L’Anònima pren vida en la presentació del pla per regenerar el Centre Històric de Manresa

L’Anònima de Manresa, edifici de finals del XIX on es va començar a generar l’electricitat que se subministrava a la ciutat, fa olor de nou. Dos anys d’obres amb una inversió de quatre milions d’euros han permès que torni a renéixer i que mostri amb orgull el seu passat modernista. Per la seva situació en ple Barri Antic tindrà un paper clau en la regeneració del Centre Històric de la ciutat.

Per això mateix, aquest dimarts a la tarda ha acollit la presentació a la ciutadania del projecte per revitalitzar l’esmentat Centre Històric, en el marc del Pla de Barris 2025-2029 que ha impulsat la Generalitat. Suposarà una inversió de 25 milions d’euros, la meitat dels quals els aportarà el govern català i l’altra meitat l’Ajuntament.

Sigui per la magnitud del projecte, sigui per la curiositat que generava poder trepitjar l’Anònima, o sigui per les dues coses, la primera planta de l’equipament s'ha omplert a vessar. Fins i tot s'ha fet curt de cadires, i les 120 previstes inicialment s'han ocupat en un tres i no res.

Govern en ple

De la importància del projecte en dona fe no tan sols l’assistència de públic, entre els quals representants del teixit social i econòmic de la ciutat, sinó també del govern en ple de l’Ajuntament, encapçalats per l’alcalde, Marc Aloy.

Prioritat: l'habitatge

L’habitatge és la principal prioritat. Es preveu que s’hi destinin d’entrada 12,5 milions, que permetrien rehabilitar uns 270 pisos. D’aquests, 10 milions serien ajuts per fomentar la rehabilitació. El pla, però, també contempla altres actuacions per millorar i crear equipaments nous, un àmbit de transició ecològica i accions comunitàries per relligar la cohesió social i reduir les desigualtats. Tots aquests projectes els han exposat els regidors Jesús Alonso, Mariana Romero i Mariona Homs.

L’alcalde ha sigut l’encarregat de donar la benvinguda als assistents. Ha confessat, d’entrada, que se sentia «aclaparat» per la resposta ciutadana i l’interès generat pel Pla de Barris.

A partir d’aquí, ha entrat en matèria per exposar els trets generals d’un projecte per «cuidar, revitalitzar i omplir de vida» el Centre Històric de Manresa. N’ha fet una diagnosi: pateix una degradació del seu entorn i habitatge, pobresa energètica i vulnerabilitat social. Tot i això, «també és un orgull per la ciutat, amb patrimoni i personalitat. És el nucli fundacional de la ciutat», ha recordat.

Aloy ha assegurat que fins a arribar a l’actual Pla de Barris s’han fet actuacions com el Museu del Barroc, l’adquisició del convent de les Caputxines o la futura nova seu de la Generalitat. «El colofó el posarà la Fàbrica Nova», que «ha de ser un element dinamitzador importantíssim». Ha destacat, igualment, que el primer Pla de Barris del 2004 va posar l’èmfasi en espais públics i equipaments municipals. El d’ara tindrà com a eix principal l’habitatge. "Si els omplim de vida, omplirem de vida el Centre Històric», ha emfatitzat.

Entre la gairebé cinquantena d’actuacions que es preveuen dur a terme els pròxims cinc anys, a part de la rehabilitació d’habitatges, hi ha la urbanització del solar del carrer Barreres; habitatges al bloc del carrer Sant Miquel, 14, on també es preveu fer un centre cívic; rehabilitació i locals municipals a l’edifici del Sobreroca, 29-31; una illa dedicada a polítiques d’infància, família i feminisme entre els carrers Mel, Urgell i Cirera; o una zona centra per a joves a la plaça Mil centenari.

L’anècdota del vespre

Davant el nombrós grup de persones que es van quedar sense cadires, els regidors de l’Ajuntament de Manresa, del govern i de l’oposició, que ocupaven les primeres files, es van enretirar als costats i es van quedar drets durant tot l’acte per deixar seients lliures al públic.

Subscriu-te per seguir llegint