Saps quin és l'origen del Castell de Puigterrà i la Torre Santa Caterina de Manresa?

Els conflictes bèl·lics de les primeres dècades del segle XIX van fer que es construïssin a Manresa dos punts de defensa militar, el fortí de santa Isabel al Puigterrà i la torre de Santa Caterina al puig del mateix nom.

El 1822, durant el Trienni Liberal, es va començar a construir una petita fortificació a dalt del turó de Puigterrà, un dels punts alts del serrat que mig parteix la ciutat.

Aquest serrat, que actua com a espina dorsal en direcció nord-sud, comença a la Talaia, segueix per Puigterrà, Puigmercadal i acaba al Puigcardener, on forma una balcera sobre el riu Cardener. Mostra un desnivell que va dels 307 metres de la Talaia fins als 238 metres del Puigcardener; és a dir, presenta un desnivell d’uns setanta metres. Un dels punts que sobresurten d’aquest serrat és el turó de Puigterrà, que amb una alçada de 277 metres, ja apareix documentat els segles XIII i XIV, si bé amb el nom de «puig de rad»(pòdium de rad). Al final del segle XIV i començament del següent també s’anomena «puig de Aran» i «puig darran» i, a partir del XVI, ja apareix el nom de Puigterrà.

A principis del segle XIX, durant l’anomenat Trienni Liberal (1820-23), a Manresa hi va haver forts enfrontaments entre els partidaris de la monarquia constitucional i els defensors de l’antic règim. El 1822 la ciutat estava ocupada, per evitar els enfrontaments entre les dues faccions, per tropes constitucionals comandades pel brigadier Rotten que va establir un primer fortí a dalt del turó de Puigterrà, i des d’aleshores els manresans en van dir el Castell.

Aquesta construcció es va ampliar el 1834 durant la primera guerra Carlina, ja que Manresa estava a l’avançada de la zona liberal. Manresa sempre fou liberal, però, atès l’entorn carlí (ja que els carlins dominaven a la zona muntanyenca), fou incrementada la presència militar i la fortificació de la ciutat.

La centralitat de la ciutat dins del territori de la Catalunya central i l’existència de punts alts per on es podia dominar les valls del Llobregat, Cardener, la zona de ponent i el sud la feien un punt estratègic des del punt de vista militar i, per això, s’hi va edificar la torre de Santa Caterina, al turó del mateix nom, i es va ampliar el petit fortí del turó de Puigterrà.

El Diari de Barcelona del 25 d’agost de 1839 en destacava la localització estratègica amb aquestes paraules: «Veremos que plan de campaña adoptará el general Valdes, quien parece que va a fijar el cuartel general en esta ciudad, cuyo punto es á la verdad muy apropiado para ello, por ocupar el centro de Cataluña y ofrecer inmensos recursos á la vez que su proximidad á la ciudad».

Els treballs d’ampliació del fortí van ocupar un bon nombre de persones, segons recull la mateixa crònica del diari: «En el fuerte de Sta. Isabel de esta ciudad trabajan 400 hombres desde hace más de 15 días, y aún parece que tendrán trabajo para algún tiempo, y el fuerte se pone en pie de respetable defensa».

Es van construir nous espais del fortí que va passar-se a dir-se de santa Isabel, en honor de la reina Isabel II, si be pels manresans sempre ha sigut «el castell». S’hi van construir nous fossars, parapets, troneres i s’hi van instal·lar quatre peces d’artilleria i un destacament militar fix. Els documents de l’època destaquen la seva situació: «Su posición es ventajosa por dominar la ciudad, en cuyo estado permanece, entregado al cuerpo militar».

Però la importància estratègica de la ciutat va fer que es planifiquessin diferents punts de vigilància i defensa al voltant de la ciutat.

L'exèrcit va abandonar el fort definitivament el 1880. A principis del segle XX, només en quedaven ruïnes, que van acabar sent desmuntades per urbanitzar la zona i, als anys cinquanta, la ciutat va recuperar la propietat del puig.