"Les valoracions de Google donen poder a gent intolerant"

Nico Gutiérrez (Sant Joan, 1963) va començar la seva carrera en el món de l’hostaleria a Andorra als 17 anys, rentant plats en un restaurant de dia i alimentant el plat d’un tocadiscs de nit. Va fer de cambrer, va voltar molt com a DJ i va acabar treballant en una empresa química que va abandonar per fer-se càrrec de l’Skelos, amb 23 anys. Va ser el primer local d’una llarga llista que inclou Villa Lola, Villa Martini, City Arms, Dolce City, Casablanca i Club Soda, entre altres. Actualment gestiona La Pera Llimonera (2020) La Santa Brasa (2021), Gris (2021), La Monda (2025), Glaç (2025), i el Frànkfurt Les Bases (2025), que vol reformar per tal que torni a ser l’antic Puerto Rico. Pròximament, traslladarà La Santa Brasa i al seu lloc hi posarà un restaurant italià. També té una petita empresa de màrqueting, El Racó de les Idees.

Per a què vol tants locals?

Per fer diferents coses. La Santa Brasa és per gaudir amb tots els sentits; El Gris és un ‘dejà-vu’; La Pera Llimonera és el color de l’estiu; L’antic Puerto Rico és una història de Manresa que s’ha de recuperar; La Monda és gaudir de l’estiu a l’hivern; i el Glaç és un gran projecte que hem de portar a bon port.

En aquest sector s’ha de ser gran?

Jo és que cada dia quan em llevo tinc 20 anys. Al vespre ja estic destruït i en tinc 63 un altre cop, però treballo molt i soc molt inquiet. Sempre estic veient coses per fer. No penso en el que guanyaré amb un local; penso en el que hi faré. I ara l’empresa té un volum que fa que m’ofereixin coses. També creixem perquè tinc un fill que ha estudiat Administració d’Empreses, ha volgut treballar amb mi i m’agafa el relleu; si no, no ho faria.

La nit demana canvi?

Sí, perquè és efímera. Les modes de nit canvien, la gent es cansa. El secret és que la competència del teu millor local, aquell que el farà anar de baixa, l’has d’obrir tu. L’alternativa al teu local ha de ser teva.

S’imposa la novetat.

Sí, encara que la novetat, de vegades, és la nostàlgia. Ara tornen els vuitanta, per exemple. Les grans discoteques, que estaven enfonsades, van revifar durant la pandèmia: els joves necessitaven relacionar-se i es van omplir a la tarda, perquè de nit no es podia circular; ara ja tornen a anar de baixa. Tot és cíclic.

Ara toca tardeig?

Sí. És un llegat de la pandèmia, i ho ha imposat la gent gran. Primer, perquè ells havien sortit a la tarda quan eren joves, no se’ls fa estrany; i segon, perquè no volen anar a dormir molt tard i l’endemà estar fets pols. Però la majoria dels joves encara prefereix la nit. Jo ja firmaria fer només tardes!

Ara mateix, la línia vermella entre locals és reggaeton sí, reggaeton no?

La música és clarament el que selecciona el públic, i sí, hi ha dos mons diferents. Per això jo volia un local on no hi hagués reggaeton i vam recuperar el Gris, per posar-hi pop-rock dels vuitanta i els noranta i atreure gent d’aquesta època amb un altre concepte. I també per això els ‘remembers’ estan funcionant tant. Però la veritat és que el consum majoritari és l’altre: els joves volen reggaeton i és el que predomina clarament.

Les webs de cites han canviat la funció dels locals nocturns?

Entre la gent una mica gran sí, però entre els joves no, encara surten a veure si troben algú. El que viuen ho reflecteixen immediatament a les xarxes socials, però encara necessiten sortir, afortunadament.

Diuen que la nit crema.

Sí, és clar. Per treballar anys seguits a la nit cal dosificar-se. Però tota l’hostaleria crema. T’ha d’agradar molt. En realitat, jo amb el que tinc més maldecaps és amb els restaurants. Són molt més estables, i si treballes bé creixen amb el temps, però tenir-hi el personal que necessites és molt complicat. En un local de copes hi treballa gent de pas que s’ho passa bé; en un restaurant manipules aliments, cal un bon cuiner, bons cambrers, bona carta... moltes coses que cal controlar. I a més, no és tan rendible com la nit.

Però a la nit passen més coses.

Depèn de l’oferta que donis i del client que atreguis. Si muntes un local de música tecno, o si atreus gent molt joveneta, que està més esverada, pots tenir problemes, però nosaltres hem intentat ser selectius a la porta, no posar copes barates, i ens ha anat bé. Pensa que, fins i tot, tenim vigilància al lavabo. Si algú es tanca gaire estona li piquem la porta.

Com és la nit de Manresa, comparada amb ciutats similars?

Jo he tingut negocis a bastants llocs i puc dir que Manresa és una ciutat tranquil·la. Qui troba que no és que no ha vist altres llocs. Terrassa i Sabadell, i fins i tot Berga, són més complicades; Barcelona i la platja són molt complicades. No es pot ni comparar.

L’oferta que hi ha diria que és la que toca?

Jo diria que sí, és el que toca per a la gent que som. Però trobo a faltar els vuitanta i noranta, no només per la varietat de l’oferta, la música i el tipus d’ambient que teníem, sinó també per les botigues que ja no hi són.

Les notes de Google són una dictadura?

És donar-li poder a gent ignorant i intolerant. El comentari per millorar el servei és perfecte, el problema és que és una finestra oberta a gent que et vulgui perjudicar per qui sap quina raó. Jutjar sense cap coneixement és una arma molt perillosa. Hi ha restaurants que estan canviant la propina per una nota de cinc estrelles! I a més, és inútil: al que fa trampes li és igual el que digui Google. A mi m’han arribat a posar la pitjor nota per trobar el restaurant tancat! El dia de descans! n

Subscriu-te per seguir llegint