Manresa no es presentarà a la segona convocatòria del Pla de Barris
A la primera va aconseguir 12,5 milions d'euros i l'Ajuntament no descarta concórrer a una tercera fase

Jesús Alonso, regidor d’Habitatge, Centre Històric i Llicències / Arxiu/Dani Casas

La Generalitat de Catalunya obre la segona convocatòria del Pla de Barris, a la qual l'Ajuntament de Manresa no es presentarà.
S’hi podran presentar tant els municipis que no van optar a la primera convocatòria, els que sí ho van fer, però no van resultar escollits i també els que van ser beneficiaris en la primera convocatòria, com va ser el cas de Manresa, però presentant un Programa Memòria d’Intervenció Integral (PMII) per a un barri diferent.
L'Ajuntament de Manresa no presentarà un Programa Memòria d’Intervenció Integral (PMII) per a un barri diferent perquè, segons ha explicat Jesús Alonso, regidor d’Habitatge, Centre Històric i Llicències, la capital del Bages és un dels 22 municipis que ja va obtenir suport en la primera convocatòria. Alonso sí contempla optar a "convocatòries posteriors".
El Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 deriva de l’aplicació de la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, aprovada el 2022 i que actualitza i dona continuïtat a l’antiga Llei de barris de 2004. La seva voluntat és reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne, així com enfortir les comunitats amb la participació activa i construir prosperitat compartida.
Àrees d’Atenció Especial
Els projectes se centren en zones identificades com a Àrees d’Atenció Especial (AAE), amb indicadors baixos de renda (per sota de la mitjana de Catalunya), dèficits d’equipaments o serveis, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals. Les actuacions no se centren només en la millora de l’espai públic, sinó que almenys el 25% de les accions s’han de dedicar a:
- Transformacions físiques: en l’àmbit d’urbanisme, habitatge i eficiència energètica i hídrica.
- Transició ecològica: actuacions d’emergència climàtica, infraestructura verda urbana, serveis ambientals i economia circular.
- Acció sociocomunitària: reducció de les desigualtats socials, equitat de gènere, salut i educació i econòmica i ocupació.
El percentatge de finançament per part del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial varia en funció de la població de cada municipi:
- Per a municipis o agrupacions de municipis de més de 50.000 habitants: 50% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 50.000 i 20.000 habitants: 60% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 19.999 i 5.000 habitants: 70% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants: 75% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants que argumentin dificultats per assumir la seva part del finançament: excepcionalment es pot sol·licitar que el finançament del Fons sigui del 90% del pressupost del programa. En aquest cas, cal justificar la dificultat per assumir la part que els correspon.
Pels municipis de més de 20.000 habitants, el límit pressupostari és de 25 milions d'euros, mentre que per als municipis de menys de 20.000 habitants és de 12,5 milions d'euros.
Rehabilitació d'edificis
En el cas de Manresa, el desembre passat es va fer pública la Injecció de 25 milions al Centre Històric de la ciutat. La Generalitat va concedir a l'Ajuntament els 12,5 milions que demanava i l'altra meitat els posarà la ciutat.
Servirien per a la rehabilitació d’edificis d’habitatges al nucli històric de la ciutat, per reubicar serveis que ja existeixen, per poder-ne oferir de nous com un espai cívic al bell mig del carrer Sant Miquel, i per tirar endavant accions per fer front a l’emergència climàtica.
Subscriu-te per seguir llegint
- Pep Guardiola fa parada al Primavera Sound amb la seva filla abans de tornar a La Salle de Manresa
- L'última visita d'un Papa a Montserrat, fa 44 anys, va acabar amb tragèdia
- Pau Palomar, de Castellnou: de treure una de les millors notes de selectivitat a fer pràctiques de física a Suïssa i a estudiar als Estats Units
- Jordi Cruz explica l’error que molts fan quan bullen patates, mongetes o bròquil
- Ja és oficial: la UE endureix avui les normes per als amos de gossos i gats amb un nou requisit obligatori
- Advocats experts en herències alerten d’un error habitual: «La successió s’obre en el mateix instant de la defunció»
- Últimes enquestes de les eleccions del Reial Madrid: així estan els sondejos entre Florentino Pérez i Enrique Riquelme
- La data de la visita papal està marcada a Montserrat per una catàstrofe