Manresa treia bona nota en internet

Ara, qui quedi descavalcat de la cursa de la IA està mort i enterrat. O si més no, això és el que sembla. Fa 25 anys passava exactament el mateix amb internet, que ja havia fet el salt d’una tecnologia per a universitaris i empreses a ser una eina present a la vida de moltíssima gent. El discurs polític sostenia que les societats que no es connectessin ràpid a la xarxa caurien en la decadència, i Manresa havia fet els deures: el 30% dels ciutadans tenien accés a la xarxa, el doble de la mitjana espanyola, i al mateix nivell que països com Bèlgica. Curiosament, hi havia més cases amb internet que amb DVD. I en el que érem una gran potència mundial era en l’ús del mòbil.

La presència de la xarxa a les llars manresanes havia crescut d’una manera disparada. El 1998 només estava connectat el 8% de la població. El 2000 ja era el 13%. El 2001 s’havia més que doblat en un any i arribava al 30%. Segons un estudi encarregat per l’Ajuntament de Manresa, el 52% de les llars manresanes disposaven d’un ordenador. El 30% dels habitants tenien accés a la xarxa i un 15% manifestaven la intenció de connectar casa seva sense esperar gaire.

Això sí:una cosa era poder navegar, i una altra fer-ho realment. Només un 68% dels que en tenien la possibilitat a casa ho feien realment. Dels que en tenien a la feina, l’utilitzaven un 54%. Només un 19%es connectava dos cops a la setmana o més, cosa que, en aquell moment, es considerava una conducta de nivell internauta. El 20% ho feia de tant en tant, i un 60%, mai.

Els usuaris més intensius no eren els joves, sinó els adults joves d’entre 25 i 44 anys amb estudis universitaris. Entre aquests, els usuaris eren el 60%. La població sense estudis no es connectava mai. Les empreses connectades eren el 63%.

Aquestes xifres situaven Manresa -i la major part de la Catalunya urbana- en nivells que doblaven la mitjana espanyola, però encara lluny de països com Estats Units, on la població connectada era el 46%, o Holanda, que arribava al 54%.

De tots els serveis que havien arribat amb la popularització d’internet, el més valorat era el correu electrònic. En una escala de 0 a 5, els enquestats li posaven una nota de 4,3, molt per davant de la consulta a webs, que rebia un 3.8.

Totes aquestes xifres quedaven petites comparades amb l’adhesió dels manresans als mòbils. El 72% dels ciutadans de més de 15 anys en tenia un, mentre que la mitjana de la UE era del 60%. Els mòbils ja ens encantaven llavors, tot i que encara no podien fer res més que trucar i enviar missatges SMS, cosa a la qual també ens vàrem aficionar amb gran passió durant uns anys, fins que va arribar l’smartphone a partir del 2007 i ho va canviar tot.

La tecnologia de darrera generació que havia penetrat menys a Manresa era el DVD. Va començar a substituir el vídeo tradicional amb el canvi de segle, i en aquells moments de 2001 només era present al 13% de les cases. Però el creixement era ràpid. Un 17% dels enquestats deia que en volia comprar un aparell en el futur proper. I ho devien fer, perquè en pocs anys els videoclubs van haver de llençar els vells formats a les escombraries i substituir-los per disquets. Lamentablement per a ells, van tenir poc temps per gaudir del nou negoci: a partir del 2010 va entrar en declivi per la creixent disponibilitat d’imatge de qualitat a la xarxa. Netflix va llançar el servei d’streaming, precisament, el 2010. Els videoclubs, que tant havien proliferat, van quedar sentenciats.