Les llars de La Parada d’Ampans a Manresa obriran el juny i donaran feina a 50 professionals

Els números de la fundació Ampans de Manresa, que acompanya persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió, fan vertigen. Comptant les darreres incorporacions, gestionarà 530 places de residència per a tots els perfils de discapacitat i donarà feina a 1.500 treballadors. El mes vinent estrenarà La Parada, un innovador exemple d’arquitectura social i comunitària situat entre els carrers de la Pau i Camí Vell de Santpedor de Manresa, al sector de la Parada. Començarà a acollir els residents el juny i el juliol hi ha prevista la inauguració oficial, a la qual s’ha convidat el president de la Generalitat, Salvador Illa. El juliol també estrenarà a Terrassa un equipament amb 60 places per a persones amb alta dependència.

Per veure aquest vídeo, subscriu-te a Regio 7 o inicia sessió si ja ets subscriptor

Subscriu-te

Ja ets premium? Inicia la teva sessió aquí

Malgrat el que pugui semblar, no és suficient. «Hem analitzat les necessitats dels pròxims deu anys per atendre la demanda que tindrà el Bages i que estem atenent avui. Necessitarem al voltant de 300 noves places residencials i cent i escaig d’atenció diürna», concreta Toni Espinal, director general de la fundació. Posa com a exemple que a l’escola Jeroni de Moragas hi ha 400 infants que es faran grans i que requeriran un lloc de dia. «Una vegada haguem inaugurat i ens haguem recuperat de les inversions» serà qüestió de tornar a posar fil a l’agulla, fa notar.

Revisió per no perdre el nord

En paral·lel als nous projectes, actualment estan duent a terme una «revisió de valors», comenta Janeta Camps, directora de serveis residencials de la fundació, amb la idea d’assegurar que aquesta gran màquina en què s’ha convertit Ampans «se sosté des d’un punt de vista ètic i de valors». L’ànima de tot plegat, vaja. «Afrontar el creixement sense perdre la humanitat, la cultura i l’estil de treball, el model d’atenció, formació, valors. Hem de preservar el que ha anat bé fins ara en un escenari de futur i de canvis», rebla Espinal.

Arquitectònicament parlant, La Parada és una de les incorporacions més potents -tot i que queda totalment integrat en l’entorn- i singulars en la geografia manresana de les darreres dècades. Amb 60 places residencials, espai de formació i el restaurant Divers, que ja omple taules des del passat 30 de gener, no seria res, però, sense un cor que el faci funcionar, que són els professionals. En total, donarà feina a un centenar.

Tal com explica Espinal, pel que fa al servei residencial, «com en tots els llocs, tenim certes dificultats per trobar personal; en aquest cas, de forma molt massiva i que tingui la qualificació adequada». Malgrat tot, «estem esperançats en trobar-lo perquè les condicions que oferim són atractives; paguem un sou significativament per sobre del conveni en l’àmbit de llars i de residencial i les polítiques de recursos humans de flexibilitat, conciliació, suport amb serveis de fisioteràpia i psicològic; programes de gestió emocional i tot el suport dels equips tècnics ens sembla que és un atractiu afegit».

En concret, informa Camps, els fa falta «un perfil de persones que hagin fet infermeria, un grau sociosanitari, amb certificat de professionalitat i estudiants del sector social; psicologia, treball social, educadors, integradors, que mentre fan l’etapa formativa també poden fer aquesta tasca que després els serveix professionalment». Ja estan fent entrevistes, seleccionant i formant gent. «No tots seran nous. Farem una barreja de personal actual i nou perquè es complementin», apunta Espinal.

A La Parada també hi ha un espai destinat a la formació de sociosanitaris per proveir la fundació, i de cuina i sala per als restaurants d’Ampans i perquè és un sector que té demanda, remarca. Hi treballaran una vintena de persones. En aquest cas ho tenen cobert.

Per què costa trobar personal per als pisos? «Està costant més aquí que a Terrassa i segurament respon al fet que el nivell de cobertura de serveis assistencials, no només gestionats per Ampans sinó també per Sant Andreu, Althaia i altres residències d’avis en aquesta comarca, ocupa un volum molt important dels treballadors formats en aquest àmbit». No creu que sigui per manca d’oferta formativa. «Hi ha suficients cicles formatius de sociosanitari i hi ha bastantes entitats que fan certificats de professionalitat per acreditar competències per a la gent que no fa el cicle. Ampans també n’ofereix amb accés a titulació».

