El Carles de les llums tanca després de mig segle fent el barri de la carretera de Santpedor, de Manresa, més lluminós

A Carles Boix Planas se’l trobarà a faltar rere el taulell, com ja va passar amb la seva mare Presentació i el seu pare Lluís, que van obrir el 1963 Eléctrica Luís davant la sortida de l’estació d’autobusos de Manresa que connecta amb la carretera de Santpedor, després traslladada al número 145 com Electroluís i, fins ara, al 178 amb el nom de Baixconsum. 63 anys aportant servei i bonhomia a aquest barri de Manresa. Fent-lo una mica més lluminós.

Conegut com el Carles de les llums –els més veterans li deien Lluís, com al seu pare- porta tota la vida vinculat familiar i professionalment a la instal·lació elèctrica després d’estudiar a l’Acadèmia Farrés, a la Salle i al Lacetània, on va cursar formació Electrònica. Posteriorment, va obtenir la titulació de Tècnic d’instal·lacions elèctriques. Va treballar a la botiga des de jove i se’n va fer càrrec oficialment el 2008, quan es va jubilar la seva mare. Ara li toca a ell.

President de l’Associació de Veïns de la Carretera de Santpedor durant 22 anys i president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa entre el 2000 i el 2004, el compromís amb el barri i la comunitat ha estat profundament imbricat amb el seu dia a dia d’activista social.

Amb aquesta trajectòria ja es pot deduir que és dipositari d’incomptables anècdotes, ja que ha estat un amic, a més de professional i líder veïnal, per a moltes persones del barri. Només trenca la discreció per posar com exemple que una dona d’edat avançada se li va posar a fer flexions a la botiga per demostrar el seu bon estat de forma física.

Mantenir els oficis

Espera que tan aviat com sigui possible s’entengui que no es pot avançar cap a la sostenibilitat mentre es va comprant a la Xina per Internet coses que tens al costat de casa. Creu que el comerç de proximitat, “de confiança”, no s’ha de perdre i té l’esperança que es mantinguin els oficis com un nervi vital d’una societat sana.

Amb la persiana abaixada i tot, durant l’estona de la conversa una clienta pica la porta per comprar-li un llum, un altre ve a consultar-li sobre un problema d’intensitat de llum, un altre a comprar piles per al comandament del garatge, el telèfon sona per demanar-li una torradora. No se’n saben avenir: “Com que plegues? Però si estàs fet un xaval!”.

En la curta estona que compartim marxa el llum per una avaria al carrer i es produeix una filtració d’aigua d’obres que es fan al pis de sobre. La botiga encara és plena de centenars de productes als quals cal anar buscant una sortida. Ell mira al voltant i sentencia: “Si fos taxista això no em passaria”, i somriu, murri i tranquil.

Subscriu-te per seguir llegint