La Marxa per l'educació des de Manresa amb les bicis i cotxes a 20 per hora se suma a la manifestació unitària a Barcelona

Mig centenar de bicicletes, una trentena de cotxes i alguna moto, alguns dels quals s'hi han afegit a mig recorregut, han arribat aquest dimarts a Barcelona des de Manresa per participar en la manifestació de país convocada al migdia per reclamar millores en l'ensenyament. A 20 quilòmetres per hora, agafant com a referència la velocitat de les bicicletes, han col·lapsat la C-55, han fet una parada en una benzinera d'Olesa de Montserrat per recuperar forces i han arribat a 1/4 d'11 del matí a l'A-2, que també han col·lapsat, així com una bona part de la perifèria de l'àrea metropolitana, fruit d'altres mobilitzacions amb el mateix objectiu arribades d'altres municipis de Catalunya. A 3/4 d'11 del matí la circulació per l'autopista ha quedat aturada una mica abans del trencall cap a Vallirana i Vilafranca del Penedès. Molts vehicles que no tenien relació amb la convocatòria dels professors s'han anat desviant cap a altres vies.

A quarts de 12 del migdia, els manifestants han enfilat la Diagonal de Barcelona, encara amb aturades intermitents, per unir-se finalment a la manifestació, que ha arrencat a la plaça d'Urquinaona a 2/4 d'1 del migdia amb pancartes que llueixen consignes com «Més democràcia i menys burocràcia», «Amunt salaris, avall ràtios» i «Lluitant, lluitant, també estem educant».

Docents enfilen cap a Barcelona aquest dimarts al matí

Així ha estat la sortida del Bages de la Marxa per l'educació del professorat de la Catalunya central

Al costat del Pont de Ferro

Mig centenar de docents en bicicleta, una quinzena més en cotxe i algun en moto han protagonitzat l'arrencada de la Marxa per l'educació a primera hora del matí a Manresa. El grup s'ha aplegat a l'aparcament que hi ha al costat del Pont del Ferro i ha sortit a 2/4 de 8 del matí per la Pujada Roja. Han circulat per la C-55 fins a Abrera -si bé entre ells hi havia inicialment una mica de confusió sobre si anirien per una altra via- per anar a trobar l'A-2 per arribar a Barcelona, on aquest migdia hi ha la primera gran manifestació general a Catalunya per l'educació de la nova tongada de mobilitzacions. La intenció era sumar-s'hi per la columna de la plaça Espanya, la sud.

Quan han passat per Castellgalí, a les 8 del matí i 11 minuts, la cua a la C-55 pel tap provocat pels manifestants ja era molt important.

Així ha estat la sortida de la Marxa per l'educació des del Bages

Veure Galeria

Des de Manresa, el grup ha sortit pel carril més situat a la dreta de la Pujada Roja, acompanyats per un dispositiu format per la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra.

Globus amb reivindicacions escrites

La Marxa per l'educació la integren docents de diversos punts de la Catalunya central. Hi ha professors de Manresa i també d'altres municipis com Solsona, Berga, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Vicenç de Castellet. Porten banderes grogues, globus del mateix color amb reivindicacions escrites lligats a les bicicletes i armilles reflectants també grogues. A pocs metres d'on han sortit, a la seu dels Serveis Territorials d'Educació, els vidres estaven plens d'adhesius i de cartells amb proclames. La més nombrosa: un adhesiu amb el lema "Jo faig vaga".

El primer dia del nou cicle d'aturades convocades per la USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical finalitzarà després de la que es preveu una manifestació massiva al centre de Barcelona.

«Estem treballant amb les ungles»

A punt per sortir cap a Barcelona, al pàrquing del costat del Pont de Ferro de Manresa hi havia Òscar Arciniegas, professor de secundària de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, per a qui «la reivindicació més important i la que em mou personalment és l’atenció a la diversitat. Volem que la societat, famílies, alumnes i entitats entenguin que estem treballant amb les ungles. Necessitem atendre la diversitat a les aules i donar una educació pública de qualitat i inclusiva veritablement, i que vagi molt més enllà del paper i de l’entrevista als polítics, que són irresponsables davant d’aquesta situació perquè fa anys que estem lluitant i no hem tingut cap altra sortida que posar-nos a la carretera amb bicicletes per denunciar-ho». Al Peguera, les mancances a les quals fa referència afirma que «són una evidència cada dia. Estem cansats i no podem més».

Ràtios, inversió i inclusió

Miquel Àngel Ramos, també de Manresa com Arciniegas, treballa a l’Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet. Per a ell, una de les reivindicacions bàsiques «una mica en contra del que es ven, són les ràtios, la inversió i implantar correctament el que és el tema de la inclusió. Sobre el paper està tot molt bé, però no tenim recursos. Jo, per exemple, tinc 29 alumnes i tinc la sort que ve la psicopedagoga un parell de cops a la setmana, tot i que hi ha dies que no pot perquè va desbordada». En el seu cas, l’aspecte del sou, que ha agafat protagonisme els darrers dies, «també està bé, però no seria el prioritari». Que ara se’n parli més considera que «és el que el govern vol vendre per confrontar una mica la societat amb el sector educatiu».

