La visita exprés d'Antoni Gaudí a Manresa per valorar la construcció d'una nova façana a la Seu

L’arquitecte manresà Alexandre Soler March va fer, a instàncies del patrici Prudenci Comellas, un projecte per a la façana de la Seu que dona a la Reforma. Quan es va presentar el projecte per a la seva aprovació al bisbe de Vic, doctor Torras i Bages, aquest va crear una comissió de tres arquitectes per valorar el projecte.

Un d’ells va ser Antoni Gaudí que, després de veure el projecte, va decidir venir a Manresa a veure la Seu. Sembla ser que va costar molt realitzar aquesta visita, ja que en aquells moments Gaudí ja es dedicava exclusivament a l’obra de la Sagrada Família, on feia estada quasi permanent.

Finalment, es va acordar -per exigències de Gaudí- que vindria a Manresa un dia feiner en el tren de les vuit del matí, però tornaria a Barcelona pels volts de les tres de la tarda i només aniria a la Seu.

Un dia de cada dia els tres arquitectes de la comissió, l’arquitecte diocesà Josep Mª Pericas, l’arquitecte Josep Font i Gumà i Antoni Gaudí i Alexandre Soler March van agafar el tren de les vuit del matí a l’estació del Nord de Barcelona (o de Saragossa) en direcció a Manresa.

Alexandre Soler March, que fa una descripció detallada d’aquesta visita -tot i que no diu el dia-, comenta que els quatre viatgers no varen esmorzar a Barcelona, ja que van acordar que ho farien en arribar a quarts de deu a la nostra ciutat.

Quan el tren va arribar passaren la palanca amb la intenció d’anar a esmorzar al bar de l’estació que -regentat per la família Amat – es trobava a l’altre costat del riu. Antoni Gaudí es va indignar i no va haver-hi manera de fer-lo entrar. Ell ja havia menjat un grapat d’ametlles abans de sortir i es va negar anar a esmorzar.

Mentre els altres esmorzaren, probablement una truita que era l’especialitat del bar de l’estació, Antoni Gaudí va anar a fer una visita al Pont Vell, construcció que li havia cridat l’atenció des del tren, acompanyat d’uns amics.

Després de la visita va retornar al bar de l’estació i va demanar als altres tres arquitectes si coneixien restes antigues al voltant de la Seu, també si s’havien practicat excavacions i altres preguntes sobre construccions antigues.

Faltava un any perquè en començar les obres de construcció d’aquesta façana principal en què va intervenir Gaudí sortissin disset sepultures senzilles de tègules i lloses del període baix-imperial.

Tot seguit, tots quatre es dirigiren a la Seu on van ser rebuts pels canonges i beneficiats amb l’hàbit cardenalici i tota ostentació. Aquesta vestimenta no va impressionar a l’arquitecte perquè no li queien bé els capítols de canonges per la seva pompositat i certs aspectes de la litúrgia que practicaven que trobava massa solemne i havia fet perdre el sentit de les coses.

Va travessar el temple a la vegada que se li mostrava el retaule gòtic del Sant Esperit de Pere Serra -una de les joies dels retaules gòtics i catalans- al qual no li va dedicar gens d’atenció i, en canvi, es va parar en un retaule barroc, on destacava la figura de l’Àngel Custodi.

Mentre passejava per l’interior de la basílica, Gaudí va sotmetre a un interrogatori als canonges demanant qüestions com on era el baptisteri? I la Capella del Sagrament? On encenien el foc nou i beneïen l’aigua el Dissabte Sant? Per què ho feien així i no d’una altra manera?

I anava fent preguntes als canonges més vells relacionades amb la litúrgia.

Seguidament, acompanyat d’una bona part del capítol, es va dirigir a l’arxiu parroquial on se li van mostrar i llegir diferents pergamins antics.

Tot seguit, va tornar a l’estació del Nord per agafar el tren i retornar a Barcelona. Soler March esmenta que de la visita a la Seu Antoni Gaudí va obtenir una impressió directa del problema a resoldre, a la vegada que en va extreure una sèrie de normes que considerava que havia de complir el projecte de reforma exterior de l’església.

Subscriu-te per seguir llegint