L'Audiència ordena reobrir el cas per l'ús de gas pebre dels Mossos en una protesta contra l'equip d'Israel que anava a jugar a Manresa

L’Audiència de Barcelona ha obligat a reobrir la causa per l’ús de gas pebre dels Mossos d’Esquadra durant una protesta pro Palestina a l’estació de Sants, feta el 15 d’octubre del 2025. Els manifestants protestaven contra la presència a l'hotel de l’equip de l'Hapoel Jerusalem per un partit que havia de disputar contra el Baxi Manresa de l’Eurocup de bàsquet. Els Mossos d’Esquadra van dispersar la mobilització perquè entenien que bloquejaven la sortida del pàrquing, cosa que a les imatges aportades “no s’aprecia”, ha resat el text de revocació i tampoc “interrompia la circulació”.

La justícia ha revocat la decisió de la plaça 6 de la secció d’instrucció del tribunal d’instància de Barcelona, publicada el 18 de desembre, que va inadmetre la querella presentada per diversos col·lectius i sis persones afectades. En l’escrit, l'Audiència ha apuntat que hi ha “indicis relacionals” d’haver-se utilitzat de forma “desproporcionada” el gas pebre, un “instrument perillós”, segons recull en un informe del mateix cos remès al Parlament. Alhora, sosté la possibilitat que les lesions denunciades siguin “a conseqüència de l'actuació policial”.

Així mateix, l’escrit ha criticat que en la mateixa instrucció es defensés que els manifestants “no causaven una especial pertorbació”. A la vegada, en la resolució judicial ha assegurat que “no s’aprecia a les imatges actes de violència contra els agents” i ha conclòs que es tractava d’una mobilització “essencialment pacífica”.

Per una altra part, ha concretat, d’acord amb els informes mèdics presentats per les acusacions, que el fet de ruixar amb gas pebre va provocar erupcions cutànies, eritemes conjuntivals, afeccions oculars i respiratòries i, fins i tot vòmits, entre d’altres. Unes afectacions que “en alguns casos” va motivar la prescripció de corticoide i antihistamínic, “per la qual cosa existeix un primer indici de la relació de causalitat entre l’acció atribuïda als agents a la lesió patida”. 

En l’escrit de recusació ha descartat una vulneració del dret a la llibertat d’informació, ja que les imatges publicades, pel fet de trobar-se a l'espai públic, “no s’aprecia un propòsit clar dels agents d’impedir la tasca periodística”.

Sigui com sigui, els magistrats han retret que la jutja instructora tanqués la causa quan “existeixen sospites raonables” i han recalcat que aquests dubtes es poden resoldre “a través de l’activitat investigadora”. A més, el text ha recordat que l’admissió a tràmit d’una denúncia “no constitueix, encara, un acte d’imputació judicial”.