Èxit de públic per observar espècies al parc del Cardener: “Seguir papallones és addictiu”

Amb el barret o la gorra, les botes de muntanya, les malles i la motxilla, a més de caçapapallones i prismàtics, unes 85 persones aficionades a la natura han participat a la jornada per observar i catalogar espècies del parc del Cardener de Manresa, sota el Pont Nou, que ha organitzat el Parc de la Séquia i la delegació del Bages de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). Un dels objectius del Bioblitz –nom de la jornada–, segons explica Jordi Badia, l’encarregat del taller de plantes superiors, és conèixer la biodiversitat, però sobretot que la gent pugui conèixer les tècniques dels qui en saben: amb què es fixen, quines característiques busquen a les espècies, etc. 

Xavier Adot, un dels encarregats del taller d’insectes, junt amb Sergi Fernández, afirma que aquesta zona és idònia perquè està tancada i hi ha una gran varietat de plantes que han florit, cosa que atrau insectes que van a pol·linitzar-les. “S’hi poden trobar des d’abelles, mosques, formigues o vespes, fins a escarabats o papallones”, diu Adot. Així mateix, Fernández –expert en ortòpters– indica que en començar el taller han fet una introducció als participants sobre què són els insectes i han inspeccionat la zona per capturar-ne de diferents. “No són gaire bones dates perquè ens acostem a l’estiu, això fa que només trobem els típics insectes de primavera. De saltamartins no en trobem perquè són massa petits”. La Dolors, participant del grup d’insectes i professora de biologia en un institut, comenta que s’hi ha apuntat perquè li interessa molt la natura, “m’ha encantat veure una mosca escorpí”. Porta dos pots petits perquè “així els podem agafar i veure més de prop”.

Àlex Pérez, expert en mol·luscs, ensenyava diversos llibres sobre cargols i baboses, i ha mostrat als participants com “remenar el terra, com filtrar la terra per trobar els cargols més petits que fan un mil·límetre de de diàmetre”. Per altra banda, al grup d’ocells, la Natàlia apunta que s'hi va inscriure perquè s'està aficionant a la fotografia de fauna i va veure l'anunci que feien aquest esdeveniment a Manresa per Instagram. 

Quim Muñoz, encarregat del taller de papallones i excoordinador de la xarxa de seguiment de papallones a Catalunya, no coincideix amb el que assegura Adot i lamenta que “aquí n’hi ha poques perquè no és l’espai idoni”. Durant la introducció del taller ha exposat el cicle d’aquests insectes i la transformació que passa dins la crisàlide, “de papallones n’hi ha sempre, però són els exemplars adults”. Per a ell, aquest procés de vida és “una mena de miracle, una fantasia, perquè d’un cuc fins que es muda es converteix en un insecte completament diferent”. I hi afegeix que “qui ja ha observat papallones sap que això enganxa, és addictiu”.

El grup de peixos s'ha desplaçat fins al parc de Josep Vidal, i allà els esperaven Dolors Vinyoles i Oriol Cano, docents de la Universitat de Barcelona que ja havien muntat quatre aquaris en què hi havien posat quatre espècies diferents de peixos que havien trobat al riu, entre els quals veró, cranc americà i barb cua-roig. Durant el taller han anestesiat els peixos d'un dels aquaris, i els han medit la llargada i els han pesat. A més, els experts havien posat trampes a la vora del riu, però expliquen que l'aigua té un color marró i això dificulta l’observació dels peixos. Per acostar-se al riu s’han posat les catiusques i han mesurat la temperatura de l’aigua, el pH i l’oxigen dissolt a l'aigua. La intenció era poder fer pesca elèctrica, però la fondària i el volum d’aigua no ho ha permès, “els peixos ho tenen més fàcil per escapar-se”.