Professionals de salut de les comarques centrals van denunciar una agressió cada dia el 2025

Tolerància zero a la violència als professionals de la salut. És el missatge que pregona la campanya que impulsa el Departament de Salut per posar fi a un fenomen que cada cop és més freqüent: les agressions, siguin físiques o verbals, a metges, infermeres i també a personal d’atenció a la ciutadania que treballa en centres sanitaris, siguin de primària o bé hospitals.

Les dades són més que preocupants: l’any passat es va notificar una agressió cada dia a centres sanitaris de les comarques centrals. Van ser un total de 382. D’aquestes, una de cada tres es van produir a atenció primària, la primera porta d’entrada al sistema. La principal problemàtica se centra, doncs, a atenció primària. Les agressions mai no estan justificades i poden comportar conseqüències legals per l’agressor, alerta Salut. Des de sancions econòmiques a, fins i tot, penes de presó.

Les 382 agressions notificades engloben tots els centres d’atenció primària del territori, a més a més dels hospitals i centres d’Althaia, l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, l’Hospital de Berga i el Centre Sanitari del Solsonès.

Es doblen els casos a Althaia

Si se centra la mirada a Althaia, la Comissió de Prevenció d’Agressions de la institució té registrats 91 casos el 2025. D’aquests, 23 van ser agressions físiques i 68 de verbals que poden ser crits, amenaces o desqualificacions. En dos anys s’han doblat. Així, el 2024 n’hi van haver 81; el 2023 van ser 42 i el 2022, se’n van registrar 48.

Segons el gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, Toni Sánchez, «les agressions als professionals sanitaris no són fets aïllat ni inevitables. Són una problemàtica col·lectiva que interpel·la a tota la societat». Assegura que «al Departament de Salut mantenim un posicionament clar de tolerància zero i treballem per garantir que els professionals exerceixin en entorns segurs, perquè no hi pot haver qualitat assistencial sense respecte».

La immediatesa

Per què s’ha arribat a aquesta situació? «La gent vol immediatesa», explica l’especialista en Medicina del Treball Anna Compte, de la Unitat de Salut i Prevenció de l’ICS a la Catalunya central. És la unitat on arriben les notificacions de casos d’agressions. «Els usuaris volen immediatesa, no respecten els professionals i es creuen amb tots els drets», coincideix a dir per la seva part Montse Soler, cap d’Atenció a la Ciutadania i presidenta de la Comissió de Prevenció d’Agressions al Lloc de Treball d’Althaia.

Disconformitat amb una prova, amb un informe, una recepta o una baixa pot generar una situació tensa, comenten. Posen un exemple concret que, segons diuen, genera problemes. Es tracta de la legislació que estableix un permís retribuït de cinc dies per tenir cura d’un familiar que ha de fer repòs a casa, al domicili. «Et demanen que posis a l’informe que ha de fer repòs domiciliari quan el metge diu que no cal, que amb repòs relatiu, que vol dir que pot sortir de casa per passejar, ja n’hi hauria prou. Això comporta molts conflictes», diuen.

Protocol d’atenció

Quan es denuncia un cas es posa en marxa un protocol per atendre el professional que ha patit l’agressió. En el cas de l’ICS, un tècnic de prevenció es posa en contacte amb el professional en qüestió i es dona suport psicològic, mèdic, i fins i tot legal si fa falta, explica Compte. Igual a Althaia, on es proporcionen els recursos necessaris per fer front a una situació d’aquest tipus al mateix temps que, tant a primària com als hospitals, es posen en marxa diverses mesures per evitar que agressor i agredit tornin a coincidir. A l’ICS, per exemple, es posa una alerta a l’historial clínic de l’agressor, de forma que quan es va a visitar el professional que l’atén ja està en alerta. A Althaia fins i tot es posa protecció a la consulta el dia que té visita. A més a més, tant a primària com a atenció hospitalària, hi ha contacte directe amb Mossos d’Esquadra.

Sistemes d’alarma incorporats als ordinadors per alertar d’un cas d’agressió, una estreta col·laboració amb Mossos, facilitats per denunciar actituds violentes o cursos de formació als professionals per gestionar situacions de conflicte són altres mesures que s’implementen.

Impacte emocional

Compte explica que les agressions causen un important impacte emocional als professionals i també a l’equip del seu voltant així com al mateix sistema de salut. «Ni que sigui un crit», diu. Poden comportar seqüeles com trastorn del son, desmotivació, estrès, ansietat i fins i tot sentiments d’humiliació i vergonya. «Són efectes que tenen un impacte molt important tant pels professionals com per l’organització». Aquestes situacions generen alarma perquè «acaben afectant la teva vida diària, el teu dia a dia quan, al cap i a la fi, els professionals sanitaris són els que tenen cura de la població i necessiten treballar en un entorn segur i respectuós».

Urgències, punt feble

A les comarques centrals la major part d’agressions es donen al CUAP, les urgències de primària que en el cas de Manresa són a l’edifici del CAP Bages. Els professionals que més viuen situacions violentes són els metges i, en segon lloc, el personal d’atenció a la ciutadania, els primers que reben els usuaris. També infermeres. A l’Hospital de Sant Joan de Déu, tant es donen a urgències com a consultes externes. Un 80% de les actituds violentes les protagonitzen pacients i un 10% acompanyants. La resta a causa d’algun trastorn mental o per problemes d’addiccions. Un 30% dels agressors són reincidents.

Subscriu-te per seguir llegint