L'Aula Hospitalària de Sant Joan de Déu a Manresa, la més antiga de Catalunya, es fa conèixer i mirar

A l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa hi ha una Aula Hospitalària que fa més de 70 anys que funciona, la qual cosa la converteix en la més antiga de Catalunya i en una de les més veteranes de l'estat espanyol. Anualment hi passen més de 400 alumnes d'infantil, primària i secundària. Infants i joves ingressats puntualment o que van regularment a l'hospital de dia per fer-se proves d'al·lèrgia o per malalties cròniques per a qui poder assistir a l'aula és una manera de desconnectar del fet d'estar en un hospital.

Tot i que sigui un servei molt veterà, hi ha molta gent que no el coneix. Amb l'objectiu de fer-lo visible, aquest divendres s'ha inaugurat l'exposició Entre dues mirades, que es pot visitar fins al 19 de juny vinent al vestíbul de la planta 0 de l'hospital. Repartides en quinze plafons, inclou 51 imatges d'alumnes de l'aula d'aquest curs escolar a qui es va demanar que fessin l'exercici de completar una foto de la seva cara amb la tècnica que volguessin. Els resultats són originals, sorprenents i, sobretot, molt variats. Cada plafó inclou una frase referida al servei que ha pronunciat algun dels seus alumnes: "El millor d'estar als hospitals són els metges i les infermeres"; "He estat trista menys quan ha arribat una amiga meva a l'escola"; "El que més m'agrada de l'hospital és el menjar i el tracte"; "Tinc mandra"...

A les imatges hi ha la Berta, de 12 anys (Escola Arrels, Solsona); l'Olatz, de 7 anys (Escola Els Pins de Cabrianes, Sallent); la Ivet, de 5 anys (Escola Puigsoler, Sant Vicenç de Castellet); la Maria, de 8 anys (Escola la Séquia, Manresa); la Vega, de 8 anys (Escola Sant Miquel, Castellgalí)... A la inauguració hi han assistit dos dels protagonistes de la mostra.

"Volíem donar visibilitat a l'aula"

A banda de les dues mestres de l'aula, l'Aina Marcet i la Bego Villar, també hi ha fet acte de presència Antònia Maria Gorgas, que hi va fer de mestra del 1975 al 2010. Villar ha explicat que "volíem donar visibilitat a l'aula perquè molta gent no la coneix fins que el seu fill pateix un ingrés o es ve a fer alguna prova i troba aquest espai".

La seva feina implica un repte que cada dia és diferent. "Quan arribem mirem els nois i noies, nens i nenes, que hi ha ingressats a planta i quines altes hi ha hagut, perquè nosaltres marxem a les 3 de la tarda i n'hi poden haver de noves". "El sentit de les aules és donar continuïtat i normalitzar la situació", en el sentit que els infants i joves ingressats no desconnectin de la seva rutina a l'escola. Les activitats s'adapten a cada cas, amb l'educació plàstica com una via de contacte immillorable.

"L'alumnat va en pijama"

Seguint el fil de Villar, Gorgas remarca que "tenir una escola a l'hospital és molt positiu perquè normalitza el fet de viure la malaltia. Fas un acompanyament i que no es trenqui el lligam amb l'escola". Els records personals de la seva llarga etapa a l'aula es poden trobar al portal Memoria.cat, on, per exemple, explica que "l’alumnat va en pijama i sabatilles, pot anar enguixat, portar sèrum, restar immobilitzat o enllitat, i és de diferents edats, a l’estil d’una escola rural…, des d’educació infantil fins a secundària".

Marcet ha parlat de la gènesi de l'exposició. "La consigna era completar l'altra mitja cara de la foto amb la tècnica que volguessin i també els vam dir que podien ser realistes o deixar-se anar", cosa que han fet molts. Com que dimecres d'aquesta setmana s'ha commemorat el Dia del Nen Hospitalitzat s'ha aprofitat per obrir l'exposició la mateixa setmana, coincidint, a més, amb la cloenda del projecte de Servei Comunitari.

"Em va anar molt bé"

L'Arlet té 14 anys i és de l'Institut-Escola Manresa. "Tinc una malaltia que són les migranyes i, desgraciadament, les tinc molt recurrents i uns quatre cops a l'any acabo ingressada a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa perquè no les aconsegueixo aturar. Un dia, de cop i volta, van aparèixer la Bego i l'Aina i em van dir qui eren i què feien i em va semblar molt bé i molt original perquè els nens petits no són com els adults; s'avorreixen molt de pressa i s'estressen perquè no són a casa. A mi em va anar molt bé perquè et podies distreure una estona i desaparèixer de, entre cometes, aquesta gàbia d'hospital". La mitja foto amb el dibuix completat per cada nen o jove "és com la part de fora que veu la gent i la part de dins que és el que tu veus i com et sents. Vaig escollir uns colors vius perquè crec que soc una persona molt oberta i empàtica i m'agradaven molt".

"M'ho vaig passar molt bé"

El Ramon té 12 anys i és de l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. "Vinc a l'hospital d'ençà que tenia 4 anys per les meves al·lèrgies". Per a ell, poder anar a l'Aula Hospitalària "ajuda a matar les esperes perquè entre cada prova hi pot haver entre mitja hora i una hora i mitja, i poder fer activitats és molt entretingut". En el seu dibuix el que va fer va ser intentar reproduir com s'imagina l'interior del seu cap. "M'ho vaig passar molt bé".

Cloenda de "Posem-hi el cor"

Aquest divendres també s'ha fet la cloenda de la 6a edició del projecte de Servei Comunitari Posem-hi el cor, una iniciativa impulsada per la Fundació Althaia i el Centre de Recursos Pedagògics (CRP). Saray Gómez, directora dels serveis territorials del Departament d'Educació i Formació Professional, n'ha valorat la importància i l'ha definit com "un projecte d'aprenentatge i de servei en el qual diferents centres educatius col·laboren activament en el tema del treball de solidaritat amb un impacte directe en la recollida de diners a través de diferents activitats que proposen". Al llarg de les set edicions del projecte, els alumnes participants han recaptat uns 25.000 euros destinats al programa de mecenatge d'Althaia per a la millora de l'atenció d'infants i joves.

Quant a l'exposició, Gómez ha destacat el paper de l'Aula Hospitalària. "Quan un infant es troba hospitalitzat necessita aquest acompanyament, a banda d'acadèmic, personal i emocional".

Subscriu-te per seguir llegint