De Crist Rei a plaça de Neus Català i Pallejà: el melic de Manresa muda la pell

Manifestacions, concentracions, exposicions, actuacions de circ, de dansa, celebracions esportives, fires, concerts... No té el pes històric ni simbòlic de la plaça Major (sobretot) ni de la de Sant Domènec, però la plaça de Neus Català i Pallejà de Manresa és, sens dubte, la que la majoria de manresans assenyalarien quan s'ha de parlar de la més cèntrica i de la que millor representa el rovell de l'ou de la ciutat. Nexe del primer i del segon tram del passeig de Pere III, aquests dies està mudant la pell en el marc de les obres de reurbanització del carrer d'Àngel Guimerà.

Per tal que l'urbanisme de la plaça quedi ben relligat amb els dos trams del Guimerà entre els quals es troba, s'ha retirat el paviment a base de rajoles grises (sobretot) i blanques (les de la rodona) que hi ha hagut tots aquests anys i se substituirà per un terra asfaltat com el del segon tram del Passeig. L'objectiu, tal com ha explicat l'Ajuntament, és establir la transició entre els materials emprats a la part sud del carrer Guimerà i els previstos a la part nord. Suposarà que quedi totalment accessible, sense cap graó. Caldrà veure el resultat.

Aquests dijous la retirada del paviment ja ha arribat arran de les escales de l'església de Crist Rei i ha quedat tancada del tot al trànsit.

Els noms de la plaça

La plaça manresana va ser fins al 2023 una plaça sense nom. Si bé tothom la coneixia com a plaça de Crist Rei perquè la presideix l'església (1957) amb el mateix nom, i, anteriorment, com la plaça de la Farola, perquè al mig hi havia hagut una farola, al voltant de la qual circulaven els cotxes amb un urbano dirigint el trànsit (fanal que es va traslladar a la placeta davant de la casa Padró, rere de l'estàtua del rei Pere III), era una plaça innominada.

L'Ajuntament va decidir batejar-la com a plaça de Neus Català i Pallejà per recordar l’activista antifeixista, que va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. L'aprovació es va fer en el ple del maig de fa tres anys.

Les empremtes a terra

Al paviment de la part blanca de la plaça que ara ha desaparegut hi havia la inscripció: 41° 43' 46, 7" N; 2°49' 23" E; 231,22 M, per indicar la latitud, la longitud i l'altitud del punt on es trobava. Tal com ha informat l'Ajuntament demanat per aquest diari, aquesta referència del nord geogràfic que contenia el paviment enderrocat és un dels elements integrats en el banc commemoratiu de la Neus Català que, abans no s'acabin les obres, quedarà instal·lat al voltant del til·ler que hi ha a la plaça manresana.

Més a prop de les escales hi havia dues plaques de la colla castellera Tirallongues. En una diu: "En aquesta plaça la colla castellera Tirallongues carregà el seu primer quatre de vuit. 8 de novembre de 1998"". En una altra hi posa: "En aquesta plaça la colla castellera Tirallongues va descarregar la clàssica de vuit el 5 de novembre de 2017". Les dues ja s'han tret i, segons informació de la colla, l'Ajuntament s'ha compromès a tornar-les a posar amb la nova pavimentació.

Més cap al primer tram del Passeig també hi ha una placa que van posar el 12 de novembre del 2017 per celebrar els 60 anys de la Penya Blaugrana de Manresa.

On és el centre de Manresa?

El 201-2013, els responsables de la revisió del pla d’ordenació urbanística de Manresa van demanar a la ciutadania per mitjà d’una enquesta quin creia que era centre de la ciutat. Hi havia set respostes possibles: la plaça de Sant Domènec, la plaça Major, la Seu, la plaça de la Reforma, la Plana de l’Om-Born, el carrer de Guimerà i el passeig de Pere III. No hi havia la plaça de Neus Català i Pallejà que, segurament si hi hagués estat, hauria guanyat per golejada. La plaça i les escales de Crist Rei incloses, punt de trobada de molts manresans.

Subscriu-te per seguir llegint