Recursos digitals? «La prioritat és una altra»

«El que més m’indigna és la presa de pèl que no ens poden donar més recursos. Creiem que això no és així i la realitat a les aules és que hi ha un abandonament per part del sistema». És el que opina Carla Turull, de l’Escola Setelsis de Solsona. Reclama que «volem poder atendre els nostres alumnes amb dignitat i ara mateix no és així perquè no tenim prou mans». Nina Terradellas, companya al mateix centre, posa damunt la taula que «hi ha un sobre augment de recursos digitals que no hem demanat i que no ens fa falta. La prioritat és una altra: atendre la diversitat i les realitats que tenim actualment en l'àmbit territorial». I és que, assegura, passa als municipis grans i petits. «Fins i tot l’escola més petita del Solsonès tindrà demanda, potser no de ràtios, però sí de tots els serveis externs».

Comparació amb la sanitat pública

Turull insisteix que «el que estem demanant és recursos per fer bé la nostra feina i no podem atendre bé 25 alumnes amb quatre i cinc idiomes dins l’aula, matrícula viva, la diversitat que tenim de sèrie...». Quant als recursos externs, fa notar que «fas la petició d’un servei extern perquè veus que hi ha un alumne que et fa patir i hi ha alguna cosa que no veiem i potser es triga un curs escolar a mirar aquest alumne i, després, te’l miren i, com que no és un cas extremadament greu, no hi ha hores. Si la família ho vol i s’ho pot pagar anirà a un servei privat, però això no hauria de ser així». Ho equipara a la sanitat pública. «Si no m’estic morint no m’atendran i em diuen que m’operaran el maluc d’aquí a sis mesos i això està passant a les aules». Per a Terradelles «el titular és que el nivell està baixant, en general».

«Deixem d’enganyar la població»

Un altre tema que Turull considera que cal exposar són les proves d’avaluació diagnòstica, «que són una vergonya. No van a to amb el nivell. Les que s’han passat a 4t de primària les podrien haver passat nens de segon. Veure com es manipula la població, perquè sortiran dient que els resultats són bons... Anem a mirar aquestes proves! Deixem d’enganyar la població i expliquem a les famílies com estan sent atesos els seus fills perquè moltíssimes ens donen suport i estem molt agraïts, però també hi ha una part que sentim que els tenim en contra i estem lluitant pels seus fills, pels meus, i hem d’anar a la una».

«Molts alumnes quedaran enrere»

Sònia Toledo, professora de l’Escola Montserrat de Sant Salvador de Guardiola, coincideix que el gran problema són les ràtios. «No pots atendre 20 infants de la mateixa manera que en podries atendre 15. A més, la ràtio de 20 no és real perquè després tens a classe 23 alumnes, molts dels quals amb necessitats educatives especifiques. Perquè tothom pugui assolir el seu màxim nivell hauríem de ser més mestres i menys alumnes a les aules». Si no s’hi posa remei, creu que «hi haurà molts alumnes amb necessitats diverses, que no cal que siguin del tema ensenyament sinó que tenen menys recursos, que quedaran enrere. Estem parlant de nens i nenes de 4t i 5è que encara no han assolit bé la lectoescriptura, que s’ha d’assolir als primers nivells d’infantil i al cicle inicial».

«Dignificar la professió»

Trencant una mica el discurs imperant, Josep Ordines, professor de l’Institut de Cal Gravat de Manresa, sí que pensa que cal reivindicar l’augment salarial. «És una qüestió que hi ha vegades que hi ha un cert neguit de reivindicar-lo, però és bàsic per dignificar la professió. Al final, si volem que els docents siguin les persones més preparades de la societat, necessitem unes condicions laborals i un sou digne per dignificar la professió i que els millors del país es puguin dedicar a aquesta tasca». En general, creu que «la situació és desastrosa i fem aigües per tots costats. Sense recursos, l’escola s’acaba convertint en un pàrquing per als alumnes més vulnerables. Si tenim sis hores al dia alumnes sense poder ser atesos amb dignitat, òbviament que tindrà repercussions en el futur».

«Un pilar de la nostra societat»

Roser Vime, integrant d'un grupet de professors de l'Institut Cardener de Sant Joan de Vilatorrada que s'han afegit a la corrua de bicis i cotxes una vegada ja havia sortit, explicava que, «personalment, el motiu» per mobilitzar-se «és que cal fer una baixada de ràtios a les aules. Nosaltres som de secundària i per atendre l'alumnat amb les millors condicions possibles cal més professorat i baixar les ràtios». Ha lamentat que el Departament «no ens estigui escoltant i faci cas omís a les nostres demandes, i que la seva proposta sigui el pla pilot dels Mossos d'Esquadra encara fa que tingui més ganes de dir la nostra». Recalca que «l'escola inclusiva s'ha de mantenir al màxim i és un pilar de la nostra societat. Si no ens la creiem s'anirà degradant i empobrint». Les manifestacions que s'estan convocant confessa que fan que tingui esperança.

Més protestes

La que ha sortit de Manresa no és l'únic acte de protesta de la jornada. A primera hora del matí, els docents han interromput el trànsit en carreteres catalanes com la B-20 a Santa Coloma de Gramenet, a l'altura de la sortida 19 i en els dos sentits. Poc després s'ha sumat el tall de la mateixa via a Mundet i, posteriorment, un centenar de docents ha tallat la Gran Via a la zona de Can Batlló. Cap a les 7.20 un altre grup de docents ha tallat la C-32 a Mataró en sentit Barcelona.

Subscriu-te per seguir llegint