Els millors gossos bombers són juganers o golafres

Curiosos i famílies s’han acostat a veure l’exhibició del Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat de Catalunya que s’ha fet aquest matí al Parc de l’Agulla, en el marc del Dia Internacional del Gos de Rescat. Amb tres torns programats –a les 10.30, 11.30 i 12.30 h–, més d’un centenar de persones ja s’han aplegat en la primera sessió per observar en directe com treballen aquests equips especialitzats en la localització de persones desaparegudes.

La jornada ha consistit en una sèrie de demostracions pràctiques per mostrar tant les habilitats dels gossos com la dinàmica de treball del binomi guia-gos. Cada exercici, d’uns 45 minuts, ha posat en relleu el nivell d’entrenament i la complicitat entre l’animal i el seu guia, amb simulacions de cerca i marcatge de víctimes. L’objectiu era apropar al públic una tasca sovint invisible i explicar com aquests gossos poden trobar persones en entorns on l’ull humà no arriba, com sota la neu, en allaus, entre runa o dalt d’un arbre.

Una de les protagonistes ha estat la Duna, una de les gosses amb més experiència de la unitat i mare de dos altres exemplars, l’Otto i la Tana, que també han participat en l’exhibició juntament amb la Nora. La Duna ha obert la primera demostració amb un marcatge intens: tot i trobar-se en un espai insegur, no ha deixat de lladrar fins que el seu guia ha arribat al punt on havia detectat la possible víctima.

No tots els gossos, però, treballen de la mateixa manera. La Sami, una beagle amb un olfacte especialment fi, ha mostrat un marcatge passiu. Després d’ensumar una jaqueta, ha seguit el rastre fins a trobar una persona amagada darrere d’un arbre, sense necessitat de lladrar. Després de cada exercici, el gos rebia un premi que era o menjar o jugar amb el seu guia, “o busquem gossos que siguin molt juganers o molt golafres, perquè treballem en positiu. És a dir, el gos rep premis per la feina que fa i així vulgui aprendre més”, ha dit el comentarista.

Oriol Fonts, responsable del Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, ha detallat que la unitat treballa amb dos tipus de gossos: de rastre i de venteig. Els primers segueixen les partícules d’olor deixades per una persona a partir d’un objecte de referència (com una jaqueta), mentre que els segons busquen directament la font de l’olor, una tècnica especialment útil en col·lapses estructurals. “Races com els malis, els beagles o els labradors són molt compatibles amb el venteig”, ha apuntat Fonts. En total, el grup compta amb 26 gossos distribuïts en dues seus, a Lleida i Vic, que operen tota Catalunya i està format per 16 bombers guies funcionaris i 4 voluntaris.

L’exhibició també ha servit per destacar la importància de l’obediència. En entorns de risc, com una carretera, és essencial que el gos respongui immediatament a les ordres del guia. En canvi, en exercicis de rastre, els animals treballen amb corretja, seguint el camí olfactiu deixat per la persona desapareguda.

Les condicions meteorològiques també han jugat un paper important. El matí, assolellat i calorós, amb una lleugera brisa, ha fet que les partícules d’olor es dispersessin més, dificultant la feina dels gossos de rastre, que en algun moment puntual han necessitat fer més voltes per trobar el recorregut correcte. Entre el públic, José Uber ha explicat que havia vingut expressament després de veure l’anunci a Facebook. “Jo també tenia una gossa que es deia Duna i li ensenyava a fer coses”, ha comentat mentre mirava l’espectacle.

Més enllà de les demostracions, els assistents han pogut visitar una exposició dels nous vehicles de la unitat, incorporats fa poques setmanes. Carles Pizarra, membre del grup, ha explicat que disposen de pickups 4x4 i furgonetes amb capacitat per a fins a quatre gossos, equipades amb caixes de transport homologades. “Volem mostrar com treballem, com ens desplacem i quines eines utilitzem”, ha assenyalat.