Ramon Bacardit: «L’acord entre Junts per Manresa i Avenç Nacionalista transmet que hi ha una altra forma de fer política»

El pacte entre Junts i Avenç ha tingut repercussió nacional.

Sí, i crec que és normal que l’hagi tingut. A Manresa s’ha entès una cosa molt bàsica, però molt important: la ciutat necessita sumar, eixamplar i construir una alternativa sòlida. Quan hi ha generositat, sentit de ciutat i voluntat real de canvi, els acords arriben. I això, evidentment, transcendeix l’àmbit estrictament local, perquè envia un missatge que molta gent comparteix arreu del país: hi ha una altra manera de fer política, més útil, més oberta i més centrada a resoldre problemes reals dels ciutadans.

En quins altres punts s’ha forçat, s’estan cuinant o es poden arribar a materialitzar acords entre Junts i altres formacions?

Jo seria prudent. Cada municipi té la seva realitat, les seves dinàmiques i els seus tempos. El que sí que és evident és que a molts llocs hi ha una reflexió oberta sobre la necessitat de construir espais amplis, transversals i amb capacitat de govern. La ciutadania està cansada de blocs tancats, de sigles per davant de les solucions i de batalles estèrils. Per tant, allà on hi hagi voluntat honesta de posar el municipi per davant del partit, aquests acords poden ser possibles.

Quina importància té l’acord de Manresa pel que fa al conjunt de Catalunya?

Té importància perquè demostra que es pot articular una alternativa des del centre polític, des del sentit comú i des de la vocació de servei. I això avui és molt rellevant. Manresa pot esdevenir un exemple que, quan s’abandona la mirada curta i la discussió al fang, i es pensa amb amplitud de mires, es poden construir projectes que connectin amb una majoria social àmplia. No es tracta només d’un acord electoral o polític; és també una manera d’entendre el país i les ciutats: amb més ambició, més responsabilitat i menys sectarisme.

Hi ha debat sobre si Esquerra hauria d’optar també per bastir fronts més amplis?

Això ho ha de decidir Esquerra. Jo no soc ningú per dir als altres què han de fer. Ara bé, sí que crec que la política catalana necessita menys dogmatisme i més capacitat d’obrir-se. Qui es tanca en si mateix acaba parlant només per als seus. I avui la societat demana exactament el contrari: projectes amplis, madurs, capaços d’incorporar sensibilitats diverses i de governar pensant en la majoria. El repte no és ajuntar sigles; el repte és construir confiança i credibilitat.

I a Manresa?

A Manresa el que veiem és que ERC, sota el lideratge actual, ha anat abandonant el centre i el sentit comú, i s’ha anat instal·lant en una manera de governar més ideològica que efectiva. I això té conseqüències molt concretes: una ciutat més desordenada, amb problemes de gestió evidents, amb decisions mal planificades i amb massa desconnexió respecte al que preocupa cada dia els veïns. Nosaltres hem optat pel camí contrari: obrir, sumar i construir una alternativa seriosa per aixecar Manresa.

Vostè ha de dir el que vostè ha de dir: que serà alcalde. Però no li sembla més plausible que el tripartit reeditat pugui donar continuïtat a l’acord actual?

Jo treballo per ser alcalde de Manresa, i ho dic amb tota claredat i amb tota humilitat. Ho faig perquè crec sincerament que la ciutat necessita un canvi de rumb. Després, evidentment, en política tot és possible si els números ho permeten. Però crec que la pregunta de fons no és quins pactes poden reeditar-se, sinó si Manresa es pot permetre continuar igual. I sincerament, jo crec que no. La ciutat necessita un govern amb més direcció, més ambició i més capacitat de gestió. Nosaltres estem treballant perquè hi hagi una majoria suficient per fer possible aquest canvi.

Joan Vila d’Impulsem ha dit que es presentarà d’alcaldable.

Ho respecto absolutament; tothom que vulgui aportar a la ciutat des del compromís democràtic mereix respecte. A partir d’aquí, seran els ciutadans qui decidiran quins projectes tenen més solidesa, més equip i més capacitat real de transformar Manresa. La proposta que hem bastit, d’aglutinar sota un mateix espai els partits que volem realitzar un canvi de rumb a la ciutat, la vam fer també a Impulsem. I segueix sobre la taula. A partir d’aquí cadascú haurà de prendre les decisions que cregui més convenients. Jo estic concentrat en explicar el nostre projecte, que és clar: ordre, bona gestió, seguretat, prosperitat i una ciutat que torni a funcionar.

Quantes denúncies ha presentat vostè i Junts per delicte d’odi i ser objecte de violència?

N’hem presentat les que han calgut cada vegada que hem considerat que s’havien traspassat línies que en democràcia no es poden normalitzar. Ho hem fet amb serenor, amb responsabilitat i sense voler fer-ne cap espectacle. Quan hi ha amenaces, coaccions o actes de violència, la resposta ha de ser sempre la mateixa: fermesa democràtica i confiança en la justícia.

En el darrer ple es va aprovar la moció que portaven a debat per segona vegada de condemna d’actes vandàlics.

Sí, i nosaltres valorem positivament que finalment s’aprovés, perquè hi ha principis bàsics que no haurien de dependre de càlculs polítics. Condemnar la violència, el vandalisme i qualsevol atac contra persones, seus o representants públics hauria de ser un mínim democràtic compartit. Dit això, també és veritat que ha costat massa arribar aquí. I això és el que ens preocupa: que alguns només reaccionin quan la realitat els obliga. Nosaltres ho hem defensat des del primer moment, amb coherència, sense matisos i sense dobles estàndards. En democràcia no hi ha cap violència acceptable. Vull subratllar la preocupació que ens ha de generar als demòcrates el fet que hi va haver dues formacions polítiques que no van donar suport a la condemna. Són justament dues formacions que es situen als extrems d’esquerra i dreta de l’arc polític del plenari, i que, per tant, són una amenaça a la democràcia de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint