Aquest és el protocol que s'aplica a Manresa per evitar que els arbres caiguin sobre persones
Els més conflictius són els pins, amb les seves grans capçades, que després de 30 o 40 anys fàcilment poden tenir problemes
Les restes de l'arbre tallat amb motoserra al parc de la Font del Gat / Mireia Arso
Un bon nombre de persones van poder veure com ahir es talava un gran arbre del parc de la Font del Gat de Manresa. Aquestes situacions generen sentiments contradictoris, perquè, per una banda, s'entén que si s'actua no és capriciosament, però sempre genera rebuig veure fet trossos un exemplar que durant dècades ha format part de l'espai públic i el paisatge compartit.
Requerit per aquest diari, el regidor d'Acció Climàtica, Pol Huguet, ha aclarit el dubte de si el gran pi del parc, que estava enormement inclinat, s'havia acabat esberlant per la inclinació i l'havien rematat, o si l'havien talat perquè no caigués sol.
L'arbre va ser talat pels jardiners municipals, perquè "estava inclinat i ja havia aixecat el terra. Per tant, era perillós".
Els pins poden ser especialment conflictius / Mireia Arso
Davant d'això, quin és el protocol que se segueix? El regidor d'Acció Climàtica, en primer terme vol deixar clar que el tema no és tant si està inclinat o no, sinó sobretot si es veu que la terra es mou, s’aixeca, i que, per tant, les arrels estan cedint.
Des del moment de l'avís
Pol Huguet explica que "quan tenim un avís ciutadà i d’un jardiner que un arbre s’està inclinant, es va a fer observacions del terra". Si no hi ha moviment aparent, de moment no es talla, i es manté en observació periòdica per veure si la inclinació augmenta o no. Si es veu que el terra es belluga, està tou i les arrels comencen a cedir, es talla urgentment. Però això pot passar en arbres inclinats i no inclinats.
En casos dels pins molt grans, com els de Puigterrà i Sant Ignasi, es demana un informe a experts, que a més fan proves de tracció per veure la resistència de l’arbre. "Amb això, intentem minimitzar els riscos de caiguda, sobretot en llocs freqüentats o sobre cases. Però, sent conscients que el risc zero no existeix, i que com les persones, a vegades l’arbre que mor o es tomba semblava perfectament sa fins al dia abans".
35.000 arbres
El 2024, el regidor d’Acció Climàtica, Pol Huguet va donar la xifra de 33.651 arbres a Manresa en sòl considerat urbà, segons un informe dels Cercles de Comparació Intermunicipals de la Diputació de Barcelona. Però des de llavors s’ha fet un altre anunci que mostra que es tracta d’una quantitat que va en augment. El govern municipal ha explicat que al conjunt del pla parcial del Pont Nou i els diversos projectes de l’entorn s’hi plantaran més de 2.000 arbres, per aconseguir recorreguts de vianants vers i ombrívols, combatre l’escalfament global i fer una ciutat més adaptada al canvi climàtic. A la ciutat els darrers anys es planten entre 400 i 500 arbres a l’any.
Huguet ha explicat, també, que pel que fa als arbres que hi ha a la ciutat l’alzina no tolera bé viure en terra compactada, les arrels es fan malbé i acaben morint. Pel que fa als pins són arbres que després de 30 o 40 anys fàcilment poden tombar-se amb una ventada o nevada.
