Manresa converteix en públic el canal de la fàbrica de riu més singular d’Europa

El canal de la Fàbrica dels Panyos, de més d’un quilòmetre de llargada, ha passat a mans públiques. L’Ajuntament de Manresa l’ha comprat per quaranta mil euros. A banda d’assumir la titularitat d’un bé patrimonial, l’operació és rellevant perquè el canal alimentava d’aigua les turbines que proporcionaven la força a la indústria per funcionar. I no es tracta d’una indústria qualsevol sinó d’un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per ser la fàbrica de riu més antiga de Catalunya i d’Espanya que s’ha conservat tal com era a l’origen.

La destinació de la Fàbrica dels Panyos és divulgar la seva història com a exemple pioner del procés d’industrialització catalana, espanyola i europea, i, alhora, funcionar com a punt d’interès del Parc del Cardener en el conjunt de l’Anella Verda. Comprar el canal ha estat un pas que es coordina amb altres perquè hi ha la previsió que l’aigua del canal torni a fer funcionar turbines per generar energia. Al Pla Estratègic del Cardener 2030 s’esmenta la possibilitat de recuperar el pas d’aigua suficient pel canal dels Panyos «per fer funcionar la turbina».

El regidor d’Acció Climàtica, Pol Huguet, ha mostrat la seva satisfacció pel fet que l’Ajuntament hagi pogut comprar «el canal dels Panyols, que haguéssim pogut perdre, i ha passat a ser propietat municipal i, per tant, el podrem conservar». La propietària del canal era l’empresa tèxtil Hilados de Estambre Alto Llobregat S.L. El canal està situat entre la resclosa dels Panyos i la fàbrica d’aquest mateix nom. L’empresa en tenia la propietat des del 1939.

En un estudi liderat per l’arquitecta Clara Casas, facilitat per l’Ajuntament de Manresa a aquest diari, es detalla que el canal té una longitud d’1.172 metres. Transportava un cabal molt important, d’entre 3.000 i 3.500 litres per segon. Estava excavat directament a la terra, tot i que els primers 400 metres eren de maçoneria (tenien les parets fetes de pedra unida amb morter per fer-les més resistents). La resta dels 1.172 metres del canal, en canvi, era una rasa excavada directament a la terra, sense cap revestiment.

Punts d’interès per destacar

La resclosa és una de les més antigues del Cardener. L’aigua hi entrava per una presa al marge esquerre amb comportes manuals.

Presa d'aigües. L’aigua del riu entra pel canal mitjançant una presa d’aigües situada en el marge esquerre d’aquell. En aquesta presa existien unes comportes maniobrades a mà a fi de poder tancar el pas d’aigua en el cas que fos necessari.

El primer tram de canal es seguit per una escullera de protecció dels col·lectors que passen en paral·lel al canal. També observem un bagant per l’accionament de les comportes de regulació.

Pontarró. Ubicat abans d’arribar al quart bagant. Aquest, originalment tenia controlat el seu accés mitjançant una porta metàl·lica emmarcada per uns paraments d’obra ceràmica i pedra arrebossada. El pontarró de dovelles de pedra es recolza en els extrems en els murs de maçoneria.

Pont Nou. Pont d’estructura gòtica amb vuit arcs de mig punt. Construcció de carreus de pedra. Comunica peatonalment la carretera Cardona amb el Cementiri. Va ser restaurat el 2015.

Pontarró Pont Nou. El pontarró creua el canal sota la vertical d’un dels ulls del Pont Nou. Aquest està format per dos arcs per una fulla de dovelles recolzades sobre els murs perimetrals i sobre el pilar central. Aquest posteriorment s’ha vist completat per tres fileres de peces ceràmiques i un llit de morter.

Canal de desguàs i bagant. Al llarg del seu traçat existien set comportes de desguàs que servien tan per facilitar la neteja del canal com la presa d’aigües per regar. La comporta més important és a uns 900 metres de l’origen.

La font dels Panyos era un punt molt concorregut pels treballadors de la fàbrica de can Miralda i els manresans. Aquesta va estar operativa fins als anys 40. A l’actualitat es conserva part del parament i el conducte per on arribava l’aigua a la font.

El canal entra al recinte, per sota el pont col·locat a l’extrem nord de la fàbrica. Hi ha un tram de canal que va paral·lel a la fàbrica fins a la sala de turbines. Aquest tram està cobert per unes voltes de maçoneria en pedra recolzades sobre els murs de perímetre.

Un pla estratègic

El Pla Estratègic del Cardener 2030 justifica explícitament la compra del canal per poder desenvolupar aquest pla. L’objectiu oficial és conservar el riu, protegir-ne els valors, recuperar el bon estat ecològic i la vegetació de ribera a mitjà termini.

Requerit per aquest diari, el govern municipal ha explicat que «va actuar amb visió de futur» i «fa quatre anys va adquirir aquest actiu patrimonial, aleshores en mans privades, per protegir-lo i garantir-ne la preservació per a la ciutat». No hi ha cap acord tancat ni cap projecte definit sobre l’ús del canal. «Però sí que hi havia una oportunitat excepcional: una compra a un preu assequible que permetia assegurar un espai d’alt valor abans que es pogués perdre o degradar. I es va aprofitar», assegura.

Gràcies a aquesta decisió, «avui disposem de més superfície destinada a parc, s’ha simplificat la gestió i el manteniment a través de Parcs i Jardins, i, sobretot, s’ha blindat la conservació d’aquest entorn. És una base sòlida sobre la qual ara sí, amb el temps i les garanties necessàries, es podrà decidir si cal impulsar-hi alguna intervenció i de quina manera», afirma.

La compra del canal es va signar el 8 de juny de 2022 per un import de 42.028,31 euros. Es considera una finca clau per poder desenvolupar el Pla Estratègic del Cardener 2030. Aquest pla busca conservar i rehabilitar el riu, recuperar el seu bon estat ecològic, la vegetació de ribera i la màxima biodiversitat possible. A l’entorn dels Panyos es preveu la construcció d’un pas per a vianants que connecti la zona amb el sector de sota el parc Vidal per sota el pont del Gas. També, la construcció de la passera del Panyos, prevista en el POUM i la recuperació de la vegetació de ribera a la zona del pont Nou i Panyos, substitució de les canyes a favor de plantes arbustives en la zona del talús dels Panyos i millora del pas públic sobre el canal.

La passera serviria per travessar el riu cap al Congost i seria una porta per als molts caminants que cada dia accedeixen des de la ciutat a la zona esportiva, als jardins del cementiri i als itineraris de Collbaix-Torre Lluvià.

Subscriu-te per seguir llegint