L’om que tomba el mur del Casino és l’únic supervivent a Manresa d'una plaga mortal

Aquesta és la història de l’om que està tombant una part del gruixut mur del Casino de Manresa, per la banda del carrer Arquitecte Oms. I no és una història qualsevol, perquè no es tracta d’un arbre qualsevol.

Al pati del Casino hi ha quatre arbres protegits inventariats al Catàleg i Pla especial urbanístic de protecció dels arbres i arbredes de la ciutat com a Element Botànic d’Interès Municipal (EBIM).

Un és el teix de darrere del pati, l’altre un til·ler argentat, un castanyer d’Índia i, finalment, l’om.

El regidor d’Acció Climàtica, Pol Huguet, autèntica enciclopèdia de la biodiversitat, explica que va ser l’únic supervivent a Manresa d’una plaga mortal.

A part de ser un exemplar vell i gran, ja motiu suficient per ser catalogat, té una particularitat important: és l’únic gran om autòcton que queda a Manresa, ja que fa unes dècades va arribar la grafiosi, una plaga que els va fulminar tots (almenys la part aèria, ja que alguns han rebrotat de soca, per exemple sota el Pont Vell i ara són petits).

Un ADN diferent?

Però aquest om, pel que sigui, no va emmalaltir. Podria ser la llunyania respecte els oms salvatges del riu, o que té un ADN lleugerament diferent, que el fa resistent, relata el regidor republicà. Els darrers anys se n’han trobat diversos exemplars a l’Estat, d’oms autòctons resistents a la grafiosi, i s’estan multiplicant. Revela que l’Ajuntament ha participat d’aquesta intervenció de recuperació. «Nosaltres mateixos n’hem plantat al riu aquest any», diu.

La resta d’oms que hi ha a Manresa, com el de la Plana de l’Om, són replantats després de la grafiosi amb una altra espècie, l’om siberià, que és resistent a la plaga. La grafiosi (també coneguda com la malaltia de l’om) és una patologia provocada per fongs del gènere Ophiostoma que afecta mortalment els oms.

El fong envaeix els vasos conductors de la saba de l’arbre i els obstrueix. Això impedeix que l’aigua arribi a les branques, provocant que l’om s’assequi i mori en poc temps.

No es contagia per l’aire, sinó a través d’uns petits escarabats anomenats escolítids. Aquests insectes transporten les espores del fong a les potes i les dipositen quan perforen l’escorça per alimentar-se o criar.

Les fulles es tornen grogues, s’enrotllen i s’assequen (començant sovint per les puntes de les branques més altes). Si es talla una branca afectada, es poden veure unes taques o punts foscos en la fusta, que són els vasos obstruïts.

Durant les últimes dècades, la grafiosi ha devastat les poblacions d’oms autòctons (Ulmus minor), fent que els grans exemplars que abans dominaven les lleres dels rius siguin ara molt rars de veure.

Actualment, s’estan plantant exemplars clonats que han demostrat ser resistents a la malaltia per intentar recuperar l’espècie als nostres boscos.

Així que a l’om del pati del Casino no se li pot tocar ni una fulla de la capçada. I si ha tingut ADN per ser l’únic supervivent a Manresa d’una plaga mortal, el mur del Casino, per molt que sigui l’edifici modernista situat al punt més cèntric del passeig de Pere III, obra de l’insigne arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, no l’aturarà.

Aquest om té fusta d’heroi i caldrà veure com la solució arquitectònica que se li dona a la topada que ha tingut amb el mur, i de la qual el sòlid tancat ha sortit tan malparat que l’han hagut d’apuntalar perquè no caigui a terra, honora tant el valor arquitectònic del conjunt modernista com la capacitat de supervivència d’un arbre amb les arrels molt ben posades.