El dia que Antoni Gaudí va visitar Manresa: quines van ser les seves directrius per projectar una nova façana per la Seu?

L’arquitecte manresà Alexandre Soler March va fer, a instàncies del patrici Prudenci Comellas, un projecte per a la façana de la Seu que dona a la Reforma i que estava per fer. Quan es va presentar el projecte al bisbe de Vic, el doctor Torras i Bages, aquest va crear una comissió de tres arquitectes per valorar el projecte.

Un d’ells va ser Antoni Gaudí, que després de veure el projecte va decidir venir -un matí- a Manresa a veure la Seu.

El bisbe enviava el 6 d’abril de 1914 una carta a l’arxipreste de Manresa on manifestava de nou les seves reticències: «Tot i reconèixer la competència de l’arquitecte Alexandre Soler March, vaig manifestar-li que creia convenient que els projectes fossin aprovats per tres arquitectes de Barcelona, no sols per allò que pertoca a la part artística, sinó que també a la soliditat de l’edifici».

La visita la va fer la comissió formada per Antoni Gaudí, Josep Mª Pericas, i Josep Font i Gumà amb l’arquitecte que feia el projecte, el manresà Alexandre Soler March, els primers mesos de 1914.

Tot i que, de moment, ignorem la data exacta en que Gaudí va visitar la Seu sabem per una carta que l’arquitecte diocesà envià al bisbe Dr. Torras i Bages que va ser abans de l’11 de maig de 1914. En aquesta carta Josep Maria Pericas li notifica: «Hem tingut ja amb els Srs. Gaudí, Font i Gumà i Soler March les necessàries entrevistes per a l’assumpte de l’església de Manresa, que hem visitat plegats aquesta església i que, afortunadament, hem arribat a un acord en el qual queda modificat en gran manera el primer pla de Soler i March».

A la vegada que comunicaven al bisbe Dr. Torras i Bages que ja havien fet la visita a la Seu (amb Antoni Gaudí) i que s’havien posat d’acord amb el projecte que presentarien, s’oferien tots quatre a fer una visita al bisbe per demostrar la unanimitat en el projecte que presentarien.

Després de la visita a Manresa i el dictamen de la comissió -on es concretaven una sèrie de normes per a la construcció de la façana- l’arquitecte Alexandre Soler March va refer els plànols de la façana incorporant l’agulla piramidal al campanar i un porxo amb una part superior -destinat a museu i arxiu- amb un terrat pla amb una balustrada que lligava els dos cossos laterals de nova construcció: el baptisteri i el santíssim.

En el nou projecte es complien les condicions que havia esmentat Gaudí. La primera era «que les obres han de tenir l’objecte d’una major facilitat i dignitat en les cerimònies des del punt de vista litúrgic». I per això, s’ordenaven el pòrtic amb tres voltes en el centre, el baptisteri que amb ell comunica a la dreta i la capella del Santíssim Sagrament a l’esquerre i obligava al fet que els porxos es comuniquessin amb el Baptisteri a través d’una porta perquè els neòfits o infants sense batejar poguessin entrar al baptisteri -on serien batejats- sense haver trepitjat abans el recinte sagrat del temple. Es un exemple de la importància que donava Antoni Gaudí a la litúrgia.

En segon lloc, calia protegir les voltes del temple amb una teulada o un terrat independents a fi de protegir l’edifici a les humitats i els freds infernals. I acabar el campanar a fi que aixoplugués les campanes que estaven al descobert en un terrat i es projectava un acabament piramidal damunt del terrat. També es projectava una galeria damunt del pòrtic de la façana principal.

Està clar que la intervenció d’en Gaudí va ser decisiva perquè el projecte de la façana d’Alexandre Soler March es modifiqués a partir de les orientacions del primer.

L’arquitecte manresà va escriure: «Perquè mai em remordís la consciència de manca d’amor a la Seu i a Manresa i de sobres d’orgull, vaig sotmetre’m i vaig fer un altre pla ajustat a les normes gaudinianes».