Saps quin és el lligam entre la Seu de Manresa i la Sagrada Família?

La construcció de la façana de ponent o façana principal de la Seu es va començar a materialitzar durant la segona dècada del segle XX, a partir dels plànols de l’arquitecte manresà Alexandre Soler March, després de l’assessorament i instruccions de l’arquitecte Antoni Gaudí -del qual enguany es commemora el centenari de la seva mort-, dos arquitectes més per les exigències del bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, que va imposar que Gaudí valorés i revisés el projecte inicial.

I abans de primers de maig del 1914, Gaudí i els altres arquitectes van fer una visita a la nostra ciutat. El dictamen sol·licitat pel bisbe i signat pels quatre arquitectes va tardar bastant, ja que es va entregar el 21 de febrer de 1915, acompanyat dels nous plànols del projecte elaborats per Alexandre Soler March.

El bisbe va aprovar el dictamen i la junta d’obres que s’havia constituït a Manresa formada per vint-i-vuit personatges eclesiàstics i laics, com l’arxipreste Alabern, l’alcalde Fius i Palà, el mecenes Prudenci Comellas, el canonge Servitge, Joan Jorba, Francesc Cuixart, Alexandre Soler March i industrials com Joaquim Borras, Marià Batlles, Eusebi Bertrand Serra, Francesc de Font Cots, Llogari Torrents, entre altres.

El 13 d’abril de 1915, el bisbe de Vic adreçava una carta a l’alcalde, arxipreste, Prudenci Comellas, que sota el títol «Al·locució als manresans», els felicitava pel projecte de la façana de la Seu i aprovava la comissió que s’havia format «per a portar a execució el projecte de la façana posterior del temple primari de la ciutat, la basílica de Santa Maria de la Seu; un projecte de l’arquitecte Alexandre Soler March que ha merescut l'honorífica aprovació d’altres arquitectes (un d’ells Antoni Gaudí) de reconeguda competència».

El bisbe animava els manresans a fer donacions per a les obres, com havia començat a fer Prudenci Comellas en vida, que havia fet una donació de 200.000 pessetes.

A l’hora de la veritat, però, Comellas va ser l’únic mecenes de l’obra que va deixar un capital de 250.000 pessetes més per ser invertides en la construcció de la façana principal.

Entre el 8 d’abril que es va constituir la junta promotora de l’obra i el 5 d’agost de 1915, els paletes del mestre d’obres Joan Tarrats Comaposada van començar a treballar a l’edifici basilical.

El coronament del campanar piramidal, que elevava vint-i-cinc metres els seixanta de la construcció antiga, es va acabar el 1917 i va ser enderrocat els primers mesos de la guerra del 1936. El mateix any 1917, es va inaugurar el baptisteri. Poc després, la mort del benefactor Prudenci Comellas i exhaurida la quantitat que havia lliurat per iniciar les obres, aquestes van quedar aturades entre 1921 i 1933.

En aquest últim any, la Caixa d’Estalvis de Manresa -amb la garantia dels redits del llegat- va deixar diners per a l’acabament de la façana i es van reprendre les obres. No es va fer ni la part escultòrica ni l’interior del pòrtic i el 27 d’agost de 1934, per la Festa Major, es va beneir la nova façana del temple.

Com dèiem en el primer article, hi ha una relació directa entre la Seu i la Sagrada Família. Quan Gaudí i els altres dos arquitectes van presentar la factura al bisbe per la seva feina, aquest va al·legar que els diners havien de sortir del donatiu de Prudenci Comellas, però la junta constructora i els canonges de la Seu al·legaven que ells no havien pas demanat el dictamen. D’altra banda, sembla que Gaudí va posar una quantitat elevada per la feina feta i que es multiplicava per tres.

Després d’un estira-i-arronsa, la junta va decidir pagar la quantitat que es demanava i Gaudí va destinar els diners cobrats a l’obra de la Sagrada Família i els altres dos arquitectes, Font i Pericas, van decidir fer el mateix.

És a dir, els primers diners per a l’obra de la nova façana de la Seu de Manresa van servir per pagar una petita part de les pedres de la façana del Naixement del temple de la Sagrada Família de Barcelona.