemes que veiem actualment: soroll excessiu, joves que van tot el dia amb els auriculars enganxats a les orelles. Són actituds que no són bones perquè un excés de soroll no només pot impactar en una pèrdua o disminució de l’audició, sinó que també pot arribar a generar afectacions psicopatològiques com pèrdua de la son, ansietat, alteracions del ritme cardíac. No és un problema anecdòtic».

«La hipoacúsia en la gent gran, que és molt prevalent, està abandonada avui dia»

Guillem Viscasillas, cap de servei d’Otorrino-laringologia d’Althaia

Més registres

L’evolució dels diagnòstics per problemes d’audició a la Regió Sanitària Catalunya Central mostren un increment sostingut entre la població en general i el jovent que Martínez atribueix a què cada cop es registren millor els casos.

Tant ella com Viscasillas es congratulen que a la Catalunya Central hi hagi des de curs 2023-2024 el Grau d’Audiologia General de la UVic-UCC. Per a Martínez, suposarà que en els pròxims cursos «tindrem persones en pràctiques i que d’alguna manera estendrem la formació en audiologia». Viscasillas remarca que «és un punt boníssim» i que «suposarà un canvi». Admet que «des de l’otorrino, històricament, hi ha hagut més interès en altres àrees dins de la nostra especialitat. Que apareguin professionals específics de l’àmbit de l’audiologia hi donarà molta empenta». De fet, diu, «a Althaia ens ha permès fer molta pedagogia dins del nostre àmbit competencial i començar a incorporar-los a la nostra activitat. Fa un any i mig vam contractar un audiòleg que va millorar radicalment la manera com s’estaven fent les valoracions auditives». Informa que, «fins ara, i això era bastant generalitzat a tot arreu, les auxiliars de clínica feien audimetria convencional, que és la bàsica, i amb això és en el que ens basàvem els otorrinos per prendre decisions terapèutiques, però això té molts errors per la formació bàsica dels auxiliars». La incorporació d’una audiòloga al servei, «no només augmenta la qualitat d’atenció dels pacients sinó que ajuda a descarregar-nos a nosaltres».

Martínez recorda que «tenim la cabina d’audiometria al CAP Bages i ara al CAP Barri Antic, i cada vegada som més conscients de l’abordatge de la gent gran, que ens portarà inevitablement a fer cribratge per estalviar el que comentava el doctor: la soledat no volguda per una pèrdua d’audició i l’aïllament del món».

Subscriu-te per seguir llegint