El Lab 0_6 d'UManresa ha rebut més de 118.000 visitats durant els seus 10 anys de vida

Acostar els infants a la ciència en format joc, però amb valor d’aprenentatge. Tan fàcil de dir i no tan fàcil de posar-ho a la pràctica. Es dona el cas, però, que Manresa pot presumir d’haver agafat avantatge en aquest propòsit. El mèrit és del Lab 0_6 d’UManresa: el laboratori de ciència pensat per als més petits. Aquest 2026 fa 10 anys de la seva creació i una mostra de l’èxit són les xifres de l’interès que suscita. Són demolidores: entre el 2016 i el 2025, han passat pel Lab, inclosos els serveis dels seus vehicles itinerants, més de 118.700 nens i nenes de més de 2.000 escoles d’arreu de Catalunya. D’aquí allò que en pot presumir.

L’objectiu del Lab 0_6 és acostar els infants als fenòmens de la ciència, tenint en compte que ja de petits, de forma natural, busquen maneres d’entendre com funciona el món i el seu entorn. El Lab 0_6 els guia en aquesta aventura.

Es parteix de la base que la ciència és un motor de canvi i de progrés de la societat, una eina per comprendre el món i que proporciona experiències importants per al desenvolupament. Acostar-la als més petits és, doncs, clau. Com diu Montserrat Pedreira, vicedegana d’Educació de la Facultat de Ciències Socials d’UManresa, «als nens els interessa tot. Som nosaltres, els adults, els qui hem perdut les ganes».

Pedreira és la ideòloga i responsable última del laboratori, mentre que la coordinació la porta Marta Llebaria. Mestra formada a la mateixa UManresa.

Preparen la festa del desè aniversari per al pròxim 2 de juliol. Es durà a terme una jornada acadèmica per a mestres i professors universitaris al matí, i ja a la tarda la celebració serà amb famílies i infants, la seva especialitat. Però com va començar tot, ara fa 10 anys?

Una fira permanent?

Pedreira era i és professora de Didàctica del coneixement del medi del grau en Educació Infantil del campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Forma mestres en l’àmbit de la ciència, de forma que a classe «les alumnes treballàven propostes» que, posteriorment, es posaven en pràctica durant uns dies puntuals a, per exemple, fires.

Recorda que un dia, durant un viatge amb cotxe amb membres de la direcció de la FUB, hi va haver qui va plantejar la possibilitat de fer una fira d’experimentació permanent. Aquí va començar tot. «Amb les quatre coses que teníem, perquè no tenia res a veure amb el que hi ha ara, vam muntar el primer Lab a l’edifici de la FUB2».

No s’ensenya prou ciència

No s’ensenya prou ciència a educació infantil, lamenten Pedreira i Llebaria quan, en canvi, els infants «intenten veure com funcionen les coses, van provant, repetint... El que hem fet és exposar una cosa que ells fan de manera natural, portar-ho dins un ambient escolar i fer-ho d’una manera que sigui agradable per a ells».

Es defuig totalment de la idea errònia que la ciència s’ha de fer «pensant només amb teories, aprendre unes fórmules o fer experiments seguint unes pautes concretes».

Els infants que visiten el Lab passen durant un matí per dos espais diferents: el de ciència de lliure elecció i un taller amb una activitat programada. «Totes dues activitats tenen la mateixa idea», diu Llebaria. La diferència és que al taller se centren en un concepte de la ciència, com podria ser els materials.

No és estrany que de cop i volta apareguin al passadís tot de nens corrents amb les mans enlaire brutes de fang perquè acaben de fer un experiment. Van al lavabo a rentar-les per poder continuar amb una altra activitat.

Lliure elecció, espai estrella

L’espai de lliure elecció, el més conegut perquè no ho feia ningú abans i va ser absolutament innovador, és l’estrella. Hi ha tot de propostes i el nen va allà on li crida més l’atenció en funció del seu interès. «A tots dos llocs, però, deixem que sigui l’infant qui tingui la iniciativa, que faci el seu propi procés», indica Llebaria. «Nosaltres, com a mestres, els acompanyem, fem preguntes, els plantegem reptes perquè arribin a les seves conclusions».

Pedreira afegeix que, en el moment que es participa en la lliure elecció, la gran sala del Lab es converteix en un espai de ciència, però també d’art, de matemàtiques, de comunicació...

Sobre un mineral o roca

A la mateixa gran sala, es pot veure un infant contemplant una pedra al microscopi o a través d’una lupa. Què s’aconsegueix amb això? «No posem l’èmfasi que coneguin el nom dels minerals i les roques. Ja ho faran a secundària», diu Pedreira. «Però sí que volem que vegin les seves propietats: n’hi ha que pensen molt, n’hi ha que poc, n’hi ha amb foradets, n’hi ha que deixen passar la llum, algunes tenen cristalls i altres no...».

A més a més, observant una roca o un mineral fan servir un instrument, sigui el microscopi o la lupa, i «també ens interessa que els utilitzin», afirma. «En tenim molts i diversos, i poden veure com funcionen les balances o els dinamòmetres. I això és un punt».

En busca un insecte pal

També és fàcil veure nens i nenes intentant trobar dins un petit terrari un insecte pal. «Els aporta moltes coses. Primer l’han de trobar, que ja és molt. I quan més mires, més coses veus. Generes curiositat i respons a aquesta curiositat natural dels infants».

Pedreira afirma que un altre dels objectius del Lab és acostar els infants a la realitat «perquè estem vivint en un món molt urbà i de molta tauleta digital. Els nens toquen poques coses i s’embruten poc. Al Lab tot el material és real». També l’insecte pal, un descobriment increïble quan els més petits aconsegueixen identificar-lo.

Des d’un bon inici, el Lab va anar guanyant notorietat. Va tenir èxit perquè «era una cosa que les escoles no coneixien i els mestres ho troben molt engrescador quan venen», reflexionen Pedreira i Llebaria. L’èxit es va multiplicar exponencialment quan el 2022 es va traslladar a l’edifici de la FUB4, equipament que aglutina tota l’àrea en Educació d’UManresa: els estudis de grau en Educació infantil, el cicle de grau superior, l’escola bressol Upetita, l’espai Josep Maria Aloy o la formació continuada. De les estretors de la FUB2 s’ha passat a tenir pràcticament tota una planta. S’hauria fet la FUB4 sense el Lab? «No ho sé, però no ho compto», contesta Pedreira.

Un desè aniversari convida a pensar amb tota la història que ha quedat al darrere, però també a mirar endavant. El Lab «té futur perquè està lligat a una universitat. Podríem haver estat una empresa que munta un espai de ciència, però som una universitat i estem obligats a fer recerca sobre això. És un factor determinant». L’equip del laboratori treballa en un projecte, Impact Lab, per investigar tota l’activitat que porta a terme, i extreure’n conclusions. També s’han proposat dur el Lab a escoles rurals amb una furgoneta. «Fer coses que promoguin la ciència és la consigna del Lab», insisteixen.

Subscriu-te per seguir llegint