La justícia dona la raó a un manresà a qui la SAREB li va vendre un local però li'n va escripturar un altre

La justícia ha donat la raó a un manresà que va comprar un local de la SAREB per a fer-hi un negoci, li van donar les claus, però a l’hora de fer l’escriptura pública, als papers hi figurava una altra adreça.

Tot va començar fa dos anys, quan aquest empresari manresà va mirar-se per internet un local per a ampliar o traslladar el seu negoci relacionat amb la telefonia i la informàtica. Va començar a mirar-se possibles locals i li va agradar un que era propietat de la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), l’anomenat banc dolent.

A través d’Hipoges, una de les comercialitzadores de la SAREB, el manresà va poder entrar en contacte amb un mediador que li va ensenyar el local en qüestió fins a tres vegades. El preu era molt bo i al final van fer tractes. El client i el mediador arriben a un acord, que signen en un document, i es fa l’entrega de claus. Però al document no hi figurava la direcció ni la descripció del local, només una referència cadastral.

Mentrestant es tira endavant el contracte d’arres i la signatura davant notari de la compravenda. I quan aquesta es produeix, el comprador s’adona que l’adreça que posa als papers no es correspon amb el seu nou local, sinó amb un magatzem que ningú sabia que existia. Les claus les tenia del local que volia, però els papers, no.

Convençut que era un error, es posa en contacte amb la SAREB per a solucionar-ho, però li diuen que ell ha comprat el magatzem i que si vol el local, ha de pagar més diners. Fins i tot va arribar a plantejar-se acceptar, però finalment es va decidir per l’opció d’anar als tribunals. Malgrat l’oposició del banc dolent, durant el judici el mediador va aclarir que mai s’havia parlat del magatzem, sinó del local. Finalment, la justícia li ha donat la raó. Segons el seu advocat, Oswaldo Passarell, especialista en la matèria, "era un tema complicat, perquè el jutge havia de decidir què prevalia, si la paraula donada o els papers". I en aquest cas ha estat la paraula.

Segons Passarell, tot es basa "en la teoria del títol i el mode. Quan el meu client i el venedor es van donar la mà i les claus van ser lliurades, el contracte acabava de quedar signat. L’escriptura pública sí que és obligatòria, però no determina la propietat".

La SAREB ha recorregut ara la sentència davant l’Audiència provincial, i per això de moment, el local queda en terreny de ningú. En propietat de la SAREB, però ni ells ni el litigant en poden disposar.

De moment, i segons l’advocat, "aquest és un avís a navegants, que aquest tipus de casos es poden guanyar, i contra rivals poderosos com la SAREB".