Sense recepta, caducada o falsa: farmàcies de Manresa asseguren que és una constant

«Llegiu les instruccions d’aquest medicament i consulteu al farmacèutic». Aquest consell que acompanya els anuncis de medicaments sembla que hagi passat a la història i que cada vegada hi ha menys gent que el respecta. Sobretot, pel que fa a tenir en consideració el que diu la persona que és darrere el taulell d’una farmàcia.

Regió7 ha consultat cinc farmàcies de Manresa i totes coincideixen que un problema amb què es troben sovint és amb gent que hi va sense recepta o amb la recepta caducada que tant sí com no vol aquell medicament basant-se, sovint, en allò que «pagant, Sant Pere canta». També hi ha casos de receptes falsificades. Montse Planas, de la farmàcia Cardona 19, ho resumeix amb una frase per fer entendre la gravetat de l’assumpte: «No estem venent caramels».

«Crec que ens hem de fer respectar com a farmacèutics perquè això no pot ser»

Montse Planas

Un cas. L’explica Olga Trujillo, de la Farmàcia Trujillo de l’avinguda de les Bases de Manresa. «Fa poc va venir un noi amb una tos seca una mica sobreactuada i amb la mascareta posada i va demanar Toseína, que és un xarop amb codeïna que té uns efectes secundaris que són dependència, somnolència i al·lucinacions». Duia una recepta falsificada que no van poder detectar i «vaig mirar quan sortia i marxava tan panxo amb el xarop», que és probable que revengués. «Moltes vegades mires i remires i no pots detectar si la recepta és falsa», remarca Trujillo, que fa 35 anys que és farmacèutica i les ha vist de tots colors. «A l’època de l’heroïna, et robaven».

«Moltes vegades mires i remires i no pots detectar si la recepta és falsa»

Olga Trujillo

Amb el Rivotril també es troben sovint amb receptes falses, «algunes de la [Clínica] Quiron molt ben falsificades, amb el segell i tot». Aquest medicament per tractar l’epilèpsia i les convulsions és un ansiolític que hi ha qui fa servir «per col·locar-se».

Imma Torralba, de la Farmàcia Tuneu, al barri de la Sagrada Família, comenta que «ens passa sovint que la gent ve a buscar un antibiòtic que li han receptat altres vegades. Quan els expliquem que va amb recepta mèdica, la resposta és: «Ja vaig a la farmàcia tal i allà sí que m’ho donen». Aquesta situació i aquesta frase la fan servir moltes persones per sortir-se amb la seva. Per això és tan important, coincideixen les professionals consultades, anar totes a la una, i precisament això és el que ha demanat Planas en un escrit intern que va passar als seus col·legues veient que molta gent, quan no aconsegueix el que vol, respon que anirà a una altra farmàcia i que «allà segur que m’ho donen». A més a més, moltes vegades els ho diuen cridant i de males maneres. Quan hi va parlar Regió7, Torralba explicava que «ara mateix ha marxat un senyor cridant perquè el medicament que li hem donat no era de la marca que volia, tot i ser el mateix que necessitava».

«Ara mateix ha marxat un senyor cridant perquè el medicament que li hem donat no era de la marca que volia»

Imma Torralba

«Desinformació general»

Per a Marta Comas, de la Farmàcia Riu del carrer del Born, «més enllà que et puguin estar falsificant receptes», el quid de la qüestió és «la desinformació general que hi ha en aquest país sobre la normativa d’adquirir medicaments que han d’anar amb prescripció mèdica» i, també, «la mala praxi professional. Hi ha vegades que la persona a qui no li has donat entra per la porta al cap d’una estona mostrant la capsa i et diu: ‘doncs allà me l’han donat’». Creu que el fet que les farmàcies siguin un negoci d’interès públic, però privat «fa que, no de manera general sinó en casos puntuals, es facin coses que no s’han de fer». Per tot plegat, Comas agraeix especialment el pas endavant que va fer Planas.

El quid de la qüestió és «la desinformació general que hi ha en aquest país sobre la normativa d’adquirir medicaments que han d’anar amb prescripció mèdica»

Marta Comas

«Jo sempre els dic que soc un banc i la recepta és un taló»

I per què el va fer Planas? «No estem venent caramels i la gent hi ha vegades que s’ho pensa. Ve a buscar una medicació que va amb recepta i et diu que ja la paga perquè es pensa que pagant la pot tenir i, quan li diem que va amb recepta i que hi ha d’haver una prescripció mèdica al darrere, se’ns enfada», en alguns casos, amb situacions «violentes verbalment. Per això vaig fer la crida».

