Indignació de la família de l'exregidor de Manresa mort Eduard Teixeiro: “S’homenatja qui va protagonitzar episodis molt greus de maltractament dins l'àmbit familiar”

La mort d’Eduard Teixerio Macipe, exentrenador del Centre d’Esports Manresa i regidor de l’Ajuntament de Manresa entre el 1995 i el 2001, ha posat al descobert una dura història familiar que havia quedat soterrada.

Teixeiro va ser entrenador del Juvenil A els anys vuitanta i del primer equip fins a l'any 1993". Va deixar la regidoria d’Hisenda que ocupava a l’Ajuntament de Manresa per una denúncia de maltractament en l’àmbit familiar. Vint-i-cinc anys després dels fets, la que va ser la seva dona, Imma Nadal, actualment presidenta del Comitè Executiu Comarcal del Bages i Berguedà d'Aliança Catalana, ha decidit trencar el seu silenci.

Ha volgut expressar “en nom meu i dels meus fills, la nostra profunda indignació davant els homenatges, elogis i reconeixements públics que tant l'Ajuntament com diversos mitjans locals han dedicat recentment a una persona que, segons els antecedents judicials dels quals disposem, va protagonitzar episodis molt greus de maltractament dins l'àmbit familiar”.

"Sense tenir en compte el patiment de les víctimes"

Assegura que “considerem especialment dolorós i ofensiu que es presenti aquesta persona com un referent o una figura exemplar sense tenir en compte el patiment causat a les víctimes. Per a nosaltres, que hem viscut de prop les conseqüències d'aquests fets, aquest tractament públic suposa una falta de respecte i una revictimització innecessària”.

Avisa que “disposem de documentació que acredita condemnes judicials, així com altres antecedents rellevants com de recerca i captura i altres relacionats amb procediments judicials de l'època. Per aquest motiu, ens sorprèn que cap d'aquests elements hagi estat tingut en consideració abans de construir un relat públic tan favorable”.

Explica que no pretén “alimentar cap polèmica, sinó reclamar un mínim de rigor, sensibilitat i respecte envers les víctimes i les seves famílies. Les institucions públiques i els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat especial a l'hora de preservar la memòria dels fets amb honestedat i sense ocultar aspectes essencials de la trajectòria de les persones que decideixen homenatjar”.

Per tot això, demanen una reflexió serena sobre el tractament que s'ha donat a aquesta qüestió i que la informació difosa reflecteixi de manera completa la realitat dels fets.

Subscriu-te per seguir llegint