Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Pas endavant per salvar l'antiga seu de la Cambra de Comerç, un dels edificis més singulars de Manresa

El regidor de Centre Històric afirma que el projecte d'urbanització per intervenir al sector es troba "en tràmit d'aprovació"

Imatge d'arxiu de l'interior de l'antiga seu de la Cambra de Comerç

Imatge d'arxiu de l'interior de l'antiga seu de la Cambra de Comerç / Arxiu/Josep Rojas

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa

L'antiga seu de la Cambra de Comerç i Indústria, un dels edificis més singulars de Manresa, fa més de vint anys que s'esllangueix al Centre Històric de la ciutat. L'Ajuntament, però, manté l'esperança de tornar-li la vitalitat mitjançant l'actuació que impulsa. Segons el regidor de Centre Històric, Habitatge i Llicències, Jesús Alonso, el projecte d'urbanització per intervenir al sector es troba "en tràmit d'aprovació".

L’emblemàtic edifici de la plaça Pedregar que va acollir la Cambra de Comerç i Indústria es troba tapiat i degradant-se després d’una llarga odissea que l'ha dut a acabar sent propietat d’un fons inversor, Global Licata, vinculat al fons voltor Cerberus.

El regidor de Centre Històric, Habitatge i Llicències, Jesús Alonso, ha explicat que l'edifici, més altres immobles i una zona verda, està dintre d'una unitat d’actuació amb un projecte d’urbanització que estableix com s'intervindrà urbanísticament "que ja s’ha dissenyat i es troba en tràmit d’aprovació".

Un dels espais de l'edifici de la plaça Pedregar, en una imatge d'arxiu

Un dels espais de l'edifici de la plaça Pedregar, en una imatge d'arxiu / Arxiu/Josep Rojas

Segons Alonso, quan es pugi aquest "esglaó" el següent pas "serà el projecte de reparcel·lació que repartirà les despeses i els ingressos de la intervenció". En aquest punt, els propietaris de sòl, entre els quals hi ha el propi Ajuntament, hauran de fer front a unes despeses econòmiques concretes. I si el fons inversor que té la propietat de l'antiga Cambra "no està interessat tindrà una xifra per la qual podrà vendre'l a un altre que sí que ho estigui".

En el cas que el fons inversor no assumeixi la part de la despesa que li correspon o no se'l vengui a qui sí vulgui invertir, "l'Ajuntament reclamarà per la via executiva el deute". El regidor de Centre Històric, Habitatge i Llicències creu que aquesta conjuntura "pot activar les decisions del fons inversor". Sobre qui podria estar interessat a apostar per l'emblemàtic edifici, Alonso afirma que "el pot comprar des d’un promotor al propi Ajuntament. Sigui com sigui, la maquinària de gestió urbanística està en marxa", rebla.

L'estímul del Pla de Barris

També recorda que el Pla de Barris mitjançant el qual la Generalitat invertirà 12,5 milions al Centre Històric i 12,5 milions el propi Ajuntament "genera un efecte d'estímul, perquè es revaloritza" aquest àmbit.

L'edifici no ha tingut manteniment des que la Cambra va traslladar la seva seu a l'edifici de Can Jorba. Un empresari terrassenc es va convertir el 2005 en el nou propietari després que la Generalitat donés el vistiplau a l’acord de venda aprovat prèviament per unanimitat pel ple de la institució cameral. L’operació necessitava el llum verd de la Generalitat, institució tutelant de les cambres catalanes, com a pas previ a la signatura de l’escriptura de compravenda.

L’operació immobiliària que es plantejava no va reeixir i va anar a parar a mans del Banc de Santander, que el va tornar a posar a la venda i, finalment, va entrar a formar part dels immobles de la Sareb, el banc dolent. El pas següent va ser la titularitat de Global Licata SA.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents