La setmana que Manresa anava bruta

A les 6 de la matinada del dia 8 de juny del 2001, quan faltaven pocs minuts per a la sortida del sol, els camions de la recollida d‘escombraries sortien al carrer a endur-se la brossa de Manresa. En qualsevol altre dia, aquest hauria estat un fet trivial dels que es donen per descomptats. Aquell dijous, en canvi, no: aquell dijous es posava fi a una vaga que havia deixat la ciutat en un estat força lamentable. Els ciutadans, farts de veure piles de bosses, respiraven alleujats.

L’acumulació d’escombraries havia començat el dia 1, quan la plantilla de Fomento de Construcciones y Contratas, concessionària del servei, havia iniciat una vaga que afectava tant la recollida com la neteja dels carrers. El desacord entre l’empresa i els treballadors era econòmic. Tot i que no se’n donaven detalls, el diari publicava que la disputa girava entorn de l’increment de la remuneració per treballar els diumenges i la durada de la jornada laboral.

L’Ajuntament de Manresa, responsable del servei, va establir uns serveis mínims: recollida, com a mínim, cada 72 hores. El govern municipal tripartit, presidit per Jordi Valls, va demanar als ciutadans que reduïssin tant com fos possible les deixalles llençades als contenidors, i que es fes el màxim ús possible dels contenidors de selectiva, que estaven al marge del conflicte.

La vaga es va anar allargant i el seu efecte va anar sent visible. Les bosses s’acumulaven a l’entorn dels contenidors, amb el pas de les hores n’hi havia que es trencaven i embrutaven l’entorn, i els serveis mínims no donaven l’abast. La nit de dijous a divendres, tot i que la vaga continuava, els camions van sortir, però amb tanta feina acumulada no van fer gaire net. És presumible que, a més, els empleats tampoc no devien estar gaire motivats per deixar-ho tot impecable si el que pretenien era, precisament, fer pressió. Iles negociacions continuaven.

El comitè d’empresa, amb representants de CCOO i la CGT, assegurava que les propostes de l’empresa eren «una presa de pèl», mentre que el responsable de FCC, Martí Juanola, insistia que les millores laborals i salarials que oferia l’empresa eren bones i que havien de ser contemplades amb la perspectiva de tres o quatre anys.

Els treballadors es queixaven que l’Ajuntament havia intentat minimitzar l’impacte de la vaga instal·lant 22 contenidors verds per tal que hi hagués més lloc on posar la brossa i no en quedés tanta per terra. La regidora responsable, Montse Selga, afirmava que aquests contenidors s’havien col·locat per la fira de l’Ascensió i que, a més, feien un efecte irrisori en el marc dels 1.200 del total de la ciutat. El govern municipal insistia que la ciutadania estava tenint un comportament molt positiu i responsable, però la ciutadania, segons els testimonis recollits pel diari, començava a queixar-se per la pudor. En alguns punts de la ciutat la situació era força fastigosa. Per arrodonir-ho, treballadors de la recollida van llançar escombraries a la façana de l’Ajuntament i en van escampar pel Barri Antic, cosa que l’Ajuntament va condemnar rotundament.

Just quan la situació començava a ser insostenible va arribar l’acord, que totes les parts van considerar just. Valls va valorar que l’empresa tindria un conveni per a tres anys i va convidar els ciutadans a adonar-se de fins a quin punt és important un servei pel qual es pagava 30 euros l’any. Els ciutadans, van respirar.

AVUI, UN ALTRE MÓN.

25 anys després, la recollida d’escombraries de Manresa és irreconeixible. En aquells dies de la vaga ningú no hauria cregut possible que els camions fessin la recollida de dia, fent nosa al trànsit, i que els contenidors estiguessin tancats.