Manresa es transforma deixant pel final el Centre Històric

Manresa ha viscut un apassionant darrer quart de segle amb importantíssims canvis en àmbits diversos, però que han deixat sense resoldre aspectes clau com la connectivitat en transport públic i privat amb la zona metropolitana, la regeneració del Centre Històric de la ciutat i la consecució d’un perfil atractiu pel que fa a la seva projecció cap al conjunt de Catalunya i Espanya.

Manresa és una ciutat mitjana situada al cor de Catalunya que pot presumir de millorar dia a dia bàsicament amb els seus propis esforços perquè, històricament, ha estat a la zona grisa de visió de les administracions superiors, ni a la zona metropolitana ni a la costa ni a la muntanya. Sembla que trobar-se a hora i mitja en tren d’anada i hora i mitja de tornada de Barcelona la posiciona molt lluny, massa, per entrar dintre de les grans apostes per a la propulsió del país.

La climatologia extrema és un factor que ha anat perdent notorietat a l’hora de caracteritzar la ciutat a mesura que el canvi climàtic es deixava sentir arreu.

Sense fer gairebé mai soroll, la ciutat ha anat avançant pam a pam. Això s'entén millor a base d'exemples.

A principis de segle es va cuinar la fase final de la reordenació sanitària que va fer possible la creació de la Fundació Althaia fruit de la fusió de la Fundació Centre Hospitalari i Cardiològic i de la Fundació Hospital General de Manresa.

Sense aquella fusió, avui la situació seria molt diferent. La reordenació va anar més enllà de l’àmbit hospitalari. L’objectiu principal va ser la fusió del Centre Hospitalari, la Clínica Sant Josep i l’Hospital Sant Joan de Déu per tal d’evitar duplicitats de serveis, però també va implicar definir les necessitats sociosanitàries de la ciutat, reforçar Manresa dins la xarxa sanitària de Catalunya i desplegar l’atenció primària, les seves inversions i els models de gestió. Els primers dos anys van ser d’extraordinàries dificultats, fins que es va afermar el lideratge que ha fet possible allò que semblava abocat al fracàs: la fusió de dues cultures sanitàries diferents. L’èxit és que, avui, d’això ja ningú no se'n recorda.

Paral·lelament al naixement d’Althaia va entrar en funcionament el primer edifici de la Fundació Universitària del Bages que configuraria una autèntica avinguda universitària i que el 2014 va fer el pas de signar l’acord de federació amb la Fundació Universitària Balmes que la va convertir en la seu del campus Manresa (UManresa) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Aquest acord també va permetre la creació de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), a través de la qual els campus Manresa i Vic imparteixen conjuntament els graus de Medicina i Odontologia.

UManresa ha desenvolupat centres i serveis com la Clínica Universitària, el Centre d'Innovació en Simulació i el Lab 0-6.

L’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), com a centre públic, també ha jugat les seves cartes per convertir la Fàbrica Nova en un pol de formació, innovació tecnològica i coneixement. Un projecte estratègic impulsat conjuntament per l’Ajuntament de Manresa i la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), a través de l’EPSEM, amb l’objectiu de recuperar un patrimoni industrial únic i alhora projectar la ciutat cap al futur.

La suma de sinergies ha contribuït a donar com a fruit una altra perla, l'Edifici del Coneixement: un ambiciós projecte liderat per la Fundació Althaia de Manresa que ha sumat la complicitat de la Fundació d’Estudis Superiors de Ciències de la Salut de la UVic-UCC -titular de la Facultat de Medicina-, i de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa). El seu nom ja dona pistes de què serà: un equipament destinat a la docència on s’impartiran els estudis de Medicina que ara es donen a l'Hospital de Sant Joan de Déu, i a la recerca en ciències de la salut. Aspira a ser referent no tan sols a les comarques centrals, sinó al conjunt del país.

Intentar no deixar ningú enrere

Un altre actor imprescindible ha estat Sant Andreu Salut, una fundació amb arrels històriques que es remunten a l’any 1260, que treballa per tenir cura de les persones en situació de fragilitat i del seu entorn, mitjançant una atenció integral. Una tasca que completa i dona sentit a la resta configurant un pòquer d’asos que arriba fins al repòquer amb la Fundació Ampans. Han estat anys d’expansió i diversificació, múltiples projectes amb el mateix objectiu: acompanyar persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d'exclusió per fer realitat els seus projectes de vida.

L’ADN de les persones que han liderat aquests projectes i de les que els han fet possible tenen molt a veure amb la solidesa dels pilars que sustenten la capital del Bages i que han permès avançar amb la vista posada en els que queden enrere.

Òbviament, tots els governs locals que han anat sorgint de les eleccions han jugat el seu paper protagonista, no només pel que fa a aquestes fundacions sinó al desenvolupament urbanístic i social del conjunt de Manresa.

