Blai Ciurana, campanòleg: «Les campanes de la Seu de Manresa sonen 23 vegades a la setmana»

És un dels dos únics carrilloners professionals de l’Estat, coneix les campanes de Catalunya com la palma de la mà i és expert en les de la Seu de Manresa, de les quals n’ha ordenat i programat els tocs.

Els nens amb vocació de músics demanen una guitarra; vostè, campanes?

Sempre m’han apassionat. M’hi vaig afeccionar perquè la meva mare és escultora en bronze, i anava molt sovint amb ella a la foneria de Riudellots, cal Berberí; també hi feien campanes, i algun cop em deixaven tocar-les. Moltes de les campanes que hi ha per Catalunya les he vist néixer!

Tocar les set campanes de la Seu, 4.500 quilos en total, deu ser tota una experiència.

Sí, és clar, i ho he fet, però la Seu no és un bon lloc per fer sonar les campanes manualment com en un concert, perquè estan muntades amb el istema alemany, que ho complica molt. Està pensat per programar.

Quantes vegades sonen?

En una setmana ordinària toquen 23 vegades per raons litúrgiques. Si hi afegeixes les hores i els quarts que sonen cada quart d’hora dia i nit són 263 vegades a la setmana.

Quins són els tocs habituals?

El que sona més és l’Àngelus, a les 12.01 i les 21.01. És un toc de dos minuts amb una sola campana, informatiu però amb un punt greu, que convida a resar tres avemaries. També els de missa: els dies ferials a les 9.46 amb una campana; els dissabtes a les 9.46 i a les 18.46 amb tres campanes cadascun; i el de diumenge a les 10.45, amb tres tipus de toc segons el temps que sigui: ordinari, d’Advent, o de Quaresma, tots de caràcter festiu. Els diumenges de Quaresma, a les 17.46, també sona el Viacrucis amb dues campanes. I a més, cada diumenge a les 10.57, i tres minuts abans de totes les celebracions importants, sona un toc nou, l’arravatada, d’11 segons, amb un acord glòria que es repeteix tres cops. Indica que la missa és a punt de començar.

I el que no voldríem sentir, el de difunts?

Es fa amb tres campanes i la seqüència és un acord glòria, però lent. Evidentment, és trist i solemne. Temps enrere a la Seu es distingia entre home, dona i primera, segona, o tercera classe. Ara només n’hi ha un, abans i després del funeral. A cada parròquia es fa segons les campanes disponibles.

També hi ha els alegres.

Tenim el toc solemne, el plenum, amb les set campanes, per a les grans ocasions. Sona després de les campanades de Cap d’any, que les fem sonar una mica més a poc a poc, per poder-s’hi menjar el raïm. També sona per la Llum, Pasqua Florida, Festa Major, dia de Nadal a les 12 del migdia, i eleccions importants com la d’un bisbe o un Papa. Aquest expressa una sensació de moment extraordinari, de plenitud. El toc joiós és per a festes més petites a les 10.46: Sant Josep, Sant Pere, el segon diumenge d’octubre, aniversari de la basílica; Santa Llúcia i Sant Ignasi, i Tots Sants a les 12. És alegre, amb cinc campanes. També tenim el marià, per a les festes marianes, com ara l’Assumpció i la Candelera. Tan el joiós com el marià estan compostos sobre la Salve regina gregoriana. Per Nadal, a banda del que ja hem dit, hi ha el toc nadalenc, el 24 de desembre una hora abans de les 12; a les 23.57 sona l’arravatada; el dia de Nadal a les 10.45 i el 6 de gener. Es fa un acord Major emplenat, amb quatre campanes, molt alegre, de proclamació.

I n’hi deu haver per a cada dia important.

Per a tots. El gloriós sona una vegada l’any i el toquem de forma manual durant el Glòria de Pasqua Florida, amb tres campanes. El pentecostal està inspirat en l’acord Westminster i es fa dos cops: diumenge de l’Ascensió i Pasqua Granada, a les 10.46. El festiu només sona un cop l’any: és petit, a les 9.46 del dijous de l’Ascensió. L’eucarístic s’inspira en «Pàrsifal» i sona el Dijous Sant a les 20.16 pel Sant Sopar, i també el dijous de Corpus quan es beneeix l’ou com balla, i el diumenge de Corpus a les 17.46. Encara més: sonen vespres solemnes a les 18.46 sempre que l’endemà hi ha toc de festa.

Quin és el més llarg?

El de processó mariana, de 45 minuts. És la suma de diferents seqüències. Sonen gairebé tots els tocs encadenats i acaba amb el plenum. És important que no toquin totes les campanes tota l’estona, el mecanisme es podria avariar.

En queden que no siguin litúrgics?

A Manresa, ja no. N’hi havia molts: de sometent, de foc, d’obrir i tancar muralles... Fins i tot n’hi havia un que avisava que havia arribat un peixater. Les campanes estaven molt integrades en la vida diària des que l’Església les va adoptar per als senyals litúrgics al segle XI. En moltes hi ha una inscripció en llatí que ho deixa clar: faig lloança de Déu, crido el poble, reuneixo els clergues, ploro els morts, foragito les tempestes i honoro les festes.

Les faria servir per a més coses?

Sí, jo sóc partidari que s’utilitzin. El que passa és que ha de ser en situacions que comparteixi molta gent. Alguna vegada es va demanar que sonin en grans èxits del Barça però... i els de l’Espanyol? Aquest any l’Ajuntament ha demanat que sonessin en començar la cavalcada de Reis. En seria un bon exemple.

Els repics de campana molesten a algunes persones. Tem que es vagin reduint?

A Gombrèn van posar un rètol que diu «aquí els galls canten, els camps fan pudor i les campanes toquen». Que algú vingui de fora i es queixi que li molesten em sembla molt malament. Jo crec que la gent que s’ho estima ho ha de protegir. Si cal, es pot fer que sonin amb una mica menys d’intensitat, però mantenint-les. A Manresa, per exemple, molts tocs els hem escurçat. S’ha de trobar un equilibri.

Subscriu-te per seguir llegint