El no a les fotomultes dels comerciants de Manresa torna 20 anys després

Vint anys després encara dura el rebuig a les fotomultes que el 2006 es van implantar al carrer Sobrerroca per controlar l’accés a l’illa de vianants de la plaça Major de Manresa.

Els comerciants les van criticar abans de la seva implantació i encara ara, quan s’uneixen per protestar en base a un informe d’accessibilitat i aparcament que compara la capital del Bages amb altres ciutats, torna a emergir.

L’informe presentat dimecres situa les fotomultes entre les mesures que «han reduït l’accessibilitat al Centre Històric sense que aquesta reducció s’hagi compensat amb noves alternatives de transport públic o aparcament de proximitat efectius».

"Suspensió experimental"

Reclama la suspensió de la càmera de fotomultes del carrer Sobrerroca «davant l’evidència d’un progressiu deteriorament comercial de la zona des de la seva entrada en funcionament. Amb una ocupació comercial del 74% l’any 2012 i d’un 48% en l’actualitat —44% al carrer Sobrerroca—, es considera justificada la suspensió experimental de la càmera de fotomultes per tal d’afavorir la reactivació comercial i incrementar l’afluència de visitants al seu entorn, una circumstància que ja es produeix els dissabtes al matí amb la suspensió de la càmera amb motiu del mercat agrari.

Demanen la retirada per «l’evidència del deteriorament de la zona des de l’entrada en funcionament»

La realitat, però, és que després de la càmera de fotomultes de Sobrerroca el sistema es va estendre a la plaça Gispert, el passeig de la República i les Escodines, que recentment s’ha ampliat el seu radi d’acció amb la reurbanització del carrer Santa Maria i que s’ha plantejat utilitzar-lo a les obres de reurbanització del sector Guimerà.

Tornant als orígens, el sistema de control fotogràfic d’accés es va estrenar oficialment el 23 de gener del 2006.

Després de dos mesos de prova i que se’n fes la presentació oficial, tot semblava a punt perquè la càmera captés les imatges dels vehicles que accedien a la plaça Major sector i enviés automàticament la informació a la Florinda, seu de la Policia Local, on un equip informàtic discriminava aquells vehicles autoritzats a circular pel sector i iniciava els tràmits per multar els que no tenen permís. Però 24 hores després de la posada en marxa del servei, la Policia Local (avui Guàrdia Urbana) no tenia constància de quants vehicles havien estat caçats infringint la normativa.

Després de la càmera de fotomultes de Sobrerroca el sistema es va estendre a la plaça Gispert, el passeig de la República i les Escodines, que recentment s’ha ampliat el seu radi d’acció amb la reurbanització del carrer Santa Maria i que s’ha plantejat utilitzar-lo a les obres de reurbanització del sector Guimerà.

La raó era que el sistema de transmissió de les imatges de la càmera fins a la Florinda s’estava ajustant i, per tant, les dades s’havien d’anar a buscar directament a la memòria de la càmera, cosa que, de moment, no s’havia fet.

A la plaça Major, l’ambient no havia canviat gaire respecte a les setmanes prèvies. La majoria de vehicles que arribaven per Sobrerroca trencaven pel passatge dels Amics, però hi havia un degoteig constant de cotxes que sí que entraven a la plaça fora d’hores de càrrega i descàrrega.

Els que no tenien permís (en total s’havien demanat unes 200 autoritzacions), eren multats amb 90 euros.

Les primeres mil fotomultes

A raó de 57 multes al dia en menys de tres setmanes van caure les primeres mil fotomultes.

L’11 de febrer del 2006, aquest diari relatava que La Policia Local de Manresa ja havia fitxat gairebé un miler de vehicles que havien entrat a la plaça Major en horari d’illa de vianants, mitjançant el sistema de fotomultes.

Mig milió d'euros en multes en 8 mesos

La mitjana de vehicles susceptibles de ser multats era de 57 el dia, segons dades aportades per l’Ajuntament. De manera que, des del dia 23 de gener, quan es va posar en funcionament el sistema, 969 vehicles van ser infractors (no tenia en compte el cap de setmana del 4 i 5 de febrer, perquè va nevar). En total, l’entrada mitjana diària de vehicles a la plaça Major era d’uns 156. D’aquests, n’hi havia una desena dels quals no es podia comprovar la matrícula per culpa de la mala visibilitat. El llavors regidor de Seguretat Ciutadana, Alain Jordà, va informar que entre l’1 de febrer (els primers dies no hi va haver multes per deixar que la gent s’hi acostumés) i el 13 d’abril s’havien posat un total de 1.818 sancions, però que anaven a la baixa.

Així, mentre que la mitjana diària del mes de febrer va ser de 33, el març ja va passar a 24, i l’abril, a 12. Per mesos, el febrer se’n van posar 930, el març, 732, i fins al dia 13 d’abril, 156.

Pel que fa al cost econòmic del sistema, es van donar xifres molt detallades. El cost general de la instal·lació havia estat de 33.557,96 euros. El contracte de manteniment suposava una despesa de 5.250 euros a l’any.

En 8 mesos es van imposar 445.860 euros amb 7.431 fotomultes. Una xifra que suposava al voltant d’una quarta part de les sancions que es posaven a la ciutat en un any per infraccions diverses.

Subscriu-te per seguir llegint