La ciutat es troba, a hores d'ara, en un moment de cristal·lització i desenvolupament de gran nombre de projectes -amb el sector Guimerà i del Pont Nou al capdavant- i no només urbanístics sinó també de canvi de model de gestió de residus, diversificació de la biodiversitat, recuperació de l’entorn del riu i potenciació de l’Anella Verda. En aquest quart de segle ha obert el Museu del Barroc de Catalunya, s’ha estrenat del nou teatre Kursaal rehabilitat, el Casino dels Senyors convertit en centre cultural ha tingut set milions de visitants i ha acollit més de 6.000 actes; l’antiga fàbrica Balcells ha esdevingut Conservatori de Música, la ciutat ha deixat enrere la divisió dels seus jutjats per centralitzar-los a un nou Palau de Justícia i s’ha obert la comissaria dels Mossos d’Esquadra als Trullols. Ben a prop, sis milions d’espectadors han passat durant els darrers 25 anys pels multicinemes Bages Centre.

L’obertura de dos dels quatre carrils de l’avinguda dels Països Catalans, la municipalització de la zona blava i l’obertura del pàrquing subterrani de la Reforma han jugat també els seus papers per configurar la Manresa present.

El llibre recomanat

MANRESA: ON L’AIGUA ÉS EL CAMÍ de Josep Alert, Mercè Codina i Josep Huguet

Cossetània | 168 PÀGINES | Rutes

Fites pendents

Entre els desitjos que queden per complir durant els pròxims 25 anys, que seran tant o més apassionants que els anteriors, hi ha el d’aconseguir un transport públic digne amb l’àrea metropolitana. Quan els usuaris semblava que ja en tenien prou amb dir la seva a les xarxes socials, l’enuig amb el servei de Rodalies de Renfe amenaça de tornar a posar en funcionament un grup de persones que l’utilitzen per combatre el “drama” en el qual asseguren que s’ha convertit el servei.

Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ofereixen un servei més fiable, però continua tenint una hora i mitja de durada i els trens no arriben fins al rovell de l'ou de Barcelona.

Pel que fa al servei de bus, les queixes han estat persistents al llarg de tots aquests anys amb incomptables incidències. Tot i que es van implantant millores.

L'autopista de Manresa, oficialment la C-16 (Autema), és considerada de forma recurrent una de les més cares de tot l'Estat espanyol pel seu preu per quilòmetre. L'expressió que la C-55 és com una "ratera" mostra un sentiment compartit per molts conductors del Bages i el Baix Llobregat a causa de la seva alta sinistralitat i les constants retencions. La C-25 (Eix Transversal) és una de les poques vies d'aquest tipus a Catalunya que ja està totalment desdoblada (té dos carrils per sentit en tot el seu recorregut) i dona una bona sortida a Manresans i bagencs cap a Girona i Lleida. Però les carreteres són de doble direcció i tot indica que es fa servir més per marxar que no pas per venir a Manresa.

Per a la rehabilitació del Centre Històric un paper molt important és el que ha jugat l’empresa municipal Fòrum, que quan tibava del carro s’hi va ficar tan a fons en operacions estratègiques de regeneració del teixit social que va quedar enganxada a les Escodines per l’esclat de la bombolla immobiliària. Ha estat necessari reflotar-la a base d’injeccions de capital públic.

A banda dels equipaments ja esmentats, s’han fet les noves piscines municipals, la biblioteca universitària, la biblioteca i Ateneu de les Bases de Manresa, la residència d’estudiants, el Centre Tecnològic amb l’operació mig fallida de consolidar un Parc Tecnològic, la passarel·la de les Escodines, el carrer del Balç, barris nous amb una estructura de més i millor espai públic, un gran nombre de places i parcs –inclosos els polèmics Reforma i Vila Closes–, s’han millorat totes les entrades de la ciutat i s’ha transformat la façana sud.

Entre les assignatures pendents n’hi ha de molt significatives, com la conversió veritablement efectiva del nucli antic en illa de vianants i la regeneració necessària per canviar una pell urbanística molt malmesa amb la inversió imprescindible per rehabilitar i embellir. El nou Pla de Barris concedit a Manresa injectarà una bona quantitat de diners per contribuir a fer-ho possible.

La primera tongada de transformació estava sustentada en els plans d’actuació municipal, el pla estratègic i documents sectorials. El Pla General d’Ordenació Urbana del 97 va marcar la pauta urbanística i per les seves escletxes es van escolar algunes sentències judicials amb indemnitzacions d’infart. El nou pla urbanístic, aprovat el 2017, ha apostat per la ciutat compacta amb més espai per als vianants.

Pel que fa a la consecució d’un perfil atractiu de ciutat per projectar-lo cap al conjunt de Catalunya i Espanya, l’operació més destacada va ser la de Manresa 2022, una iniciativa estratègica i transversal de la ciutat de Manresa per commemorar el 500 aniversari de l'arribada de Sant Ignasi de Loiola a la capital del Bages l'any 1522. L'objectiu principal va ser transformar la ciutat en una destinació de referència mundial en l'àmbit turístic, cultural i religiós, aprofitant el llegat del fundador de la Companyia de Jesús.

Poblacionalment, el període es tanca globalment passant de 65.000 a més de 80.000 habitants i evolucionant de percentatges minsos d’immigració estrangera al 22% d’empadronats, el que ha comportat importants canvis en l’estructura sociològica.

El llibre recomanat

EL PARLAR DE MANRESA de Jaume Puig

Zenobita | 134 PÀGINES | ASSAIG

Subscriu-te per seguir llegint