Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Sabies on es va produir l'electricitat per primera vegada a Manresa?

La fàbrica de l'Anònima, construïda l'any 1894 per l'arquitecte municipal Ignasi Oms i Ponsa, es va escollir com a emplaçament ideal per a la generació de la nova font d'energia per la seva proximitat amb l’antic ramal de la séquia i amb la nova zona de creixement de la ciutat

L’interior rehabilitat de l’edifici d’oficines

L’interior rehabilitat de l’edifici d’oficines / ARXIU/MERCÈ ARGEMÍ

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Manresa

Fa unes setmanes l’Ajuntament va organitzar unes jornades de portes obertes a la ciutadania per mostrar la primera fase de les reformes de rehabilitació d’una bona part del complex de l’Anònima del carrer Llussà.

En aquesta primera fase, s’ha fet la rehabilitació de dos dels tres edificis del complex industrial, tot mantenint la configuració arquitectònica global i recuperant, en la mesura del possible, l’arquitectura original i fent-la compatible amb els nous usos com a equipament administratiu i cultural de la ciutat.

L’edifici de l’Anònima, obra de l’arquitecte municipal Ignasi Oms i Ponsa, va ser construït en aquest punt a tocar la ciutat medieval l’any 1894 i consta de tres cossos d’edificació totalment diferenciats paral·lels entre si. Un gran edifici d’oficines i fàbrica tèxtil, una nau de planta baixa, on hi havia la sala de calderes, i una altra més espaiosa, ja que fa 28x10 metres i sense columnes, destinada a la sala de màquines, els quadres de distribució i la maquinària auxiliar.

Uns anys abans, a la companyia de gas -que tenia la concessió de la il·luminació de la ciutat des de 1859- se li va acabar la concessió i l’Ajuntament va decidir canviar l’enllumenat de gas per la nova font d’energia que ja es trobava les grans ciutats, l’electricitat.

Després de diferents proves en diferents espais de la ciutat, l’any 1892, l’Ajuntament feia pública la concessió de subhasta per l’enllumenat públic per mitjà de llum elèctrica mitjançant la instal·lació de tres-centes cinquanta bombetes de setze bugies i deu arcs de vuit ampers. La concessió es va donar a Lluis Muntadas, enginyer industrial de Barcelona, però, al cap de quatre mesos, els industrials manresans Maig Gallfa i Lluis Vila i el comerciant Àngel Ferrer van comprar la concessió i es van convertir en els protagonistes de la llum elèctrica a Manresa, si bé la instal·lació de la maquinària va anar a càrrec de Lluis Muntadas.

I a primers de 1893, en un solar del carrer Llussà, on hi havia el teatre d’estiu del Buen Retiro, es va començar a construir la fàbrica d’electricitat a partir d’energia tèrmica.

Per què es va construir la fàbrica «de fer electricitat» en aquest indret? Bàsicament, per la suma de quatre factors.

El primer factor va ser la relació entre el centre de producció i el centre de consum. En aquells primers anys, l’electricitat se subministrava a través de corrent continu i no altern, com es va fer més endavant. Per aquesta raó, la distància entre on es produïa i on es consumia havia de ser propera. La localització del solar del Buen Retiro complia aquesta condició, ja que es trobava molt a prop de la ciutat que feia uns vint anys havia enderrocat les muralles.

El segon factor era que si es localitzava la fàbrica en aquest indret estava també molt a prop de la nova zona de creixement de Manresa, la zona dels camps de regadiu al voltant de la carretera de Vic, oberta a mitjan del segle XIX, i que va configurar una nova trama urbana amb la formació de nous carrers com Puigterrà de Dalt i de Baix, Lladó, Sant Salvador, Era Firmat, Caritat, Hospital o Docs manresans, entre altres.

Els altres dos factors tenen relació amb l’obtenció d’energia. La central elèctrica generava electricitat a partir d’una gran màquina de vapor de 200 cavalls que feia moure les turbines de la sala de màquines i els generadors que subministraven l’energia a la ciutat. La màquina de vapor necessitava aigua i l’antic ramal de la séquia que portava aigua a la ciutat passava pel carrer Puigterrà de Dalt, que es trobava a menys de cinquanta metres de la central.

D’altra banda, la central consumia carbó, unes quatre-centes cinquanta tones mensuals, procedents -principalment- de les mines de Fígols que arribaven amb el carrilet al baixador de Manresa i eren transportades fins a la central amb carros i abocats a les carboneres a través d’unes lluernes que es trobaven a sota de la nau del mig, on hi havia la sala de calderes.

La rehabilitació de part del complex industrial realça la història d’aquest edifici.

Tracking Pixel Contents