Un sector poc reconegut

Al marge del volum de personal que necessiten en un mercat amb molta demanda a casa nostra, hi afegeix que, «malgrat que Ampans paga per sobre del conveni, és un sector poc reconegut socialment i també econòmicament». Pel que fa a aquest aspecte, recorda l’acord signat el passat dia 6 de maig pel president Illa per a l’equiparació salarial fins al 2030 de tot el sector social amb el sector públic: gent gran, infància, exclusió, discapacitat, malaltia mental, lleure... «Ampans hem donat molt la tabarra que era una prioritat absoluta poder pagar la gent bé. Ens sembla de justícia i també ho fem per l’interès de sostenibilitat de l’organització: necessitem professionals bons». Mentrestant, «ens hi hem anat aproximant». Posa com a exemple l’equiparació que ja hi ha en l’àmbit de residències.

Les noves llars a La Parada

A la planta 1 hi ha llars-residència per a entre quatre i sis persones, la majoria amb bany individual, i amb espais comuns. Aquesta planta està pensada per a «persones amb discapacitat intel·lectual amb situació d’envelliment» que necessiten una assistència, explica Camps. «Fa gairebé 60 anys que són amb nosaltres i actualment estan en apartaments i pisos, i per poder-les ajudar i pel que fa a la mobilitat és una mica difícil. Tenim una política d’envelliment que sempre que la persona vulgui es pot quedar amb nosaltres, però això requereix fer un espai diferent».

La planta 2 és per a persones amb més autonomia, amb places d’habitatge repartides en espais per a una i dues persones «perquè estem treballant molt l’autonomia». A la planta 3 hi ha apartaments pensats per a nuclis familiars. «Ens hem trobat que quan els pares es fan grans han d’anar a una residència d’avis i el fill amb discapacitat amb nosaltres. Són situacions molt tristes. Per això estem oferint aquesta possibilitat d’acompanyar també la persona gran». Totes les places són concertades.

La Parada ha suposat una inversió de 13 milions d’euros. És un edifici de 150 metres de llargada on tan important és la part destinada a residència com l’exterior per socialitzar. Inclou un jardí de 2.000 m2 obert a la ciutadania. Els autors del projecte són els olotins RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta).

Es faran portes obertes amb un nou espai explicatiu sobre la Fundació

«Aquest projecte és únic i ens va semblar una bona oportunitat per explicar-ne el perquè i, de passada, també què és Ampans». Amb aquest objectiu, informa Janeta Camps, directora de serveis residencials de la fundació, a La Parada s’organitzaran portes obertes de manera regular que s’acompanyaran amb la visita a «un nou espai d’experiència que té la finalitat d’apropar la nostra feina i de treballar el tema de la inclusió».

En aquest nou espai, que ocupa una part de la planta baixa de l’equipament on també hi ha les aules de formació i el restaurant, i que aquests dies s’està acabant d’enllestir, «es podrà conèixer la vida d’algunes persones lligades a Ampans i hi haurà jocs interactius», així com una cronologia de la fundació i altre material explicatiu i il·lustratiu de l’entitat. «Aprofitant que hem fet La Parada, que dona identitat al barri i que, sobretot, ens agrada perquè es dilueix molt la institució en la comunitat, ens ha semblat que era una bona excusa per fomentar la inclusió i fer pedagogia pensant en els nens». Abans, es faran portes obertes per al personal, famílies, veïns i societat civil.

Un llibre del projecte

Més enllà del vessant social, és inevitable parlar de l’arquitectònic. La Parada és un equipament singular on les barres de ferro corrugat conviuen amb la llum que s’hi filtra i que entra pels grans finestrals i amb la natura, amb cent arbres i, a la planta baixa, un jardí obert al veïnat que és una autèntica delícia.

Al marge de les visites que està rebent de professionals del sector (vegeu l’article de sota), Camps comenta que també està generant interès a fora. Posa com a exemple que, recentment, el bufet olotí RCR, responsable del projecte arquitectònic, va organitzar una convenció amb 200 arquitectes de tot el món on en van parlar. Toni Espinal, director de la fundació, hi afegeix que «estem fent un llibre de tot el procés constructiu de l’edifici».

Una joia arquitectònica abonada a les visites des del primer dia

L’equipament La Parada dissenyat pels olotins RCR Arquitectes és un equipament abonat a les visites de professionals de l’arquitectura i també d’altres àmbits. En els darrers sis mesos l’han visitat el Col·legi Oficial d’Arquitectes (COAC) Catalunya Central, el COAC Garrotxa-Ripollès, diversos equips tècnics de l’Ajuntament de Manresa, el Rotary Club Manresa-Bages, responsables de CaixaBank, l’associació Gest de professionals sènior, directius d’UManresa i la Coordinadora de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya. També va acollir el darrer dinar dels Manresans Forans.

Subscriu-te per seguir llegint