Hi ha algun cas, fa notar, que «si li preguntes una mica més, ho agraeix molt i s’explica i ho podem reconduir amb alternatives; ho accepta i ho compra, i hi ha la persona que et diu que vol el que et demana perquè és més barat perquè està finançat, però per a la seguretat social no per a qui ho vol comprar directament. Per exemple, un Paracetamol; no és el mateix comprar-lo finançat que no finançat. Hi ha coses com els antibiòtics que la gent ja ho té molt assumit que és així, però hi ha persones que no entenen que hi ha medicaments que no és qüestió de poder-los pagar. Jo sempre els dic que soc un banc i que la recepta és el taló».

Moltes vegades també hi ha persones que hi van amb una recepta i la volen recuperar perquè la volen repetir passant per alt que una recepta només serveix per a una vegada. Assegura que no té res a veure amb si és una persona local o nouvinguda. «Tot el contrari; els nouvinguts estan mes agraïts amb la seguretat social que tenim i són més els d’aquí que són més exigents». N’hi ha que si no poden recuperar la recepta li diuen que aniran a una altra farmàcia on sí que li donaran i li tornaran. D’aquí, insisteix, la crida que va fer «a tots els companys en el sentit que crec que ens hem de fer respectar com a farmacèutics perquè això no pot ser». És un perill, a banda que pot comportar multes si hi ha una inspecció.

Les receptes falses

Àngels Talaveron, de la Farmàcia Planas del carrer d’Àngel Guimerà, on és la responsable de compres, diu que un dels problemes que tenen més complicat de gestionar són «les receptes falses, sobretot, de medicaments psiquiàtrics que s’intenten vendre en el mercat negre per crear addicció entre adolescents i per a gent que hi està enganxada». Quan se’ls presenta algú amb una recepta falsa «el que intentem és dir-li que no tenim el medicament i trucar al centre d’on han fet la falsificació per avisar i comprovar que és falsa. No hem fallat mai». Com que és habitual que la persona que els vol enganyar truqui abans per saber si tenen el medicament, «ens hem d’inventar que l’hem venut».

Un dels problemes que tenen més complicat de gestionar són "les receptes falses, sobretot, de medicaments psiquiàtrics que s’intenten vendre en el mercat negre"

Àngels Talaveron

També es troben que la gent vol medicaments que abans podien comprar sense recepta i que ara ja en requereixen «per motius de seguretat. Les capses de venda lliure són dosis que no et maten. Sobretot a l’època de la vacunació de la covid, la gent que tenia molta febre prenia un Paracetamol rere un altre, que pot produir un fallo hepàtic. Hem de fer pedagogia i explicar per què no es pot comprar sense recepta l’Ibuprofè de 600, al qual s’atribueix l’augment dels ictus, o que el Nolotil pot tenir efectes greus en persones d’origen anglosaxó i germànic, o que la codeïna dels xarops per a la tos crea molta addicció. Hi ha persones que els ho expliques i ho entenen i altres que no». Coincidint amb la metàfora que feia Planas amb un banc, Talaveron diu que «la nostra feina és protegir aquest bé per a les persones que el necessiten».

Posa com a exemple el tema de la revenda. «Aquí estem venent el Paracetamol que va per la seguretat social a 1 euro i a l’Argentina en val 20, i hi ha una crema per a la sarna que en val 16 i que als Estats Units en costa 120». Admet que el tràfic de medicaments és llaminer perquè «Espanya és el país amb els preus més baixos del món. El Govern negocia amb els laboratoris per cobrir el que necessita la seguretat social». Són els medicaments finançats, que no vol dir regalats...

Cal dir que no sempre tot és culpa de la ciutadania. Torralba fa notar que hi ha moltes incongruències en el sistema que caldria resoldre, com que una infermera pugui prescriure un medicament i una farmacèutica no, malgrat tenir darrere cinc anys de carrera i l’experiència acumulada. Creu que no sempre reben el respecte que mereixen. Planas hi afegeix també com a entrebanc que les receptes dels metges no sempre són prou curoses.

TikTok i la IA

És inevitable aprofitar la conversa amb les professionals amb qui ha parlat aquest diari per comentar el tema de la IA i de les xarxes. Coincideixen que, sobretot pel que fa a la gent jove, és habitual que els vagin a comprar alguna crema o rutina per a la pell que han vist a Internet i que volen tant sí com no, sense alternatives.

També passa amb la gent gran, però, en aquest cas és perquè «la meva veïna m’ho ha dit». Torralba comenta al respecte que, si bé és excepcional, «et demanen consell, els dones tota la informació i, després, et demanen si hi poden fer una foto i ho compren per Internet. L’altre dia va venir una noia que volia comprar una llet per a bebè i ja anava amb la foto d’Amazon». Comas també parla de la tendència que la gent cada cop s’automediqui més «i no es preocupi de l’origen del seu problema».

Subscriu-te per seguir llegint