«Vestir tots els personatges d’un espot pot ser esgotador»

Si veuen un espot publicitari de qualsevol gran marca, és possible que tinguin al davant la feina de l’Aina Giró, una manresana nascuda el 1981 que ha aconseguit obrir-se pas en l’exigent món de l’estilisme de moda per a publicitat. Establerta actualment a Palma, però amb estudi a Barcelona i amb plans de tornar-hi, ha treballat en espots de Nike, de les línies aèries TUI, dels hotels Radisson, de Renault, de Nivea i de l’Infiniti Cupé, entre altres. El darrer que ha fet ha estat per a Booking.

Com ha anat a parar a una feina tan especialitzada?

Vaig estudiar disseny gràfic a l’ESDI de Sabadell, però de seguida vaig veure que a mi el que m’agradava de debò era la moda. Vaig matricular-me a l’escola de Felicidad Duce i, el 2008, me’n vaig anar a Nova York. Tot va començar allà: Alex Neumann em va començar a donar petites feines per a encàrrecs que ell tenia de fotografia de moda, i allò em va atrapar.

I ja va estar dins del negoci?

No! (riu) Quan vaig tornar a Barcelona, al cap d’un any, vaig trobar un lloc de pràctiques a TV3. M’hi passava el dia i estava encantada, hi vaig aprendre molt. Allò em va permetre treballar per a la sèrie «La Sagrada Família», i també a «Gavilanes», d’Antena 3.

Es podia haver dedicat a la ficció.

Sí, però el 2011 vaig poder entrar a treballar amb la Buki Ebiesuwa, una gran estilista, i m’hi vaig estar fins al 2017. Va ser una escola fantàstica. Llavors me’n vaig anar una temporada a Londres, perquè amb la meva parella volíem canviar, i allà vaig començar a treballar pel meu compte. Fins ara.

Quanta importància se li dona al vestuari en un anunci?

Molta, perquè és essencial per caracteritzar i definir els personatges. Has de treballar colze amb colze amb el director per anar trobant per a cada actor com han de ser els colors, els teixits, com il·luminar-ho... Tots els detalls.

Els directors saben el que volen?

En general sí, però hi ha de tot. El problema és que no has de posar-te d’acord només amb el director. Quan ho has pactat tot amb ell ho ha de supervisar l’agència, on també hi ha molta gent que opina i t’ho poden canviar de cap a peus. De vegades, el creatiu s’ha imaginat una cosa i, quan la veu, s’adona que, en realitat, en volia una altra. La meva feina té el problema que tots ens vestim cada dia i tots hi entenem; ser elegant no pot voler dir el mateix per a una persona que per a una altra.

Quina és la clau perquè surti bé?

Has de ser capaç de posar-hi psicologia, entendre què és el que realment es necessita i anar modificant sobre la marxa si és necessari. Es molt important no agafar-se personalment els canvis que et fan fer. No enfadar-se. O sí: t’enfades un moment, però segueixes endavant i fas el que calgui per tal que tot acabi funcionant. Això vol dir anar adaptant coses fins al darrer minut, perquè hi ha coses que te les concreten gairebé el dia abans de rodar!

D’on surt la roba?

Jo tinc un fons que em serveix molt. Hi tinc roba que he comprat, o meva, o fins i tot de la meva mare, però la major part la llogo a empreses especialitzades.

I les talles? Com sap quines necessita?

Ah, aquest és un gran tema! (riu) Moltes vegades em concreten les talles a ultimíssima hora. Per això sempre em curo en salut i porto més d’una talla de cada peça, encara que em costi més diners. I cal emprovar! Un per un! Quan hi ha molts personatges pot ser esgotador, però els secundaris no es poden descuidar.

Ara l’espot té pressupost per a vestuari però, com ho feia quan començava?

Ui, buscant-me la vida. Quan vaig començar a Nova York, evidentment, no tenia ni un duro, o sigui que l’únic sistema que vaig trobar va ser anar a les botigues, endur-me roba com si la comprés, i tornar-la. De vegades em posaven mala cara, però no tenia més remei!

Això hi ha gent que ho fa per anar a festes...

Sí! Vestir-se amagant l’etiqueta! És el que feia jo. Patint perquè no hi hagués alguna model massa maquillada que taqués la roba...

Quan l’anunciant és una marca de roba no deu tenir gaire gràcia.

No, lògicament, el que s’ha d’ensenyar està clar d’entrada. A més, marquen molt el que volen. I fins i tot pot passar que, al darrer dia, arribi algú amb una maleta, porti el darrer model i et digui: això. Però forma part de la feina, i també m’adapto.

L’espot que li agrada més dels que ha fet?

El del Porsche Targa. Era un model clàssic que se’n commemorava l’aniversari, i els personatges retrocedien en el temps als anys cinquanta, de manera que jo havia d’ambientar l’època. Va ser molt creatiu i molt divertit.

L’objectiu principal ja són les xarxes?

De moment, en el que jo faig, l’objectiu principal encara és la televisió. Hi ha especialistes en xarxes socials que n’utilitzen fragments per fer-ne difusió, però per a grans marques la televisió encara és molt important.

Amb la IA es pot vestir qualsevol persona de qualsevol cosa a qualsevol lloc, i gratis.

Sí, això ens preocupa molt. Segur que hi haurà empreses i productores poc exigents que l’utilitzaran, i això farà molt mal, perquè el nostre sector és tota una indústria on treballa moltíssima gent que en pot sortir perjudicada. Però confiem que sempre hi haurà companyies que sabran veure la diferència entre la IA i un treball humà de qualitat, i que continuarem tenint bona publicitat per continuar fent una feina maca i creativa, que és el que volem.

Subscriu-te per seguir llegint