Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els números de l’Ajuntament de Manresa: màxima execució d’inversions i amortització de deute

Si s’analitzen els principals indicadors financers del darrer quart de segle es pot comprovar que les arques municipals es troben en una de les situacions més favorables que hi ha hagut aquest segle

El regidor d'Hisenda, Pere Massegú

El regidor d'Hisenda, Pere Massegú / Arxiu/F.G.

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa

El seguiment dels principals indicadors econòmics de l’Ajuntament de Manresa realitzat per Regió7 mostra que la situació actual de l’economia de la casa consistorial és de les més favorables dels darrers 25 anys.

Hi ha dos aspectes que destaquen especialment: l’amortització del deute i l’execució de les inversions. Pel que fa a aquest darrer aspecte només una dada: a 31 de desembre del 2025 era de 30,7 milions d’euros, quan la mitjana dels 4 anys anteriors amb prou feines superava els 15 milions d’euros. Grans intervencions com la urbanització del polígon del Pont Nou, la Fàbrica Nova o el carrer Guimerà van engruixir l’any passat el volum d’execució de les inversions.

L'amortització del deute

Pel que fa a l’amortització del deute, l’any passat es van retornar als bancs 10,5 milions d’euros. Mai s’havia passat dels deu milions d’euros en un sol any.

Les xifres més pròximes són els 9,8 milions d’euros que es van pagar els anys 2018 i 2020.

L'evolució dels principals indicadors

L'evolució dels principals indicadors / Regió7

En aquest cas cal tenir en consideració que el govern central obliga els ajuntaments a dedicar el superàvit a eixugar deute, així que es tracta d’una xifra molt elevada, però condicionada per l’activació de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, després d’anys suspesa a causa de la situació d’emergència per l’epidèmia de Covid-19. La suspensió havia permès als ajuntaments destinar el seu superàvit a les necessitats municipals que estimaven oportunes.

L’alcalde Marc Aloy ha recordat públicament que aquesta llei orgànica, que és del 2012, es va fer en uns moments de màxim endeutament dels ajuntaments, amb percentatges del 100% i del 125%, i que ara resulta «injusta» per aquells ajuntaments que, com el de la capital del Bages, han fet una bona gestió econòmica i tenen les finances sanejades i un endeutament molt baix (en el cas de Manresa, 25 punts per sota del límit que marca l’Estat).

Malgrat que inicialment semblava que es podria dedicar part del superàvit a tirar endavant inversions necessàries per a la ciutat, no va ser possible i l’Ajuntament de Manresa ha hagut de dedicar, per llei, tot el superàvit disponible a amortitzar anticipadament deute.

No només l’Ajuntament de Manresa sinó un gran nombre de municipis van reaccionar demanant al govern central flexibilitat. L’executiu estatal els va escoltar, però no va actuar ràpidament. El decret que ho autoritzava va sortir massa tard, a mitjans de desembre, i no va donar temps material a reaccionar.

El desembre l’Ajuntament va amortitzar anticipadament 3,4 milions d’euros i ara es torna a fer una amortització anticipada de 3,6 milions d’euros. Així s’haurà destinat tot el superàvit disponible del 2025 a rebaixar l’endeutament.

Molt per sota del topall d'endeutament

El darrer tancament de caixa va situar l’endeutament de l’Ajuntament de Manresa en 51,7 milions d’euros, a 31 de desembre de 2025, 2,5 milions superior al de l’any 2024.

El coeficient d’endeutament (percentatge del deute respecte dels recursos ordinaris) era del 49%, havent-se reduït en 1,5 punts respecte de l’any anterior. D’aquesta forma, l’Ajuntament se situa molt per sota del topall legal del 75% fixat per sobre del qual és necessària l’autorització de la Generalitat. Però si el coeficient analitzat és el de l’endeutament consolidat, que és el que utilitza com a guia per les administracions superiors, baixa fins al 45,46%.

I, tot plegat, com es deia al començament de l’article, en un moment de màxima inversió per transformar la ciutat.

«Les finances estan sanejades, tal com ho acrediten els indicadors»

El regidor d’Hisenda, Pere Massegú, veu el quadre de comandament de les finances municipals ple de dades que acrediten solidesa: «Els números estan sanejats, tal com ho acrediten els indicadors», afirma.

I passa a enumerar-los: resultat pressupostari positiu (5,3 milions d’euros, romanent positiu (7,5 milions), estalvi net positiu (9,1 milions), un baix percentatge d’endeutament (49%) i un període mitjà de pagament a proveïdors de 38 dies, inferior al màxim legal, que és de 60 dies.

hi ha un aspecte sobre el qual alerta. Considera que «el compliment de les regles fiscals d’estabilitat pot suposar una important limitació a la capacitat de finançament de les inversions mitjançant operacions préstec, o amb la utilització dels superàvits de l’exercici». Per això considera que «és important demanar una revisió i flexibilització de les mateixes per aquells Ajuntaments que tinguin una hisenda sanejada».

Explica que des de l’exercici 2025 en el qual s’ha aixecat la suspensió de les regles fiscals, l’Ajuntament està obligat a tancar l’exercici amb una capacitat de finançament positiva (diferència entre els ingressos i les despeses, sense computar les operacions financeres), a no superar un sostre de despesa que pel 2025 era del 3,2% respecte l’any 2024, i a no superar el percentatge del 75% del deute públic.

Al tancament del darrer l’exercici no es complia amb els dos primers indicadors, en tenir una capacitat de finançament negativa de -20 milions d’euros, i un augment de la despesa del 19,6% respecte del límit màxim establert del 3,2 %.

Sí que es complia el límit del deute públic, amb un 49%.

Massegú afirma que l’incompliment venia motivat per dos factors principals: l’important increment de les inversions (de 17,8 milions del 2024 a 32 milions el 2025, amb un increment de 14,2 milions) i a diversos ajustos tècnics de caràcter comptable que obliga a fer el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, que ha tingut un impacte negatiu de -8,2 milions). Defensa que «en cap cas es pot deduir del seu incompliment que s’hagi fet una mala gestió».

Pel que fa al percentatge d’execució del pressupost afirma que «presenta percentatges molt favorables, especialment en els ingressos i en les despeses d’inversió, i amb marge de millora en alguns capítols de les despeses corrents».

En quant a l’execució de les inversions afirma que ha experimentat una notable millora, «conseqüència d’una millor planificació i programació. A 31 de desembre passat s’havia executat 30,7 milions d’euros quan la mitjana dels 4 anys anteriors amb prou feines superava els quinze. «Aquesta xifra suposa un percentatge d’execució del 62%, que arriba fins al 80% si tenim en compte les inversions que a final d’any estaven en fase d’execució», afirma.

La causa de la millora de l’execució de les inversions seria que «es planifica millor, i només s’inclouen al pressupost projectes que ja són madurs i tenen finançament». El gran volum assolit també s’explica per ⁠inversions iniciades el 2024, però que en gran part s’executen tant el 2025 com el 2026.

A més, «el fet que del 2021 al 2024 l’execució hagi sigut baixa, fa millor l’execució del 2025».

El regidor d’Hisenda fa notar que malgrat l’elevat volum d’inversions, el percentatge d’endeutament s’ha reduït en 1,5 punts respecte a l’any anterior, situant-se en el 49% dels ingressos ordinaris.

«Estem més de 25 punts per sota del percentatge del 75%, per sobre del qual les operacions de préstec estan sotmeses a autorització prèvia de la Generalitat. Això ens permet afirmar que estem en una posició sòlida per poder afrontar futures inversions amb finançament bancari».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents