Montserrat Margarit rep un comiat carregat d’agraïment dels qui la van estimar i respectar
El seu fill Aleix ha sabut transmetre als presents en el funeral d'aquest divendres a Manresa la plenitud amb què va viure la que ha estat descrita com «una gran persona, compromesa amb fer una societat millor i més igualitària»

Un moment del funeral de Montserrat Margarit Castells / Oscar Bayona

Amb la tristesa que acompanya qualsevol funeral d’una bona persona i amb l’afegit del respecte, de l’agraïment i del reconeixement per «una gran persona compromesa amb fer una societat millor i més igualitària». Així ha estat el comiat de Montserrat Margarit Castells (Barcelona, 1941), que ha acollit aquest divendres a la tarda el tanatori de Mémora a Manresa. Pionera de les lluites feministes a Manresa i a la comarca, la Montserrat va morir aquest dimecres als 84 anys a causa d’un atac de cor. Tal com ha reconegut el seu fill Aleix, la pèrdua el 2020 de qui va ser el seu company de vida va marcar l’inici del final de Margarit. L’activista social i exregidor Emili Martínez va morir en un accident fent escalada.
Una fotografia en blanc i negre de la finada amb la seva família ha presidit una part de la cerimònia, acompanyada per dues peces d’òpera i per una cançó de Lluís Llach, i per una projecció de fotografies que han resseguit la seva vida. La darrera que ha quedat a la pantalla ha estat la d’una Montserrat somrient, que també ha protagonitzat el recordatori. Entre els assistents, companys i companyes de lluita de les entitats i institucions de les quals va formar part o amb les quals va col·laborar, com el Consell Municipal de la Dona, l’Ajuntament, el SIAD, Althaia i Sant Andreu Salut.
«Un referent per a moltes dones»
La regidora de Feminismes, Isabel Sánchez, ha llegit unes paraules de Montserrat Mestres en nom del Consell Municipal de la Dona. L’ha definit com «una gran companya», un «referent per a moltes dones» i ha parlat de la seva trajectòria com a presidenta de l’Associació de Dones del Bages i en reivindicacions lligades als drets i a la salut de la dona. El seu «paper actiu al Consell Municipal de la Dona» i el seu «treball incansable contra la violència masclista».
Cloti Morales, també en nom de les dones del consell, n’ha ressaltat la «gran determinació, coherència i tenacitat per defensar els drets de la dona». Ha dit que el seu exemple «ens anima a continuar lluitant per la igualtat i per denunciar les discriminacions» encara existents.
«Sensible, intel·ligent, lluitadora»
Josep Ramon Mora, en nom de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran i del sindicat de jubilats de CCOO, dels quals formava part Margarit, ha recordat que en aquest àmbit va posar especialment la banya en la defensa de la millora de les pensions de les dones després de tota una vida de treball i dels serveis públics per a la gent gran en els àmbits com la sanitat i l’atenció a domicili. Ha ressaltat que Margarit, que va exercir de treballadora social i fa tres anys va rebre el Premi Bages de Cultura, «entenia el valor de l’organització» i va defensar les causes en les quals es va implicar «integrada en equips». Des del PSUC, a CCOO i als citats Consell Municipal de la Dona i la plataforma.
«Sensible, intel·ligent, lluitadora», ha afirmat que era "una persona que no es resignava» i que entenia «la justícia social com un valor quotidià». «El món amb ella és millor».
Després de la projecció de fotos ha parlat el seu fill Aleix, que va marxar a viure a l’estranger quan tenia 18 anys i que ha demanat «un aplaudiment per una vida ben feta». Ell ha volgut posar en relleu, i ho ha aconseguit, que la Montserrat ha tingut una vida plena. Ha llegit poemes de Phillis Wheatley, la primera dona afroamericana que va publicar un llibre; de la poeta i activista pels drets civils Maya Angelou («He après que la gent oblida el que has dit, que la gent oblida el que has fet, però que no oblida les coses que els has fet sentir»), de Walt Whitman i de Mercè Rodoreda. I també un discurs del quart president dels Estats Units, James Madison, que ha adaptat per elogiar la seva mare.
«Ha tingut una vida bella»
Ha parlat d’una família, la dels seus pares, poc vinculada a Manresa, amb presència a Cuba, a Guinea, a Palà de Torroella i a Barcelona, entre d'altres, i, malgrat això, de la petjada a la capital del Bages que han deixat els seus pares. Ha repassat anècdotes de les desenes de viatges pel món, especialment pels Estats Units, que van fer per estar amb ell i la seva dona. «No venia de visita. Venia a viure la vida», ha assegurat referint-se a com ho vivia la seva mare. Anècdotes que han fet riure els assistents. «Ha tingut una vida bella, completa i estava contenta de tot el que havia tingut a Manresa. Éreu la seva família».
També ha esmentat l’estimació que unia els seus pares. Aquests dies, per preparar el funeral, ha explicat, ha trobat una capsa plena de poemes de Martínez per a Margarit. «Quan el pare va morir, ella es va morir per dintre».
A pesar d'això, ha volgut insistir en el missatge optimista, en l’adeu a una dona que ha estat feliç. «Mare, has arribat al teu destí i has gaudit el camí». Un darrer aplaudiment amb els assistents dempeus (n’hi ha hagut més abans) ha acomiadat la Montserrat.
Subscriu-te per seguir llegint
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- La històrica discoteca Menfis tancarà després de 47 anys
- Així ha estat l'actuació sorpresa de Rosalía a Sevilla: set minuts de 'Lux' en un escenari flotant al mig del Guadalquivir i focs artificials
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Enxampen un menor al volant en un control a Sant Salvador de Guardiola
- Un poble del Pirineu català crea un 'coworking' per atraure nous veïns i frenar el despoblament
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien