Bruna Basas, participa a la fira de ciència per a joves més important del món: "Amb la Marató de TV3 vaig saber que volia fer recerca"

Amb només 10 anys, la manresana Bruna Basas ja va saber que volia fer biomedicina i dedicar-se a la recerca científica. Ara en té 17 i ha persistit en la idea. Entusiasta de la genètica i de la immunoteràpia, ha fet un treball sobre el càncer de pàncrees que li ha valgut un premi especial de la Fundació Catalunya La Pedrera i un bitllet per participar en la fira internacional de ciència més important del món per a estudiants de secundària que se celebra a Phoenix, als Estats Unit. Basas va fer l’ESO a l’Oms i de Prat i ara fa segon de batxillerat a La Salle. Ha participat en diversos programes de ciència de La Pedrera, i li auguren un futur brillant.

De què et ve aquest interès per la ciència?

Des de petita sempre he tingut molta curiositat per a la ciència. Les lletres també m’han fascinat, però la ciència és més objectiva. Quan tenia 10 anys van fer La Maratò de TV3 contra el càncer i va sortir un investigador parlant sobre la recerca que feia. Em va encantar i vaig saber que em volia dedicar a la investigació. Vaig parlar amb la meva mare i li vaig demanar què havia d'estudiar per dedicar-m’hi. Vam estar buscant carreres i vam trobar biomedicina. Des de llavors vull fer biomedicina.

Amb 10 anys?

Sí. Ho vaig tenir claríssim. A casa buscava més informació sobre aquest àmbit, sobretot genètica. M'interessava moltíssim. Quan vaig començar a fer biologia a ESO em va donar més ales, i els programes científics de la Pedrera van ser el súmmum. El primer cop que vaig entrar en un laboratori em va encantar. Vaig quedar bocabadada i tot i que ho tenia claríssim, va ser el moment de confirmar definitivament que volia estudiar això.

Fer recerca per combatre el càncer és el que volies fer?

El primer que em va sorgir va ser això del càncer. Llavors em va començar a interessar molt per genètica. Mendel i tot això. Ara el que m’agrada més és immunoteràpia i el sistema immunitari. Perquè és un sistema molt complex, amb moltes incògnites per descobrir. El tema de tractar el càncer amb immunoteràpia és fascinant i és com que una branca que encara s'està obrint. M’agradaria dedicar-me a això en el futur.

En què ha consistit el teu treball i perquè sobre el càncer de pàncrees?

Perquè és un dels càncers amb una supervivència més baixa. Volia posar un petit granet de sorra per combatre-ho. El que jo vaig fer va ser agafar dues mil dades, estudiar-les i vaig fer un model de machine learning, com un model d'intel·ligència artificial. El que fa és aprendre de les dades i a partir d'aquí és capaç de fer una predicció. En el meu cas, el que vaig voler és que fes una predicció del temps de supervivència dels pacients. D'aquesta manera, pots estratificar per risc els pacients i així ajudar a la presa de decisions clíniques als hospitals. Una de les causes per les quals aquesta supervivència és tan baixa és perquè és complicat triar el millor tractament per cada pacient. Llavors he intentat ajudar en aquesta presa de decisions.

Però tu creus que aquest treball, pot ajudar actualment?

Hauria de passar en moltes més fases, com passen oficialment els treballs científics. Llavors aquest model es podria implementar, però això hauria de passar amb moltes revisions i s'hauria de transformar com una eina que es pugui utilitzar als hospitals.

Has dit que la ciència és objectiva?

Ho és perquè la pots corroborar. Pots fer proves i experiments per demostrar les teves hipòtesis.

També has comentat que les lletres et fascinen...

Molt. M'encanta escriure i llegir.

Què estàs llegint ara, per exemple?

Ara sobretot llegeixo llibres de ciència, de sistema immunitari, d'epigenètica... Però aquest estiu em vull tornar a posar a llegir novel·les. M'agrada molt la novel·la negra. També de fantasia. Una de les meves preferides és Frances Hardinge. M'agrada molt perquè fa moltes descripcions i jo soc com molt enrevessada amb l’escriptura.

Quan no estàs amb temes de ciència, què li agrada fer a la Bruna?

Toco la viola. Vaig al Conservatori de Manresa. Hi passo moltes hores, també. És una de les meves passions. Si no hagués triat la ciència, hauria triat la música. Et permet expressar-te moltíssim. La música em relaxa sempre que tinc exàmens i estic estressada. També m’agrada el fet de treballar en equip, i l’orquestra és com un equip que ajuda a confiar en els altres. El treball en equip és molt important en tots els àmbits de la vida.

Acabes batxillerat. I ara, què?

M’han acceptat a dues de les millors universitats del món, que són Imperial College London i University College London. Però el problema que tinc és el finançament. Són universitats molt cares i les beques són molt escasses. No és com una competició real que jo pugui guanyar acadèmicament, sinó que depèn de la meva situació econòmica.

Divendres vinent vas als Estats Units per participar a la fira Regeneron. Què n’esperes?

Tinc moltíssimes ganes d'anar-hi, no només perquè vas a una fira a competir i hi ha la possibilitat de guanyar un premi, sinó també per l'experiència. Coneixeré moltes persones de l'àmbit de la ciència que m'agrada, investigadors, premis Nobel, i també persones de la meva edat que estan fent recerca. Tindré l’oportunitat de conèixer persones amb el mateix interès que jo.

Què en penses que hi hagi poques dones científiques?

N’hi hauria d’haver més. Som bones igual i al final hem de fer el que ens agrada.

Subscriu-te per seguir llegint