Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

ENTREVISTA | Guen Kelsang Lochani Cap del centre budista de Sant Salvador de Guardiola

«El nostre propi pensament destrueix la nostra felicitat»

La cap del centre de Sant Salvador convida a aconseguir amb la meditació la pau mental que li falta al món desenvolupat

Guen Kelsang Lochani, monja budista

Guen Kelsang Lochani, monja budista / Oscar Bayona

Marc Marcè

Marc Marcè

Manresa

Nascuda a Cuba com a Ana Núñez, es va llicenciar en Bioquímica i va arribar a Catalunya el 1998 sense cap idea d’acabar sent la mestra resident del centre budista de Sant Salvador de Guardiola, on és la cap d’una comunitat de nou monjos que mou uns 250 practicants del budisme kadampa modern, una versió adaptada per ser més ben compresa al món occidental. Subratlla cada argument amb un ampli somriure, potser perquè el somriure és, de fet, part de l’argument.

Com es passa de ser l’Ana Núñez a ser la Guen Kelsang Lochani?

Vaig venir a Catalunya amb la idea que viure en una bona situació econòmica dona la felicitat, però vaig descobrir que no. Va ser una gran sorpresa descobrir que passaven dies i dies sense que veiés ningú somriure. Vaig començar a ajudar un cosí en un bar de Terrassa i allà vaig conèixer un amic seu que, immediatament, em va semblar diferent, feliç. Ell em va introduir en la meditació i així va començar tot. Em va sorprendre molt adonar-me que mai m’havia mirat cap endins. Després, el procés fins a ordenar-me va durar anys. Pel mig em vaig casar, vaig tenir un fill...

És compatible ser mare i monja budista?

Sí. Quan has rebut els vots no pots tenir relacions sexuals, però no t’has de separar de la teva família. Els nostres compromisos són sobretot mentals. Jo visc a Sant Salvador i ara que el meu marit, que també és budista, s’ha jubilat, hi ha vingut a viure amb mi. I el meu fill, que és metge i és budista, hi ve sovint.

En resum, el cristianisme ofereix la salvació i la vida eterna. Què ofereix vostè?

Un camí gradual cap a la pau interior. Vivim enfocats cap enfora, pensant que ser, tenir i fer ens donaran la felicitat, i estem desconnectats del món interior que és on la podem trobar realment. El progrés material ni ens fa tenir menys problemes ni ens fa més feliços perquè, com va descobrir Buda, la felicitat i el patiment són estats mentals. Hi ha pensaments negatius que destrueixen l’estat natural de la ment, que és la pau que ens fa feliços. El nostre propi pensament destrueix la nostra felicitat. El budisme ensenya a reduir aquests pensaments per mitjà de meditació.

Sense intervencions divines?

Sí, Buda és una persona normal que ha descobert que, com que la ment sempre va amb nosaltres i sempre està engegada, si la vas decorant amb pensaments positius tens pau mental i pots estar bé i ajudar els altres. Tens com un oasi a dins teu i el portes on vas.

Però en la reencarnació sí que hi ha un component sobrenatural.

No, el que passa és que la ment és immaterial i no es pot destruir. No s’hi poden posar o treure coses, no s’hi poden fer operacions. La ment té la capacitat única de percebre perquè la seva naturalesa és la claredat. Per tant, per a la ment no hi ha principi ni final. La mort és el procés de separació de la ment, que anirà a un altre cos. Si no fos així, d’on venim?

Bioquímics com vostè li donarien una explicació ben laica.

Però és que estem dient que la ment no és material, no es pot explicar com una substància. Cos i ment són coses completament diferents. Si has vist algú morir, potser tens l’experiència que hi ha un moment que t’adones que alguna cosa ha marxat, ja no hi és. Perquè no som només carn i ossos. Com es veu l’amor en una radiografia?

Per tant, fa més filosofia que religió?

És religió, perquè per fer una transformació profunda que t’allunyi de l’egoisme i de les pertorbacions mentals cal molta inspiració i fe en les persones que han aconseguit fer-la. Això va més enllà de la filosofia.

La gent que ve al vostre centre què busca?

Hi ha de tot, però la majoria es vol relaxar. Molts busquen ajuda després d’una gran pèrdua o d’una malaltia. També hi ha gent que viu un despertar espiritual. Alguns venen només per curiositat o per viure una experiència diferent i acaben sent els que es queden més.

Tothom obté resultats en poc temps?

No. Hi ha gent que ens arriba en un estat mental molt rebel, molt desendreçat, que no es pot resoldre ràpidament. Cal una paciència i una persistència que no les té tothom. Però qui és capaç de tenir-les, troba el que busca.

El seu vestuari no és discret. Quan volta per Manresa nota que la miren?

Sí, sí (riu). Però de bon rotllo! Notem que despertem curiositat, però també simpatia. No passa a totes les ciutats, però a Manresa ens veuen bé. Hi ha molta gent que ens diu que, si hagués de triar alguna religió, triaria el budisme. La imatge de Buda és per tot arreu perquè simbolitza la pau i la gent sap que la pau mental ens fa molta falta.

Hi ha una activitat seva que és «Detox i silenci per modificar el karma negatiu». El karma no és tal faràs tal trobaràs?

Qualsevol ment té cinc parts: intenció, contacte, discerniment, atenció i sensació. La intenció crea el karma, i la sensació n’experimenta els efectes. És allò que passa: coneixes una persona i, no saps perquè, et cau bé o malament. Això és la percepció del karma, i es pot canviar. El karma negatiu ve de males intencions: desitjar patiment et crea patiment, i tot el que fas per fer-los feliços et torna en forma de felicitat. El karma dolent es canvia amb bones intencions i netejant energies negatives amb la repetició dels mantres.

Es pot fer sense canviar de vida?

Sí, només has de fer el que et falta. Si a les condicions materials i tecnològiques que tenim hi poséssim saviesa i sabéssim gestionar el que ens enfada o ens desagrada, imagina’t quin món tan diferent tindríem!

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents