Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Ísmael Hadirassou, va arribar en pastera i viu a Manresa: "La regularització és la salvació"

El jove marroquí no pot sortir de l'Estat per visitar la seva família per por a ser interceptar en el viatge de tornada

Per a l’Ísmael Hadirassou, obtenir la regularització seria una salvació

Per a l’Ísmael Hadirassou, obtenir la regularització seria una salvació / Edu Font

Manresa

L’Ísmael Hadirassou va néixer al Marroc fa 27 anys, i per a ell poder obtenir la regularització a l’Estat espanyol "és la salvació". Aquest dimecres ha estat el primer a entrar al Palau Firal per a demanar una cita prèvia que li permetés obtenir els documents que li falten per a tirar endavant el procés. Ha dormit a la porta de l’edifici, amb una cadireta de càmping i una petita motxilla. Però ja és la segona nit que dorm al ras: la de dilluns a dimarts ho va fer a la plaça de l’Ajuntament de Manresa "i, tot i això, no vaig aconseguir que em donessin hora".

L'Ísmael, ja entrant al vestíbul de la planta baixa del Palau Firal, on es donen les cites prèvies

L'Ísmael, ja entrant al vestíbul de la planta baixa del Palau Firal, on es donen les cites prèvies / Edu Font

Hadirassou va arribar a Europa en pastera, en un llarg camí de gairebé tres dies, entre buscar-la, fer cua i la travessa "i 3.000 euros. Vam sortir de Nador i vam arribar a Motril. Va ser molt dur, molt perillós, però volia venir aquí a treballar i a buscar-me la vida". A Motril hi havia "la Creu Roja que ens va ajudar".

D’això fa uns cinc anys, la majoria dels quals a l’Estat espanyol, encara que "també vaig estar un any a França". De fet, va venir "directe de Motril a Manresa, perquè tinc una germana aquí".

Aquest temps ha "estat dur. Fa cinc anys que no veig a la meva mare". En Hadirassou, com molts altres immigrants sense papers, es troben que no poden veure a la seva família. No s’atreveixen a sortir d’Europa, però haurien de tornar a entrar il·legalment i podrien ser expulsats, i és un risc que no volen córrer.

Un cop instal·lat, la vida tampoc ha estat fàcil, amb "treballs precaris sempre, a vegades de dos o tres dies, i sempre en negre. Treballs dolents, i viure així no és senzill ni agradable".

Ara, si la regularització s’acaba materialitzant, per a ell serà la "salvació. Vull estudiar català i castellà, podré buscar un treball amb papers. Moltes gràcies, Espanya per la regla!".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents