Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Meandre reivindica el potencial de la Torre Lluvià de Manresa, i hi reclama millores

L’entitat ecologista ha convertit aquest diumenge l’antiga casa senyorial en un espai de trobada i d’activitats lúdiques i culturals per mostrar «que hi ha interès per fer-la servir»

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Jordi Escudé

Jordi Escudé

Manresa

Amb el propòsit de «donar vida a la Torre Lluvià» i reivindicar-la com a equipament públic al servei de la ciutat, l’entitat ecologista Meandre ha organitzat aquest diumenge una matinal d’activitats a l’antiga casa senyorial de l’anella verda de Manresa. Era una jornada lúdica i cultural, però que també ha servit de reclam per continuar demanant l’adequació de tot el recinte més enllà de la casa, perquè encara hi ha algunes estructures ruïnoses que es podrien arreglar, apuntava el president de Meandre, Jaume Torras.

La d’aquest diumenge ha estat una més de les jornades que l’entitat ha organitzat i continuarà organitzant fins a final d’any a la Torre Lluvià coincidint amb el vintè aniversari que commemora aquest 2026. «Com que vam ser un dels promotors de la restauració de la Torre Lluvià, ens la sentim molt nostra i no la volem veure morta», expressava Torras. Recordava que ja s’hi ha fet un concert de violoncel, un espectacle familiar, o tallers diversos, «i avui hi hem aglutinat tres propostes conjuntes», com és el segon taller de fer vitralls, amb una desena de persones; una trobada de l’Urban Sketchers Bages, amb una quinzena d’artistes que han pintat la torre cadascú al seu quadern; i un espectacle poètic final amb el rapsode Ton Armengol Puig, i amb Noemí Durán Salvadó al cant i la percussió. I tot plegat, ha coincidit amb les visites guiades que s’hi fan cada últim diumenge de mes.

Entre altres coses, omplir d’activitat la Torre Lluvià també serveix per explicar «que hi ha entitats com la nostra, interessades a fer-la servir», i en aquest sentit, Torras defensa la necessitat d’anar adequant la finca, en referència a les edificacions, ara en runa perquè només conserven les quatre parets laterals, que hi ha davant la casa i que havien estat antics estables amb menjadores per a cavalls o espais de magatzem per a les vinyes o les feines del camp. «Amb un simple cobert amb encavallades, es podrien arreglar perquè servissin com a espais per a tallers més amplis» igual com s’ha fet amb l’edifici de les tines, «ideal per fer activitats de petit format o xerrades», sosté Torras. I tot plegat, en paral·lel al projecte de recuperació de ceps de vinya autòctona que ja s’està fent a l’entorn. Meandre defensa el foment «de la vida cultural i lúdica, i l’educació ambiental en aquest equipament municipal».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents