Macroenquesta al Bages per avançar cap a una vaga general per l'habitatge i l'augment dels salaris

Organitzacions i col·lectius de l'esquerra anticapitalista de Catalunya han anunciat la posta en marxa d'una macroenquesta dirigida a la classe treballadora. Aquesta iniciativa neix amb un objectiu d'articular una resposta col·lectiva i contundent, fixant l'horitzó en la convocatòria d'una vaga general d'habitatge i de treballadors per fer front a la pèrdua sistemàtica de poder adquisitiu i a la crisi habitacional sense precedents. Dissabte hi haurà punts informatius a Manresa, Santpedor, Moià i Sallent.

Les organitzacions impulsores denuncien que des de fa anys es pateix una ofensiva sostinguda contra les condicions de vida més elementals. Avui dia, el fet de treballar ja no garanteix una vida digna, ni rebre un salari assegura l'accés a una llar estable. Mentre la productivitat general de l'economia millora i el PIB augmenta de forma constant, la jornada laboral es manté intacta, els beneficis empresarials baten rècords històrics i la precarietat s'estén entre la població amb salaris absolutament estancats.

Denuncien que l'habitatge ha esdevingut un bé de luxe inaccessible. Actualment, el cost mitjà per accedir i mantenir una llar supera el 50% dels ingressos familiars. Aquesta realitat aboca la classe treballadora a lloguers completament impagables, a viure sota l'asfíxia de l'endeutament permanent, a suportar infrahabitatges en pèssim estat o a la impossibilitat crònica de la joventut per emancipar-se, tot plegat mentre els grans especuladors i fons voltor concentren cada cop més propietats.

Punts de trobada i convocatòries

Per iniciar el desplegament d'aquesta macroenquesta i recollir les demandes directes de la ciutadania, s'han organització diverses convocatòries territorials obertes al públic:

• Manresa: A les 10:00 h, davant de l'Institut Lluís de Peguera.
• Artés: A les 10:00 h, a la plaça de l'Església.
• Santpedor: A les 10:00 h, a la plaça Gran U d'Octubre.
• Sallent: A les 17:00 h, a la plaça Joan Vilaseca.

Així mateix, el comunicat conjunt alerta que aquesta ofensiva no es limita a l'àmbit privat dels salaris i els lloguers, sinó que es ramifica cap als serveis públics que sostenen la quotidianitat. Afirmen que el sistema sanitari i l'educació pública pateixen un procés de desmantellament progressiu mitjançant un infrafinançament crònic, la precarització de les plantilles i un transvasament de recursos cap al negoci privat mitjançant l'externalització. De forma paral·lela, es critica que els fons públics es destinin prioritàriament a l'augment de la despesa militar per a conflictes bèl·lics que només contribueixen a encarir encara més els preus de l'energia i els aliments bàsics.

Davant els discursos oficials que titllen l'actual període com "la legislatura de l'habitatge" o que asseguren que l'economia macroeconòmica funciona millor que mai, els col·lectius adverteixen que la realitat a peu de carrer és radicalment diferent i que les famílies treballadores no han percebut cap millora en el seu dia a dia. Tanmateix, prenen com a referència l'esperança de les lluites recents: les vagues històriques de la comunitat educativa, les mobilitzacions del sector de la pagesia que van paralitzar ports i autopistes, i les grans manifestacions per l'habitatge que van forçar els governs a legislar a contracor.

Alerten que només mitjançant la mobilització es poden forçar canvis reals.

Taula de Demandes Clau

1. Jornada laboral de 35 hores setmanals sense reducció de sou. Prohibició de les hores extraordinàries estructurals per repartir el treball, combatre l'atur, millorar la salut laboral i garantir la conciliació familiar.

2. Augment de l'SMI i de les pensions mínimes fins als 1.500 euros. El salari mínim actual no cobreix les necessitats bàsiques en el context actual de preus. Cal un sòl de dignitat obligatori.

3. Vinculació real dels salaris a l'IPC. L'índex oficial actual infravalora l'impacte real del lloguer i la hipoteca, els quals absorbeixen entre el 40% i el 60% dels ingressos familiars, creant una distorsió greuentre la inflació oficial i el cost real de la vida.

4. Baixada per llei dels preus del lloguer. Intervenció directa del mercat per tal d'adequar obligatòriament els preus dels lloguers a la capacitat i la realitat salarial de la classe treballadora.

5. Estabilitat habitacional i fi dels desnonaments. Implantació de contractes de lloguer indefinits per posar fi a la incertesa permanent i prohibició absoluta de qualsevol desnonament si no es disposa d'una alternativa habitacional digna.

6. Fi de l'especulació i acaparament de sòl. Prohibició de la compra d'habitatges amb finalitats netament especulatives i recuperació immediata dels pisos buits o dels que estan destinats exclusivament a l'ús turístic per passar-los al parc residencial públic.

7. Reconeixement ple dels drets sindicals en habitatge. Reconeixement legal dels sindicats d'habitatge com a interlocutors legítims i blindatge efectiu del dret d'organització i de la vaga de lloguers.

Les organitzacions signants adverteixen que aquestes demandes constitueixen els mínims indispensables per a la supervivència digna del teixit social. En cas de no ser ateses, recorden que la classe treballadora té a les seves mans l'eina històrica de la vaga general per demostrar de forma col·lectiva que, si la classe treballadora s'atura, absolutament res funciona.

Organitzacions convocants i signants:

• Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC)
• Sindicat de Llogateres de Catalunya
• Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC)
• Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)
• Confederació General del Treball (CGT)
• Confederació Nacional del Treball (CNT)
• Coordinadora Obrera Sindical (COS)
• Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
• La Intersindical – Confederació Sindical Catalana
• Sindicat de Comissions de Base (CO.BAS)
• Solidaritat Obrera