Montserrat Clotet, regidora de Govern Obert: «Manresa creix perquè arriba més gent de la que marxa»
La ciutat suma el setè any consecutiu amb més defuncions (752) que naixements (531)
El decreixement vegetatiu de 221 persones es veu compensat amb els saldos positius des d’altres municipis i l’estranger
Montserrat Clotet, regidora de Govern Obert, intervenint al ple / Arxiu/Oscar Bayona
Manresa es troba en situació de decreixement vegetatiu. L’any passat va ser el setè consecutiu en el qual es van registrar més defuncions que naixements. Malgrat això la ciutat creix en població, ja ha superat els 82.000 habitants, amb 1.048 manresans més que els registrats l’any anterior. La causa són els saldos positius per l’arribada de persones des d’altres municipis i l’estranger.
L’actualització del padró d’habitants de la capital del Bages mostra que el 2025 hi va haver a Manresa 531 naixements i 752 defuncions, el que dona un decreixement vegetatiu de 221 persones.
3.381 persones van venir a viure a la capital del Bages procedents d’altres municipis catalans i de la resta de l’Estat, mentre que 2.938 manresans se’n van anar a residir fora de la seva ciutat, però dintre d’Espanya.
De l’estranger van arribar l’any passat 1.939 persones i 183 empadronats a Manresa van marxar a viure a l’estranger.
Hi ha dues opcions: negar la realitat i posar traves administratives o bé assumir-la i governar-la
Pel que fa als canvis de residència sense moure’s de Manresa mateix van ser 3.621 les persones que van abandonar l’adreça que ja tenien per estrenar-ne una altra a la mateixa ciutat.
Es van comptabilitzar 6.489 altes i 5.422 baixes
En la seva intervenció al ple municipal per explicar les dades de l’actualització del padró, Montserrat Clotet, regidora de Recursos Humans i Govern Obert, va afirmar que «la ciutat creix perquè arriba més gent de la que marxa». Es van comptabilitzar 6.489 altes i 5.422 baixes.
S’han realitzat més de 2.500 inspeccions i en 2 de cada 3, després de realitzar la inspecció, es va denegar el padró per no poder provar la residència
Per al govern municipal, el dictamen «també acredita una altra cosa, el rigor del sistema. L’Ajuntament no només empadrona, també verifica». En aquest sentit, s’han realitzat més de 2.500 inspeccions i en 2 de cada 3, després de realitzar la inspecció, es va denegar el padró per no poder provar la residència.
En paral·lel, es van iniciar quasi 1.600 expedients de baixa d’ofici i en el 70% dels casos es va poder confirmar que la persona no residia al domicili. «Aquestes dades demostren que hi ha control i validació, que depurem el padró per garantir que la fotografia és fidel a la realitat. Cal tenir present que el padró no dona ni pren drets, simplement és un instrument que fa visible la realitat d’una ciutat diversa dinàmica i amb mobilitat constant», va asseverar.
Dificultar l’empadronament no fa desaparèixer ningú, el que fa és generar exclusió, invisibilitat i pitjor gestió pública
"Negar la realitat o assumir-la i governar-la"
Des del punt de vista del govern, davant d’aquesta situació hi ha dues opcions: «Negar la realitat i posar traves administratives o bé assumir-la i governar-la. Nosaltres defensem la segona, perquè dificultar l’empadronament no fa desaparèixer ningú, el que fa és generar exclusió, invisibilitat i pitjor gestió pública. A més impedeix que aquestes persones s’incorporin amb normalitat al sistema, que cotitzin, que contribueixin i que formin part de la comunitat en igualtat de drets i deures. Per això proposem aprovar unes xifres que reflecteixen amb rigor la realitat de la ciutat», va reblar.
Sobretot altes de població jove amb projecte de vida
L’anàlisi de les dades realitzada per l’equip de govern d’ERC, PSC i Impulsem Manresa durant l’exposició del resultat de l’actualització del padró municipal de Manresa va precisar que més de 2.800 persones van arribar a Manresa durant l’any passat procedents d’altres municipis catalans, a les quals cal sumar mig miler que van venir de municipis espanyols, 1.939 de l’estranger i 638 altes per omisió, això vol dir que eren «persones que ja vivien aquí, però no constaven al padró», va explicar la regidora de Recursos Humans i Govern Obert, Montserrat Clotet.
La regidora va continuar amb la seva intervenció al plenari i va afegir que aquesta última dada resultava «especialment important perquè ens recorda que la gent no apareix perquè s’empadrona, sinó que s’empadrona perquè ja hi és». I va afegir que «si mirem el perfil d’aquest creixement encara és més significatiu. Les altes es concentren sobretot en població jove i en edat activa.
El grup majoritari és de 15 a 29 anys, un de cada tres, seguit del grup de 30 a 44 anys, per tant, no estem davant d’un creixement passiu envellit sinó d’un creixement basat en la població jove, activa i amb projecte de vida».
Per a l’equip de govern de l’Ajuntament de Manresa, «això indica un rejoveniment relatiu de la ciutat i reforça el paper de Manresa com a ciutat d’oportunitats des de la Catalunya central».
Subscriu-te per seguir llegint
- El president del comitè de l’empresa que recull la brossa a Manresa: «El sistema amb contenidors tancats no funciona bé»
- Troben el cos de l'home de 78 anys desaparegut aquest dilluns a Pinós
- Descobreix un mirador de somni en un dels pobles més bonics de Catalunya i del món: ideal per visitar en família
- Entren pel sostre i saquejen les oficines d'una empresa de Sant Fruitós evitant totes les càmeres
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe
- La marca de roba d'un manresà de 21 anys per a joves: «Volia fer alguna cosa que generés sentiment de pertinença»
- Mor als 67 anys el restaurador de Sant Fruitós de Bages Salvador Cots Salat
- La Generalitat nega el descompte del túnel del Cadí a un veí de Guils perquè teletreballa
